Maria Schneider, actriu coprotagonista de «L'últim tango a París», ha mort aquest dijous, 3 de febrer, a París a l'edat de 58 anys, víctima d'un càncer. Schneider va rodar aquesta pel·lícula de Bernardo Bertolucci als 19 anys i, de fet, viure gran part de la seva vida turmentada per un paper que la va convertir en un símbol de la revolució sexual i del nou paper de les dones. "Jo era jove, innocent, no comprenia pas el que estava fent. Avui, rebutjaria el paper. Tot aquest enrenou em va desorientar", citava Le Monde en la seva edició d'avui.
Schneider va interpretar el paper de Jeanne, una jove que viu una intensa relació sexual de pocs dies amb un vidu americà (Marlon Brando) que estava de passada per París i que construeix un discurs fortament antisocial. Tot plegat, dins d'un apartament prop del pont de Bir-Hakeim.
L'actriu desapareguda va continuar la seva carrera amb aparicions discretes en diversos films i sèries de televisió. Recentment va rebre el títol de Cavaller de les Arts i de les Lletres de mans de l'actual ministre de Cultura, Frédéric Mitterrand.
Mor Maria Schneider, parella de Brando a «L'últim tango»
L'actriu francesa tenia 58 anys i va convertir-se, a contracor, en un símbol de la revolució sexual
ARA A PORTADA
-
Quan els barons del PSOE veien bé la singularitat catalana: quin va ser el compromís de Granada? Bernat Surroca Albet
-
Gestió forestal per prevenir incendis i moderació davant la «radicalitat»: les claus d'Illa per al nou curs Sara Escalera
-
-
Junts denuncia que l’Ajuntament de Barcelona ha fet campanya contra els pisos turístics a Gràcia només en castellà Redacció
-
Publicat el 03 de febrer de 2011 a les 17:16
Et pot interessar
-
Cultura De «Perdóname» a «Resistiré»: les cançons més mítiques del Dúo Dinámico
-
Cultura Mor Manuel de la Calva, cantant català i membre del Dúo Dinámico
-
Cultura Un cinema català rep un premi a millor sala d'Europa
-
Cultura «La literatura catalana s'ha evadit molt de la realitat»
-
Cultura Mor Enric Hernàez, cantautor, als 68 anys
-
Cultura La importància de conservar el patrimoni arquitectònic rural: el cas de les masies catalanes