A l'estiu, sol i mosques. El sol el posa -d'ofici- "Ejpaña" que, com tots sabem,  basa la seva sòlida oferta turística un 50% en els toros, un 45% en el sol i el 5% restant en la sangria de tetrabric. Les mosques (en la variant collonera) les posa la caverna mediàtica que, mancada de primeres figures a qui entrevistar, aprofita tot el que li passa volant per davant. Si abans d'ahir era Esradio que "tirava mà" de Jordi Cañas, portaveu de Ciutadans/Ciudadanos, ara és la COPE qui n'ha hagut de fer ús.

Sofía Gonzalo (quina carrera que portes, reina) va entrevistar en Cañas o, més ben dit, li va obrir el micro i el va deixar delectar l'audiència amb el mateix discurs anti-política lingüística de sempre (fa tota la impressió que el repertori d'en Cañas comença i acaba amb aquest únic tema). A força de repetir-lo, l'amic Cañas hi ha anat incorporant detallets, floritures i ornamentacions diverses que el fan cada vegada més singular i, a estones, barroc.

Aquesta vegada, per exemple, ens va oferir una propina sobre els usos de l'Ajuntament de Barcelona on, segons ell: "se prohibe explícitamente a los funcionarios hablar entre sí en castellano".  També va ser destacable el toc tràgic que  va inserir  en allò de la persecució dels castellanoparlants i tota la pesca, tot dient que l'administració "está sembrando la semilla del conflicto". Esclar que, per a tràgica la imatge que es va empescar del "nacionalismo" que, va dir, porta trenta anys "andando hacia el precipicio". I què me'n dieu dels "ciudadanos sacrificados en el altar de la construcción nacional"? També va tenir moments emotius, amb frases que -personalment- no havia sentit des de l'època dels setanta, com aquella de "se están levantando fronteras entre los ciudadanos". Us en deixo vuit talls... "y todos llevan premio"