L'any 1906 el monjo de Montserrat Bonaventura Ubach va viatjar a Jerusalem. Aquesta va ser la seva primera estada a l'orient bíblic amb l'interès de conèixer i fotografiar les arrels de les cultures vinculades a la Bíblia per divulgar-les a Catalunya. Més endavant hi va tornar. L'estada més llarga que hi va fer va ser entre els anys 1924 i 1951. Resultat de tots aquells viatges són milers d'objectes d'Egipte, Mesopotàmia, Terra Santa o Xipre, una part dels quals s'exposen al Museu de Montserrat. Ara, la publicació del dietari del viatge que va fer per Iraq els anys 1922 i 1923 i l'ampliació de l'espai del museu dedicat al seu fons, redescobreixen el que va ser el monjo més aventurer de Montserrat.

Nascut a Barcelona l'any 1879, Bonaventura Ubach va entrar a la comunitat benedictina quan tenia quinze anys. Hi va estudiar llengües orientals i la carrera eclesiàstica i va ser allà on va néixer el seu interès pel coneixement de la Bíblia i de les cultures que hi estan relacionades. De fet, un dels aspectes pels quals és més conegut és per haver impulsat la traducció de la Bíblia al català.

El seu coneixement de l'hebreu i d'altres llengües orientals el va portar a Jerusalem com a professor entre els anys 1906 i el 1910. Va ser la seva primera incursió a l'orient bíblic, un territori que més endavant exploraria, de vegades en cotxe, de vegades a peu i d'altres damunt de cavalls o camells, per conèixer a fons l'antic orient, la seva cultura i la seva forma de viure.

Al marge del seu interès bíblic, Bonaventura Ubach va ser un aventurer que, a principis del segle XX, i amb molt pocs recursos econòmics, va viatjar per tots els racons de l'orient, dormint de vegades a terra i d'altres convivint amb "rates a l'habitació", explica un dels seus deixebles, el també monjo Pius Tragan.

Segons Tragan, Ubach viatjava sense comoditats, però "es parava allà on volia" i això li va permetre establir contacte directe amb la gent dels països que visitava. Per Tragan, la figura de Bonaventura Ubach i el seu interès per viatjar i conèixer l'orient bíblic no es pot desvincular de la Renaixença catalana.

Testimoni dels seus viatges, a banda de les fotografies, són tots els objectes, obres d'art i peces d'arqueologia que va adquirir i enviar en contenidors fins a Montserrat. Es tracta de milers de peces que havien de servir per il·lustrar com eren les civilitzacions relacionades amb l'orient bíblic.

Un somni fet realitat
Només una petita part d'aquests objectes, entre ells una mòmia d'Egipte, estan exposats al Museu de Montserrat. La resta, fins ara, han estat en dipòsit, però pròximament veuran la llum. Coincidint amb el cinquantè aniversari de la seva mort, que es commemorarà el mes de febrer, el Museu de Montserrat ampliarà una de les seves sales per fer realitat el somni de Bonaventura Ubach.

Aquesta ampliació permetrà mostrar gairebé la totalitat del fons que va constituir en els seus viatges en una nova sala que durà per nom "Viatge a l'Orient Bíblic". Així, explica Tragan, s'hi mostraran totes les peces recollides per Ubach posant-les en relació amb els textos bíblics, "que era el que ell volia". Aquest nou espai es podrà conèixer amb un servei de visites guiades.

Un peix del Tigris, un calc del codi d'Hmmurabi, una de les primeres síntesis legislatives procedents de Mesopotàmia, animals i plantes de Palestina, una maqueta del temple de Jerusalem segons una reconstrucció basada en els textos bíblics, una col·lecció de tanagres –figures helenístiques procedents d'Egipte que representen figures femenines-, vidres o ceràmica de totes les èpoques s'exposaran en aquest nou espai.

Publicació d'un dietari
També coincidint amb el cinquantenari de la seva mort, Publicacions de l'Abadia de Montserrat acaba de publicar "Dietari d'un viatge per les regions de l'Iraq (1922-1923)". El llibre, a cura del monjo de Montserrat Damià Roure, s'acompanya de 300 fotografies que il·lustren com viatjava Bonaventura Ubach. El llibre el va escriure a partir de les notes, fins ara inèdites, que va fer a la seva agenda.

A banda de servir per mostrar els costums, el folklore i els personatges d'aquesta part d'Orient, el llibre permet contemplar les fotografies que va fer a monuments que actualment han desaparegut.

En vida, Ubach va publicar el relat del viatge que va fer l'any 1913 al Sinaí, així com una gramàtica d'hebreu, "Legisne Toram?".