Pierre Vilar va rebre l'any 2000 la medalla d'or de la Generalitat de Catalunya de mans de Jordi PujolL'historiador Pierre Vilar, nascut l'any 1906 a Frontinhan (departament francès d'Herault, al Llenguadoc) i mort el 7 d'agost del 2003 -aquest dimecres fa deu anys- a Donapaleu (Baixa Navarra, País Basc francès) és, juntament amb Jaume Vicens Vives, el principal referent de la historiografia catalana del segle XX, gràcies a la seva obra cabdal, 'Catalunya dins l'Espanya moderna', publicada per primer cop en francès ('La Catalogne dans l’Espagne moderne') i en tres volums l'any 1962 i en català i en quatre volums el 1964. En aquesta obra, considerada un referent de la historiografia del segle XX, Vilar investiga des d'una perspectiva marxista els fonaments econòmics de l'estructura nacional de Catalunya.
Així mateix, Vilar va publicar d'altres obres importants, com 'Historie de l'Spagne' (1947), llibre que va ser prohibit durant la dictadura franquista, i va ser director de la 'Història de Catalunya' en deu volums durant el període 1987-1990. El 1995 va publicar el seu llegat intel·lectual, 'Pensar històricament. Reflexions i records", on reclama el paper de l'historiador com a part de la història.
Vinculat amb Catalunya des de ben aviat, el 1927 va realitzar la seva primera visita a Barcelona en el marc dels seus estudis de Geografia. A la capital catalana hi va viure entre el 1931 i el 1934, on va fer de mestre a l'Escola Normal de la Generalitat. Absent de Catalunya durant la Guerra d'Espanya, és mobilitzat per l'exèrcit francès l'any 39 amb rang de tinent i fet presoner dels alemanys amb la desfeta de França, passant pràcticament tota la Segona Guerra Mundial en diversos camps de presoners. Doctorat en Història, el 1965 va ser nomenat catedràtic de la universitat de la Sorbona de París.
Occitanista militant
Occitanista militant
A més de la seva vinculació acadèmica i sentimental amb Catalunya, també destaca de la vida de Vilar el seu occitanisme militant. Ferm defensor de la identitat i la llengua occitana, Vilar va ser el primer president del Cercle d'Agermanament Occitano-Català entre els anys 1978 i 1981.
El 1979 va ser investit doctor 'honoris causa' per la Universitat de Barcelona, mentre que el 1987 va rebre el premi Ramon Llull atorgat pel Consell del Congrés de Cultura Catalana. L'últim gran reconeixement li va arribar l'any 2000, quan va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya de mans de l'aleshores president, Jordi Pujol. Retirat al País Basc francès, va morir el 7 d'agost del 2003 a l'edat de 97 anys.
