Miquel Abras torna amb el cinquè disc sota el braç. 'Per amor a l'art' (Global, 2014), un recull de cançons que combina temes d'amor amb altres més vitals sota un nexe comú, que és l'amor a la música, o com es desprèn de la cançó que dóna títol al disc, l'evidència que en la música gairebé ningú es fa milionari, i menys si com Abras, es pren la decisió de cantar en català.
-Aquest disc és més atrevit que els anteriors?
-He fet un disc sense prejudicis, mostrant un ventall de possibilitats. En lloc de fer cançons de la quotidianitat he tornat a fer cançons d'amor, romàntiques, la meitat és així i l'altra meitat són més de protesta. Quan fas un disc veus els treballs anteriors, amb els tres primers eren com una trilogia d'una relació, després el quart ja era una cosa nova i va anar força bé, el més arriscat que he fet, i buscava cançons pensades amb el cap. Aquest disc és cent per cent Miquel Abras, on m'he obert més al tema vital.
-Al disc hi ha cançons romàntiques i d'altres més crítiques. Ha estat difícil encaixar-les?
-No. Amb un títol com 'Per amor a l'art' tot hi té cabuda, tot acaba encaixant. Penso però que cada cançó té una sonoritat diferent, amb més color, amb solos de saxo, de guitarra i de trompeta. Realment és el disc que jo volia escoltar, d'estil actual però a partir de la cançó pop de tota la vida.
-El títol sorgeix acabat el disc?
-Sí, sempre ho faig així. Els títols de les cançons parlen sols i no necessàriament tries com a títol del disc el de la cançó que més t'agrada, sinó el que engloba més el disc. Penso que fer les coses per amor a l'art és fer-les sense esperar res a canvi, mai acabes rebent la teva recompensa.
-Amb cinc discos ja tindrà assumit que no es farà pas milionari.
-Clar. Avui en dia no se'n fa gaire gent, i els artistes menys, però la música és una malaltia per a mi, necessito fer discos i fer cançons, però quan començava ja sabia que no seria per fer-me milionari, i quan vaig començar a cantar en català ja vaig tenir clar que no em faria milionari.
-Ha fet gira amb Cesk Freixes, hi ha intenció de repetir?
-Ha de sorgir, perquè les coses mig improvisades és com millor funcionen. La porta la tenim oberta, ja veurem.
-Presenta el disc el 17 d'octubre a La Mirona de Salt. Quina mena de concert oferirà?
-Porto la banda de l'anterior disc i hem preparat un repertori de 21 temes amb tots els del nou disc combinat amb els singles i cançons que han sonat més de la meva trajectòria. El meu pensament primer era fer una gira de teatres, però després vas tocant els temes i veus que és més pop-rock, per estar dret.
-I més enllà del disc, quins projectes té?
-Ara comencem a promocionar el disc i preparem la gira. Potser d'aquí a un any estic en una altra història. Ja penso en altres projectes, però els artistes també depenem molt de com va l'últim treball, perquè si va bé ja no tenim tanta presa. En tot cas serà relacionat amb la música. Aquesta és la prioritat, al cent per cent.
| 'Per amor a l'art, cançó per cançó |
|---|
 -'La vida': “Va sorgir d'una xerrada de l'Emilio Duró, un 'coach' que motiva els treballadors. Ell diu que la vida sense passió no val la pena, i a partir d'aquí vaig escriure: 'La vida es un festival on el cap de cartell ets tu”. Van començar a sortir frases i va sortir aquesta cançó amb tant de color. -'Per amor a l'art': “Obro les portes del meu dia a dia i deixo clar que és molt difícil viure de la música”. -'Ets part de l'aire': “Parla d'una persona, que sóc jo, que ja no té com a rioritat la seva professió i la fama i fer gires, sinó que ho és la seva parella”. -'Dies de gloria': “Descriu la relació amb la meva parella actual” -'La cançó que va canviar el món': "És un petit homenatge a Lennon i especialment a la cançó 'Imagine'" -'Amagats': “Parla d'una relació impossible, irreal. De fet és una qüestió molt personal on explico les veritats”. -'Injustícia': “Em va venir al cap després d'un any de fer gira amb Cesk Freixes, que toca més la cançó protesta i vaig voler fent una cançó així, parlant del que veig. -'Vivim el present': "Prou de mirar enrere, mirar enrere només serveix per agafar arrencada, hem de viure cada segon com si fos l'últim" -'El millor premi ets tu': “L'he volgut dedicar al meu públic. Porto deu anys fent discos en català, com a Miquel Abras vaig començar el 2004 i he volgut donar les gràcies al meu públic, perquè pots rebre premis de revistes o de ràdios, però el millor premi és el públic”. -'Visceral': “És una descripció meva, del que sóc dalt l'escenari, perquè tinc dues personalitats, el Miquel a baix de l'escenari, més tímid i tranquil, i el de dalt de l'escenari, més visceral i que es deixa anar”. -'Tot em recorda a tu': “És una cançó d'amor, no de desamor, d'una parella que porta tres dies sense veure's i a ell tot li recorda a ella”. -'Sol': “És una cançó amb molta atmosfera, on explico que les persones soles no sabem cap a on tirar”.
|
