L'escriptora Patrícia Gabancho, al Born CC Foto: Europa Press"Històricament, Espanya ens ha desmantellat el país de dalt a baix dues vegades", explicava la periodista i escriptora Patrícia Gabancho aquest dimarts a la presentació del seu últim llibre, Les dones del 1714 (Columna, 2014), al Born Centre Cultural. Es referia a la guerra civil i al setge del 1714, avançant una reflexió que fa a l'epíleg, on parla dels fets en clau d'actualitat i estableix un paral·lelisme entre aquests moments històrics. Després de llegir el Decret de Nova Planta, l'escriptora va veure que tant Felip V com Franco basaven el seu poder en “la gràcia de Déu” i van abolir les institucions i el món intel·lectual català per “tornar Catalunya l'honor de ser governada en pla d'igualtat a la resta de províncies germanes”.
Per això Gabancho creu que "hi ha una inspiració directa del 1939 en el 1714" i tal com diu a l'epíleg de Les dones del 1714, els dos règims, tots dos imposats a Catalunya per les armes, "són idèntics en la voluntat de desmantellar l'estructura jurídica, política i institucional de Catalunya, en la repressió ferotge sobre la gent i en el fet d'escanyar prou la cultura per afeblir una identitat nacional que consideren ofensiva i perillosa, en el sentit que nodreix la vocació de revolta".De la reina a la vídua de Moragues
L'últim llibre de l'escriptora d'origen argentí és una coedició del Grup 62 i la regidoria de Dona i Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona, que presenta els fets de manera cronològica des dels moviments previs a la Guerra de Successió fins a la Pau de Viena del 1725. Però els enfoca des d'un prisma diferent: la diplomàcia, la participació internacional, la societat i, com diu el títol, les dones que van intervenir al conflicte. Gabancho explica que cal "proposar noves visions de la història" que no siguin sempre "la sang i el fetge", ja que el 1714 està "molt estereotipat" amb "Casanova, Villarroel, el setge..."
"Realment ha estat un treball en equip molt ben pastat", remarca la periodista, que per a la confecció de cada capítol, a més d'investigar en la bibliografia sobre el tema, ha comptat amb la col·laboració d'un historiador que l'ha assessorat i ha revisat el text. A través de cada personatge històric femení que hi apareix, l'autora parla d'un aspecte del conflicte. Es tracta de dones com Marianna de Copons, que va fer d'espia durant la guerra; Manuela Desvalls, una monja que era còmplice dels seus germans generals copiant panflets; Magdalena Giralt, la vídua del general Moragues, i la reina Elisabet Cristina, entre d'altres.
Precisament, aquesta última és la que "més impressiona" a l'autora. "Perquè és molt jove, molt intel·ligent, queda impressionada per Catalunya. Diu que mai estimarà cap altra terra com la dels catalans, crec que aquí hi ha la història romàntica que es va casar aquí", diu Gabancho, que ha explicat l'anècdota que la monarca es va fer gravar a la tomba l'skyline de la Barcelona de l'època.
