L'humanista, advocat, poeta i traductor Joan Argenté, nascut a Badalona el 1931, ha mort aquest dijous. Argenté es va donar a conèixer com a poeta en la segona 'Antologia Poètica Universitària' (1950) i era un reconegut traductor d'obres franceses i italianes. Va traduir poemes de Jacques Prévert i va adaptar cançons de Jacques Brel, Léo Ferré i Henri Tachan. 

Al llarg de la seva trajectòria, va rebre diversos premis i reconeixements com el Premi Joan Salvat-Papasseit per 'El temps de tants dits' (1960) i la Creu de Sant Jordi el 2006. La seva activitat com a poeta, traductor i articulista va estar sempre lligada a la represa de la vida cultural del país i a la lluita per la recuperació de l'oficialitat del català.

L'any 1975 va guanyar el premi Carles Riba amb 'Seminocturn, semidiürn', llibre constituït per un únic procés verbal que s'estén des de l'onomatopeia fins a la presa de consciència del valor humà de la paraula. A més, també és l'autor de diverses obres de teatre i n'ha traduït de diversos autors, com E. Ionesco o M. de Ghelderode ('La balada del Gran Macabre', amb la qual va obtenir el premi Josep M. de Sagarra el 1981).

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha recordat la figura d'Argenté com "un home culte i ple d'inquietuds que defensava amb fermesa la llengua i els Països Catalans". "La seva poesia se centrava en la força i el poder de les paraules", ha destacat Mascarell sobre l'obra d'Argenté.