L'última edició de l'Anuari de la Música als Països Catalans ha arribat carregat d'optimisme. La publicació, editada pel Grup Enderrock, s'ha presentat aquest dimarts amb la presència del flamant conseller Lluís Puig. L'estudi, per primera vegada en set anys, ha incorporat la presència de veus femenines, grups emergents i artistes nacionals del panorama musical.

Enguany l'Anuari es publica de color blau i verd amb motiu del creixement que els ha portat a deixar enrere la crisi d'aquests últims anys. Segons afirma el director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau, "s'ha pogut consolidar la remuntada", mostrant així un balanç favorable pel que fa a l'estudi de pràcticament tots els indicadors establerts, exceptuant el cas simptomàtic de la indústria discogràfica que com constata Gendrau "ha perdut el 70% de la facturació".

De fet el sector de la música en directe, que el 2016 ja va representar el 91,3% de la facturació musical a Catalunya, encadena la consolidació de tres anys de nombres positius. La música en directe a festivals, sales, circuits i auditoris aporta de manera global un creixement de concerts i d'espectadors. La facturació de la indústria del directe assoleix xifres rècord enfront a l'última dècada i es pot equiparar als resultats obtinguts el 2008, abans de l'esclat de la crisi econòmica i conjuntural que va afectar de ple el sector.

Els bons resultats, sumats a la rebaixa –tan reclamada– del 10% de l'IVA per a l'entrada dels espectacles en directe "hauran de garantir la recuperació d'un àmbit cultural que ha afrontat una contundent reestructuració els darrers temps".

On són les dones?

Seguint el paràmetre que ja s'apliquen en estudis internacionals, l'Anuari ha volgut mostrar quina ha sigut l'evolució de grups musicals femenins, grups mixtes i grups emergents. L'anàlisi d'aquests tres col·lectius encara minoritzats s'ha portat a terme mitjançant l'estudi de diferents cartells del 2016 de 12 festivals catalans, de diversos estils i formats com el Primavera Sound, Sónar, Acústica, Acampada Jove, Cap Roig, Guitar Festival, Canet Rock, Strenes, Cruïlla, Vida, Mil·lenni i Tradicionàrius. Així, i pel que a la presència de veus femenines, les xifres mostren dades veritablement preocupants. Només l'11% -enfront del 17% del mercat anglosaxó- tenen veu en els festivals catalans de referència. S'imposa, per tant, la representació de grups masculins.

Les bandes mixtes -amb mínim una dona- assoleixen el 15%. Sumant ambdues variables s'obté només un 26% del total de presència femenina, molt lluny de la recomanació de la llei d'igualtat que pretén garantir un mínim del 40%.

Per una altra banda, els artistes emergents representen només un 22% i la inclusió de noms dels Països Catalans arriba al 38%, amb un 25% de bandes que canten en català.

Menys concerts, més música

"La gran fornada de millennials no va a concerts, té altres hàbits de consum", assenyala el director de l'Associació Professional de l'ARC, Jordi Gratacòs. De fet, només quatre cada 10 ciutadans va assistir a un concert el 2016 (39%), gairebé nou punts menys que el 2015. Tot i que gairebé una tercera part d'aquest públic (30%) ha anat a festivals, el format de macrofestival (12%) cada cop és menys atractiu.

"Els catalans van menys a concerts però escolten més música", ha destacat Gendrau. Pel que fa a barris, el districte de Gràcia és el més musical de la ciutat respecte a públic que participa de la música en directe. Les Corts, Gràcia i Eixample van a concerts de pop-rock, Ciutat Vella, Gràcia i Sant Martí van de festivals i Sarrià, Sant i L'Eixample van a concerts de clàssica. Per estils, hi ha un lideratge indiscutible del pop-rock, preferit del 66% de catalans, segons l'enquesta de participació cultural. Hi ha tres gèneres que han guanyat força: la cançó d'autor i melòdica, les músiques llatines i la clàssica.

L'Anuari també ha destacat que segons l'Enquesta de Participació Cultural de la Generalitat de Catalunya l'escolta de música en català i la llengua dels concerts s'estanca, amb un 42,6% com a tercera llengua per darrera de l'anglès (43.3%) i el castellà (50.3%).

Els festivals es reactiven

La xifra d'assistents als principals festivals de pop-rock als Països Catalans es va reactivar el 2016 amb un notable augment del 7,5% d'espectadors i una xifra record de 2,6 milions d'assistents, que certifica la millora del sector, que el 2015 estava estancat amb un lleu creixement de l'1%.

A Catalunya es va assolir la xifra d'1,6 milions d'assistents el 2016, un 5,3% més que l'any 2015, que suposa un destacat ascens després d'una temporada de fort estancament. Al País Valencià les xifres són considerables, amb un ascens del 13,2% de públic. Un any més, els principals festivals de caràcter privat continuen registrant xifres a l'alça, mentre que el sector públic perd pistonada. A més, les sales, circuits i equipaments públics han aconseguit els millors resultats dels últims anys: guanyen públic i programen més concerts.

El negoci de la indústria discogràfica catalana no es va recuperar tampoc l'any 2016. El sector va patir la quarta davallada consecutiva, que situa la facturació en un nou mínim històric de 7,6 milions d'euros, amb una pèrdua del 12% respecte al 2015.

Inversió pública en música, vuit anys de travessa pel desert

Un dels tems principals de l'Anuari 2017 gira al voltant de la reducció de la inversió pública destinada a cultura i festes per part de les administracions en el període 2008-15.
Àdhuc i que la crisi, les retallades i la reducció de consum hagi afectat diferents sectors culturals, sense cap dubte la música ha estat la major perjudicada. En els últims set anys s'han patit les conseqüències de les retallades dutes a terme de la mà de les principals institucions -Generalitat, diputacions i Ajuntament- reduint la inversió musical pública per càpita a Catalunya de 21 a 16 euros per habitant, rebaixa que solament s'ha vist contrapesada per patrocinis privats, empreses cerveseres i generalització del micromecenatge.

Així mateix, el manteniment dels grans "contenidors culturals" com el Liceu, el Palau i L'Auditori -que el 2015 es van emportar el 57% dels recursos musicals de Cultura de la Generalitat- al costat del sosteniment d'espais municipals i la retirada d'aportacions del Ministeri agreuja la disponibilitat de recursos públics per a la música en viu o les discogràfiques.