Pau Serrasolsas (Ginestà): «L'amor és política»

Pau Serrasolsas (Barcelona, 1994) és la meitat del duet Ginestà, que es va fer un forat en el panorama musical català amb Estimar-te com la terra. Ara el grup es troba en plena promoció del seu últim treball, Suposo que l'amor és això (Kasba Music), un disc conceptual al voltant de l'amor de parella amb ritmes més ballables i que presentaran el 31 de març a la sala Apolo. Aquest concert serà l'arrencada d'una gira que els portarà per primer cop a grans escenaris com el del Canet Rock.

El cantant ens cita en una cafeteria de Sant Andreu de Palomar, el barri on els germans Serrasolsas han crescut i encara viuen i al qual se senten molt vinculats, fins al punt que al novembre van ser pregoners de la seva festa major, amb un discurs combatiu que ha desaparegut de les lletres. L'altra integrant del projecte, la Júlia, no participa en l'entrevista per motius de salut.

- L'amor és el fil conductor de les cançons del disc. Com va sorgir la idea?

- Fa un any i mig, quan començàvem a plantejar el següent disc. Tenim la sort de treballar amb un equip bastant gran i volíem escriure sobre un tema que se'ns donés bé. Vam posar-nos a mirar les cançons del disc anterior i vam veure que les que havien anat millor i ens havien agradat més eren cançons d'amor. Per tant, vam decidir treballar aquest concepte i desgranar-lo, passant per la nostra existència i dividint-lo en deu cançons.



- Les cançons d'aquest disc estan basades en experiències personals?

- Sí, la gran majoria eren experiències personals, però estan treballades en tercera persona. Això fa que et desmarquis una mica de la història que crees. Totes les cançons que hem fet, no ara sinó sempre, són coses que ens han passat a nosaltres o que han passat a algú molt proper a nosaltres i que les sentim com a pròpies.

- Què és l'amor per a tu?

- Per mi l'amor és com una raó de ser gairebé, una cosa que et fa sentir viu sobretot. Una cosa molt abstracta, universal, que tothom l'entén de maneres diferents. En aquest disc no estem parlant de l'amor en general, sinó d'un amor molt concret, l'amor de parella, que és molt passional, molt viscut, molt carnal.

- Com trobeu inspiració a l'hora de compondre les cançons? I a l'hora de definir el ritme?

- En aquest disc sobretot la inspiració ha vingut treballant en equip. Les idees eren una mica de tots i acabàvem fent un esquema de cada cançó. Excepte algunes cançons que són més pedrades meves -del rotllo "això m'ha passat, ho faig"-, la resta són en equip i estan guionitzades. Agafo el Drive que tenim amb la guitarra i començo a escriure sobre la idea que hem pactat i que defineix la idea d'aquella cançó.

- Escoltant el nou disc es nota un so més electrònic que en anteriors treballs. Buscàveu fer temes més ballables?

- Era un dels reptes, fer música més ballable perquè ens volem dirigir a un públic més concret, gent jove que té ganes de festa. I també ens venia de gust tocar als festivals que hi ha al nostre país, una cosa que farem aquest any per primer cop i ens fa molta il·lusió. La part electrònica i aquests loops, aquesta música potser més ambiental, amb més sintetitzador, és cosa del Cesc Valverde, el Xicu, el nostre productor en aquest disc. Ell ve d'unes referències musicals que no són les nostres. Nosaltres venim més de la música catalana i valenciana de tota la vida i ell ve d'una música més yankee, més anglesa, amb una sonoritat molt diferent.

"Ens volem adreçar a la gent jove que té ganes de festa"

- Quins han estat els músics que us han influït en la vostra trajectòria?

- Quan érem petits, Els Pets, Obrint Pas, La Gossa Sorda i sobretot Lax'n'Busto. I ja quan érem més grans, Ferran Palau, Pau Vallbé, músics d'aquí que fan una cosa més semblant a nosaltres.
 
- En discos anteriors es podien trobar lletres amb càrrega política, i ara han desaparegut. A què es deu aquesta evolució?

- Perquè és conceptual i volíem treballar l'amor des de la nostra existència. És cert que a vegades s'entrecreua amb les lluites polítiques, perquè al final és la nostra vida i l'amor i la política hi són a parts iguals, però hem decidit no parlar-ne per centrar-nos en aquesta temàtica. També creiem que l'amor és una cosa molt política i la manera de tractar-ho ho és molt. Si ho tractes des d'una manera bonica, delicada i conseqüent, crec que és una cosa molt política. Segur que d'aquí a un temps tornem a fer cançons (de política) que ens vinguin de gust. És un tema que sempre va lligat al grup.

- En altres entrevistes heu comentat que compaginàveu la música amb altres feines. Encara és així?

