[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=tdMS0i1RFDc[/youtube]
Fer un àlbum doble, amb un disc cantat en català i l'altre en anglès, però sense limitar-se a traduir les cançons, sinó reelaborant les lletres i músiques en un viatge d'anada i tornada entre les dues llengües. Aquesta és la idea amb la que ha treballat el reusenc Miquel Vilella, per compondre 'Després del món / Farewell, Dear Towermen' (Discmedi, 2014).

De fet, per a Vilella fer música parteix simplement “d'escriure i fer cançons, com a espectador del meu voltant”, formant part d'un “contínuum global” del que és important “el concepte de la identitat”. És precisament això el que explica les dues versions del disc, especialment per “un sentit pràctic”. “Tothom ha de poder cantar el que vulgui i quan vulgui i el que cal és fer bons discos”, afegeix, i per això assenyala que “l'expressió és una prerrogativa de l'artista”. Per això mateix canta en anglès, “com a llengua franca”, sense renunciar al català.
Músic i futur novel·lista
De fet, Miquel Vilella té com a fita no renunciar a res, i és des d'aquesta perspectiva que prepara una novel·la i, en realitat, les lletres del disc parteixen de personatges d'aquesta obra encara inacabada. El doble disc ha estat compòs a Nova York, “on van créixer els personatges”, els del disc i els del llibre.
A l'espera que pugui acabar la novel·la “al setembre”, Vilella avança que la història gira a l'entorn de “la presa col·lectiva de consciència política” viscuda l'Onze de Setembre del 2012, quan l'autor vivia a Nova York. “De sobte -afirma-, ens vam treure unes quantes pedres de la motxilla”. Tant és així que es mostra partidari de la celebració de la consulta el 9-N. “Aspirem a ser ciutadans i tenim obligació de voler participar del sistema, i quan això es prova no hi ha volta enrere”.
Tornant a 'Després del món / Farewell Dear Towermen', Vilella insisteix a marcar diferències entre un i altre disc, no només lingüístiques. “He anat reescrivint i canviant d'idioma, i amb aquest exercici he reflectit imatges de sensacions dures, el dolor de tocar fons, i quin paper juguem com a individus a la societat”. De tot plegat en surten lletres i músiques diferents però relacionades, o com conclou Vilella, “personatges iguals amb decorats diferents”.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=KaOwNwVCIdk[/youtube]