Té una veu avellutada, que sacseja, que frega les cordes i fa que les nostres també vibrin. Una veu de gran dona, en cos i ànima, de dona d'altres latituds on la música és una manera indestriable de viure i d'entendre la vida. Ella, però, no és res d'això: tot just té disset anys i no prové de cap altre continent remot. Es diu Paula Valls i acaba d'aterrar al món musical català amb ganes d'emocionar i d'emocionar-se, amb aquella energia que només pot donar la dolça metzina de la joventut, sabent que cada minut és a tot o res.
 
El seu primer disc, Black and White (RGB, 2016), ja ho diu tot des del mateix títol. Contrastos, una ànima negra i blanca, versatilitat, modulació i uns arranjaments que proven de ser atemporals. Jove, però sobradament decidida, Paula Valls arriba acompanyada de Guillem Soler, company de fatigues en aquests dies de promoció i premsa. De fet, en Guillem és part fonamental de tota aquesta història, ja que va ser ell la primera persona que va escoltar les composicions de la Paula. "Era el meu professor de piano, li vaig dir que havia composat uns temes i li vaig ensenyar", ras i curt.
 
"Tot comença amb la fe en la veu de la Paula", explica Soler. La música viu d'aquesta mena d'intangibles que fan emocionar, sobtadament i amb intensitat, com una revelació, com un acte de fe. "Et quedes de pedra quan veus que allò ho ha composat una noia de setze anys", diu en Guillem, a qui de seguida li va cridar l'atenció la maduresa de la veu. "Vaig veure que calia ajudar-la i que hi havia potencial per fer alguna cosa important", afirma. El primer va ser fer un projecte amb les cançons i, després, gravar un disc amb els músics com a part indestriable del propi projecte. "Teníem una idea dels temes que els músics van anar completant i creant", explica, posant-hi especial èmfasi. "El disc té el color de tota la banda, no és només Paula Valls, és un treball en equip de dalt a baix".
 
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=yWx3q7zwgIY[/youtube]
Música per via paterna

El fet d'entendre la música com un ofici orgànic i de col·laboració és a l'ADN, tal i com explica la jove autora: "Tot això em ve del meu pare. Havia tocat en un grup i em va ensenyar a valorar molt la música i a escoltar de tot: clàssica, música més actual, rock de tota la vida, fins i tot música hindú. Ell m'ha transmès a valorar les coses, i el treball i esforç que comporten". Paula Valls va començar a cantar, a tocar i a descobrir el sentiment que provoquen els sons i les melodies amb només quatre o cinc anys, tocant amb el seu pare i fent classes de piano a l'escola de música.
 
"El que busco no és el virtuosisme, sinó l'expressivitat", explica, expressiva i apassionada. "La música és un idioma, una manera de dir, i crec que ser virtuós no és important. El que m'agrada és posar els pèls de punta", rebla. "Crec que el que fem nosaltres no és música per ballar, sinó per escoltar. I potser això faci que el nostre públic pugui ser molt més extens, qui sap". En aquest sentit, Valls està convençuda que aquestes sis cançons de debut on ressonen influències de jazz, funk, música negra i afroamericana, "d'aquí a 30 o 40 anys no sonaran velles ni antiquades".
 
La prova per comprovar-ho de primera mà, en l'agenda de propers concerts: dimarts 12 de juliol al Centre Cívic Urgell de Barcelona; divendres 29 de juliol al Festival Nits d'Estiu de Riudarenes; dimecres 10 d'agost a Serres de Pals; o bé dilluns 15 d'agost a Manlleu. "El problema d'avui en dia és que tenim tant de tot per Internet que no aprens a valorar", conclou. Pel que fa a la música, que cap xarxa us enganyi: el millor és palpar la veu de Paula Valls en directe, en la distància curta. L'emoció és assegurada.