- Jo al juliol vaig deixar les meves feines per centrar-me a escriure el disc i ara estic aguantant amb els estalvis. A la primavera tornaré a tenir ingressos. La Júlia continua treballant una estona als migdies per acabar de fer el pas d'aquí a poc. Estem en aquestes. A l'estiu just estàvem girant quan estàvem amb el disc i era bastant dificultós compaginar-ho tot. És un cansament molt gran: la gira són tres concerts a la setmana, la Júlia que currava i jo fent el disc. Era una època complicada.

"Hi ha nenes que ens han dit que han sortit de l'armari amb la cançó de 'L'Eva i la Jana'"

- Esteu molt vinculats al vostre barri, Sant Andreu, i vau ser pregoners de la festa major. Com ho vau viure?

- Va ser molt especial, no hauríem imaginat mai que passaria. És un reconeixement, al final hem fet tota la vida aquí, la gent ens coneix i crec que ens té bastant afecte. Són coses que arriben de més gran, però suposo que també està bé que gent jove faci coses com aquesta. El vam voler carregar del que no hem posat a les cançons, molta càrrega política i reivindicar que el barri ha de ser per tothom, que els lloguers han de baixar i que volíem unes festes lliures de masclisme i homofòbia.  

- La cançó l'Eva i la Jana va aconseguir molta repercussió a les xarxes i molta gent ballava la coreografia. Com se us va acudir la cançó i el ball?

- La cançó és fruit d'una pluja d'idees. Vam decidir fer una cançó sobre dues noies que s'enamoraven i tenien una vida juntes i tenien un final feliç i bonic. Quan la cançó va estar feta vam decidir fer una campanya de xarxes amb Marta Luis i Adri Martos, perquè la gent s'hi enganxés. Teníem la coreografia del videoclip i vam convèncer uns quants influencers, tiktokers col·legues perquè comencessin un tren i la gent s'hi va anar enganxant.
 
- Creieu que aquesta cançó pot ajudar a crear referents LGTBI en el món musical?

- Falten sempre referents perquè la majoria no són LGTBI, però sobretot volíem crear una història bonica perquè les nenes i els nens vegin que una història entre dues dones pot tenir un final feliç, al contrari del que sol passar a les sèries i a les pel·lícules, que sempre acaben amb drames grossos. La repercussió que ha tingut ens ha fet contents, amb nenes que ens han dit que han sortit de l'armari amb la cançó. Crec que s'ha convertit en alguna cosa més que una cançó i està guai.

- En què us ha canviat la vida en el dia a dia haver-vos fet populars?

- Estic sempre a Sant Andreu i la gent aquí ja ens coneix. Simplement, més repercussió a les xarxes: les coses que dius tenen més impacte. A vegades sí que ens paren pel carrer i fotos, però no és una cosa del dia a dia i no ens incomoda perquè la gent sol ser molt respectuosa. Cap drama, tot bé.

- A les xarxes, on ets molt actiu, hi ha qui sovint caricaturitza les vostres seguidores com gent amb "vestidets de flors". Aquestes opinions us molesten?

- L'Eva i la Jana ha servit per fer grups d'amigues que són fans nostres i els agraden un seguit de coses en particular. Aquests que se'n riuen són quatre trols que busquen el que busca tothom a Twitter: molar més que el que mola més. Ens és igual completament, però em sap greu per les noies que es puguin sentir ferides o les fans que expliquen que aquesta gent els repudia, però crec que són quatre trols.

"Un concert amb distància de seguretat i cadires és l'anti concert, que és fer vida social"

- Moltes de les cançons que us han fet populars no les heu pogut tocar en grans escenaris per la pandèmia. Com ho heu viscut?

- Hem fet molts més concerts dels que poguéssim imaginar mai, i sí que és veritat que la gent asseguda estava bé per al disc que havíem fet, però ara seria una decepció perquè hem fet cançons que et fan moure una mica. Aquests mesos han estat rars. Vam acabar la gira abans del tancament de sales, però la gent asseguda no ens agrada gaire. Ens hi hem acostumat, però volem que la gent pugui ballar, beure's una birra, moure's i estar amb els col·legues. Estar amb distància de seguretat i una cadira és l'anti concert, que és fer vida social i estimar-te amb qui estiguis allà.
 
- Què tindrà de diferent la nova gira que comenceu al març? 

- Tindrà un xou de llums molt totxo, en directe serem els quatre de sempre i estarà molt treballat. És el que ens faltava. Veníem d'un directe pandèmic en què ens adaptàvem a les circumstàncies, però ara ens volíem currar un directe que valgui la pena pagar per veure'l. 

- En els últims anys en l'escena catalana s'ha produït un canvi generacional i d'estils de música i triomfen grups de gèneres molt diferents. Hi ha algun grup que amb qui us agradaria col·laborar?

- Sempre hem volgut fer una col·labo amb Els Pets i és una cosa que tenim pendent. Crec que ho farem en algun moment.