Set músics, tres catalans d'Ulldecona i quatre valencians de Benicarló formen Pepet i Marieta, la banda liderada per Josep Bordes que acaba d'editar el cinquè disc, 'Lo món d'un mos' (Mesdemil, 2013), un treball compromès amb diversos moviments socials, especialment l'independentisme, al que dedica la cançó 'La mani', una crònica viscuda de la gran manifestació independentista del passat Onze de Setembre.
-'Lo món d'un mos' és el disc més compromès de Pepet i Marieta?
-Sí, és el més compromès i està carregat de discurs social perquè veiem que hi ha una sèrie de moviments socials, com els indignats, la PAH i l'independentisme que ens estan portant a un canvi radical del sistema. La gent s'ha adonat que si ens posem tots d'acord podem avançar molt més, i creiem que tot això acabarà en alguna cosa positiva, perquè en les situacions de crisi sempre arriben els grans canvis i les utopies es converteixen en realitat. Ningú creia fa uns mesos que fos possible la dació en pagament, de moment només en determinats casos, o que es pugui imputar la filla d'un monarca
-En aquest context feu 'La mani', una cançó sobre l'independentisme i la gran manifestació de l'Onze de Setembre.
-Sí, és una cançó que, sense ser pamfletària intentar ser una crònica d'aquella manifestació, dels somnis de la gent que hi van anar.
-Així esteu a favor de la independència?
-Sí, però sobretot des del punt de vista cultural i des de la perspectiva dels Països Catalans. Jo no estic en contra de ningú, però defenso la independència dels Països Catalans perquè crec que serà molt més fàcil preservar la nostra llengua amb un estat propi, però això no vol dir que sigui antiespanyol, és un error creure que posicionar-se per una cosa va en contra d'una altra.
-Des d'Ulldecona el concepte de Països Catalans és molt més tangible que des de Barcelona?
-Oi tant! Nosaltres sempre diem que som al cor dels Països Catalans. Al grup som tres d'Ulldecona i quatre de Benicarló i en cert sentit som un grup transfronterer, però en realitat veiem que no hi ha cap frontera entre Ulldecona i Benicarló, i menys en l'aspecte cultural. De fet, i amb tots els respectes, ens sentim molt més propers a ells que a la gent del Camp de Tarragona. Fins a Torreblanca parlem tots els mateix dialecte.
-Encara que 'Lo món d'un mos' sigui un disc de contingut social, a vosaltres no us ha faltat mai compromís amb el territori, especialment pel que fa al moviment contra el transvasament de l'Ebre.
-És que allò va ser molt important. El moviment antitransvasament va posar les Terres de l'Ebre al mapa.
-Fidels a les tradicions de les Terres de l'Ebre no hi falten les jotes en aquest disc.
- Sí, sobretot al tema 'Jotes de l'indignat' on volíem trencar amb la jota típica, i ho hem fet amb grans veus com en Pep Gimeno 'Botifarra' i la Sílvia Ampolla, una cantant de l'Ampolla que crec que donarà molt a parlar en el camp del cant tradicional.
-També hi canten Artur Gaia i Quique Pedret de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, uns habituals als vostres discos.
- És que els Quicos són com els nostres padrins. Ells van obrir les portes de la música ebrenca, són els nostres germans grans. Gràcies a ells han sortit músics com Xeic!, Eric Vinaixa i nosaltres mateixos.
-Es coneix prou la jota, es reivindica com a música catalana?
-Crec que el mateix moviment antitransvasament va afavorir que gent com els Quicos reivindiquessin la catalanitat de la jota, que fins aquell moment només es considerava com a aragonesa, però crec que la jota s'hauria d'afavorir molt més. Igual que institucionalment es dóna suport als castells i a la sardana, també s'hauria d'ajudar la jota. Fixa't que els Quicos han obert la Casa de la Jota a Tortosa i bàsicament ho han fet a partir d'un projecte de micromecenatge amb Verkami.
-Aquest disc és potser menys reggae que els anteriors?
-Es que Pepet i Marieta és una macedònia musical, i en tot cas el que tinc clar és que és el disc més ballable però sempre aquest estil característic que ve del món de la jota, en què es canten les quaranta amb alegria, com el 'jotero' que es caga en l'alcalde però sempre amb alegria i picardia. Aquest és el nostre estil, i això ho fem amb jota, cumbia, ska o reggae.
-Heu presentat ja el disc?
-Fem una gira amb quatre concerts a un euro l'entrada per als que ens van ajudar a fer el disc a través del Verkami, i el dijous nou de maig el presentem al Music Hall de Barcelona.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=MAtFezpI_SI[/youtube]
