La sala Aribau de la Gran Via de Barcelona ha estat testimoni d'excepció del documental sobre Adrià Puntí, en el marc del desè Festival In-Edit. Set anys han trigat Raimon Fransoy i Xavier Puig a enllestir una peça que, coproduïda per TV3, reivindica el talent del músic gironí, alhora que en retrata el seu caràcter dispers. Això sí, sense caure en el sensacionalisme ni fer-ne sang. 

El joc amb la dualitat del personatge (a vegades Adrià i a vegades Josep) és la tònica predominant d'una obra que comença amb una ràpida pinzellada a la trajectòria d'Umpah-pah. L'entorn vital i la lluita constant per encaixar lletres i melodies amb  el piano i la guitarra marquen el fil argumental. El color l'aporten les reflexions sobre el pas del temps, els valors familiars, la interacció amb altres músics o la solitud addictiva de la professió, que l'empeny a crear a hores intempestives.

Pel que fa als moments curiosos, destaca una improvisada actuació al mig del carrer abans d'una Festa Major, sense més públic que els astorats vianants que hi passaven.

"En aquest país no en tenim gaires dels bons, per això ens fa falta cuidar-los", ha dit Xavier Puig abans de l'inici de la projecció. Puntí, assegut a la tercera fila i que en tot moment ha guardat la compostura, ha intervingut després del documental. "Sé que sóc difícil però també divertit", ha assegurat l'artista girioní. 

Quant a la possibilitat d'una segona part, els autors no s'han volgut mullar però Puntí els ho ha deixat en safata. "El documental acaba de començar", ha dit en clau d'humor.