En un ambient hostil un matrimoni intenta preservar el seu secret més valuós, l'existència d'una porta dimensional que porta cap el desconegut. Aquesta és, breument, la idea inicial que va utilitzar l'escriptor Albert Sánchez Piñol per escriure, l'any 2000, el relat 'El bosc' -inclòs a 'Les edats d'or' (La Campana, 2001)-, i que ha servit al mateix escriptor per a desenvolupar el guió que dóna vida a la nova pel·lícula del director Óscar Aibar, 'El bosc', un conte fantàstic ambientat en la comarca del Matarranya, a la Franja de Ponent, durant la Guerra Civil Espanyola.
Interpretada per Maria Molins, Alex Brendemühl, Pere Ponce (a l'esquerra, en una imatge de la pel·lícula) i Tom Sizemore, el film no és ben bé una pel·lícula més sobre la guerra civil. De fet, el director i el guionista van sospesar la possibilitat de situar la trama en una de les guerres carlines, però finalment van triar el conflicte del 36 al 39 però més com a embolcall d'una història que, segons Sánchez Piñol, “és una història d'amor”, en la que s'aprofita la situació bèl·lica perqué "és quan els conflictes normals es disparen".Aragonès oriental o català occidental
La pel·lícula s'estrena als cinemes en tres versions, l'original catalana, que inclou una part de diàlegs en castellà -Tom Sizemore és un oficial de la brigada Abraham Lincoln que s'expressa només en castellà-, la doblada al castellà i la catalana subtitulada al castellà. Tot i això, la peculiaritat d'El bosc' és que s'utilitza el català propi del Matarranya, el català occidental que, sense grans variacions, és compartit en aquesta part d'Aragó amb el de les Terres de l'Ebre i el Maestrat castellonenc. De fet, Sánchez Piñol ironitza que 'El bosc' ha estat “la primera pel·lícula mundial rodada en aragonès oriental”, al temps que assegura que no hi ha hagut “cap implicació del govern aragonès en la pel·lícula”, tot i desconèixer les raons de fons. De fet, el gruix dels exteriors es van rodar a Arnes, a la Terra Alta i només una petita part a la Freixneda, localitat aquesta sí, del Matarranya.
La feina lingüística ha estat molt acurada, i segons el director, Óscar Aibar, “el llenguatge s'ha convertit en un actor més”, fins al punt que ha calgut “repetir plans per una 'e' oberta o tancada”, tot afegint amb ironia que per a ell ha estat encara més difícil perquè és de l'Hospitalet de Llobregat, “i allà només tenim una 'e'”. Més fàcil ho ha tingut el tortosí Pere Ponce, que ha tingut “l'oportunitat de treballar en un dialecte molt proper al meu”.
Els anarquistes són els dolents
Més peculiaritats d'aquest film és que els dolents de la pel·lícula són els milicians anarquistes, un fet que, segons Sánchez Piñol, “no es produïa des de 'Raza'”. De fet, la trama recorre la guerra civil des del seu començament al juliol del 1936 fins al moment que les tropes franquistes trenquen el front de Terol i ocupen el Matarranya a principis del 1938 i acaben amb la revolució anarquista que s'havia produït a l'Aragó republicà.
I enmig de tot plegat, un bosc misteriós amaga un secret que la protagonista -Maria Molins- haurà d'ocultar per protegir el seu marit -Àlex Brendemühl- davant la pressió a la que el sotmet el cap dels anarquistes -Pere Ponce- i la magnètica atracció que sent per l'oficial de les Brigades Internacionals -Tom Sizemore-.
D'esquerra a dreta, Albert Sánchez Piñol, Pere Ponce, Alex Brendemühl, Maria Molins i Óscar Aibar en la presentació de 'El bosc' Foto: Jordi Palmer/Nació Digital
