No només l’interior de la seu d’Estrella bullia de gent, des de quarts d’una del migdia tots els carrers adjacents de l’edifici acumulaven famílies amb ganes de passar un bon dia de Festa Major. Nens jugant dins bombolles plenes de confeti, pares de família netejant a la perfecció policleans perquè les seves mares poguessin entrar-hi en condicions i encarregades de ludoteques mòbils ben ocupades i contentes. Això és el que es veia a ple dia en un dels punts neuràlgics de la Festa Major.
Els primers grups no s’han escapat d’aquest ambient familiar. Da Souza i Emilio José e Os Indígenas no havien tocat mai davant de tanta canalla, però això no ha sigut cap inconvenient. Al contrari, els seus concerts han tingut múscul, il·lusió i personalitat. Els mallorquins perquè saben portar les seves cançons al terreny de l’èpica bonrollera i els gallecs perquè saben com tancar-se en ells mateixos perquè la gent s’interessi per ells.
Dinar de tapers en un ambient molt familiar
A l’hora de dinar, els tapers, les farinetes, els gelats i els xurros amb pernil d’algun foodtruck abundaven. També en aquesta estona tan gustosa per a la migdiada, alguns valents s’acostaven a la instal·lació Playmid Fils situada en un dels pàrquings coberts de dins la fàbrica. En aquest espai els làsers anaven completament sincronitzats amb els sons, Àlex Posada –un dels impulsors del projecte - ho definia com una “experiència visual immersiva”. Allà dins, les famílies ballaven i els nens cridaven de felicitat. Més tard el volum es multiplicaria per tres i la mitjana d’edat pujaria.
Aquesta tarda, durant el concert The Goon Sax Foto: Roger Codina
L’escenari del Moll d’envasat s’ha estrenat a la tarda amb el concert de The Goon Sax. Aquest trio post-adolescent australià ha vingut a Barcelona a fer el seu tercer concert fora del seu país davant d’un públic molt atent a les composicions senzilles i boniques de pop oceànic. Tot seguit, el sevillà Sr Chinarro ha continuat amb aires mediterranis presentant el seu disc d’enguany El Progreso.
Els anys no passen per Antonio Luque que porta més o menys el mateix període en actiu –més de dues dècades- que el següent artista que ha pujat a escena, Lloyd Cole. El compositor anglès deu haver vist un quadre de persones aglutinades des de la tarima, a aquesta hora del vespre ha estat quan més gent s’ha apropat a l’escenari. La guitarra despullada de Cole s’ha enfrontat a una gentada que seia a terra per fer-se espai i no per jugar a jocs de mans com feia unes hores.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=XIzIYDu-u4c[/youtube]
Amb C. Tangana i Triángulo de Amor Bizarro, l’amalgama de músiques a la Fàbrica s’ha acabat d’ampliar. El rap i el noise han sumat esforços perquè el públic no es mogués de lloc i es quedés fins ben entrada la nit. La pluja no ha estat capaç d’aigualir res, ens el contrari, cap a les nou del vespre s'han penjat els cartells d'aforament complet a fora del recinte.
L'accés a l'#AntigaFàbrica s'ha restringit de moment. Les portes s'obriran en la mesura que l'aforament ho permeti. Us anirem informant!
— Estrella Damm Cat (@EstrellaDammCat) 24 de setembre de 2016
