Va ser el James Bond més longeu en pantalla, el més alegre i també el més distingit. Roger Moore ha mort aquest dimecres als 89 anys a la residència que tenia a Suïssa, després de no haver pogut superar un càncer que patia des de feia mesos, segons ha confirmat la família. Moore, però, no només era famós pel seu paper com a Agent 007, sinó també per haver estat Simon Templar a la ficció televisiva El Santo i per haver exercit com a ambaixador d'UNICEF.
 
Quan Sean Connery va acabar la seva etapa com a James Bond acabava, ningú no va donar un duro pel seu substitut, Roger Moore. Amb un sol paper rellevant i popular en tota la seva trajectòria –El Santo, interpretat del 1962 al 1969–, els seguidors de la saga van apressar-se a titllar-lo de massa vell ­per ser un heroi d'acció –tenia 46 anys–, de massa tou, o de massa inexpressiu. En tot cas, l'actor es va fer amb el paper a base d'insistència i personalitat, fins acabar sent el Bond més longeu, amb dotze anys dedicats al personatge: del 1973 al 1985.
 
A diferència de Connery, qui per molts és la icona perfecta de l'agent secret, Moore va dotar James Bond d'una barreja de sentit de l'humor, flegma anglesa i fina ironia, característiques que lligaven a totes amb l'actor, molt més sorneguer que l'antecessor i amb unes virtuts físiques menys atlètiques i espectaculars. Era obvi, doncs, que el canvi no va ser un gir de guió, sinó l'aprofitament d'unes necessitats que Moore va saber redinilitzar al màxim. I el temps li va donar la raó, perquè com a Agent 007 és quan va aconseguir sublimar allò que ja havia apuntat amb El Sant.
 
Moore va ser el tercer actor que va posar-se a la pell del personatge ideat per Ian Flemnig, després de Connery i del gran fracàs que va ser George Lazenby, odiat per sempre pels seguidors de la sèrie per la seva intervenció a 007 al servei secret de Sa Majestat. Després de debutar a 007: Viu i deixa morir (1973), Moore també va ser el protagonista de 007: L'home de la pistola d'or (1974); 007: L'espia que em va estimar (1977); Moonraker (1979);007: Només per als teus ulls (1981); Octopussy (1983) i Panorama per matar (1985).