Deep Purple en la seva formació més clàssica. Foto: Cathedral Stone"No matter what we get out of this. I know, I know we'll never forget" (No importa el que en treurem de tot això. Jo sé que no ho oblidarem mai), acabaven escrivint un grup d'èxit creixent anomenat Deep Purple. I tant! L'impacte de Smoke on the water va ser brutal a tot el món, tant en la seva gravació d'estudi (dins de l'influent Machine Head) com en la seva versió més clàssica, en una memorable sèrie de concerts al Japó recopilats en el llegendari Made in Japan.
Smoke on the water és la recreació, gairebé periodística, de l'incendi que es va declarar el 4 de desembre de 1971, ara fa quaranta anys, al Casino de Montreux -a Suïssa-, en plena actuació de Frank Zappa i el seu grup, que van haver de fugir per cames, tal i com explicaven a la televisió suïssa. Els Deep Purple hi havien de tocar l'endemà, però van observar des del seu hotel, astorats, com el local desapareixia sota les flames. L'angle, la distància i el seu punt de vista, des de l'altra riba del llac Léman, els van acabar suggerint el títol de la cançó: Fum a l'aigua.
Aquella cançó es va gravar en un temps rècord, gràcies al fet que els Deep Purple van poder llogar en el mateix lloc la unitat mòbil d'enregistrament dels Rolling Stones. L'incendi va trastocar els plans del grup i es van trobar que tenien poc més de 24 hores per completar els sis o set minuts que faltaven per al nou disc. Al final, entre el material en brut, algú va prestar atenció a les poques notes que esdevindrien el riff més famós del hard rock mundial. Ritchie Blackmore el va fixar amb la seva Fender Stratocaster i Roger Glober, el baixista, li va donar fons rítmic i la idea d'una lletra en forma de crònica. John Lord, als teclats, Ian Paice, a la bateria, i el cantant Ian Gillan completaven la formació clàssica d'aquells descomunals Deep Purple.
El fum que envaeix el món
Paradoxalment, Smoke on the water no va ser un èxit immediat. No va liderar cap llista de vendes i ni tan sols va donar nom a cap dels àlbums dels Deep Purple. Però va trasbalsar el món de dalt a baix. No hi ha guitarrista novell que no hagi intentat els quatre primers acords i les versions que se n'han fet són impossibles de recopilar. En alguns casos, la cançó s'ha reinterpretat des de l'ortodòxia de grups més o menys pròxims, com Black Sabbath , Metallica o Iron Maiden ; però en d'altres Smoke on the water ha anat a parar a estils tan llunyans com el de Carlos Santana o aquesta afortunada reinterpretació cèltica dels Red Hot Chili Pipers (pipers: gaiters).
Smoke on the water ha impressionat una orquestra tradicional japonesa i una banda militar alemanya ; ha interessat al jazz i ha generat versions en gran quantitat de llengües, com aquesta dels Señor Coconut , de regust tropical, o aquesta altra: una curiosa paròdia francesa amb violoncel.
Són quaranta anys des que, com diu la cançó, la sala Casino de Montreux va quedar destruïda pel foc que havia causat "algun estúpid". Mai no en sabrem el nom per abraçar-lo però, de moment, a Montreux han aixecat un monument a la cançó que sempre ens farà aixecar la cella.
