Per això, entre escriptors i negres, el hall del Palau de Congressos de Catalunya sembla una representació viva d'allò que hom pot trobar en una revista del cor. Mentre els canapès van de bòlit, passen en processó personalitats com Toni Rovira, abillat amb un barret vermell d'ala grossa; Risto Mejide, amb ulleres de sol i bronzo perenne; the boss Manel Fuentes; l'eterna cariàtide Julia Otero; Karlos Arguiñano, que degusta els fonaments del pernil que ens han servit en una torrada; un Pau Donés més esplèndid que mai; Albert Rivera, de somriure radiant; o José Montilla, que es veu que encara és convidat a saraus, festes, bateigs i comunions de diversa índole.
No acabaríem de passar llista, perquè cada cadira és ocupada i això dels Planeta és un retaule institucional amb fort arrelament en el paisatge bucòlic del país. Enguany, a banda d'una lluna plena molt més gran del compte –a hores d'ara encara, però, no s'han sentit udols–, tot gira al voltant d'allò que dóna llustre al sopar del 65è aniversari: la presència del reis, Felip VI i Letizia. El fet ha provocat mesures de seguretat i protocols més exigents que mai: de primer, en la llarga llista que s'ha de fer per passar per l'arc detector; de segon, en el cos de seguretat de la casa real que s'ha desplegat per totes les estances possibles. Nivell Jack Bauer.
I el jurat, deliberant
Molt diligentment, i amb tot a lloc a l'horari previst, comencen el sopar i les tertúlies, amanides amb les travesses de possibles guanyadors. Cada quart d'hora, més o menys, les pantalles gegants de la gran sala ens recorden que hi ha un jurat que està deliberant, en temps real. Gimferrer, Regàs i companyia, picotejant bolígraf en mà, sin trampa ni cartón, en una intriga pròpia del càsting de Got Talent. Cinc connexions després –i unes quantes copes de vi més–, qui ha guanyat els 600.000 euros ha estat Dolores Redondo i la sensació general és d'una satisfacció sincera: del Baztán al Planeta sencer, fent un viatge a la velocitat de l'hiperespai.
Sense temps per pair res, ara que tot ja és dat i beneit, toca pensar en qui serà el nou nom que serà fagocitat per un altre nom un any després. I així anar sumant, mentre algú recorda que no fa tants anys que els rumors deien que guanyaria Ricardito Bofill. Per sort, els temps han canviat, tal com cantava el Nobel Bob Dylan, i les patums paraliteràries, també. Han canviat tant, que algú podrà pensar que tot això d'avui és la normalitat del món del llibre: focus, fanfàrria, diners, fama, personalitats, aplaudiments, soroll. Però, com bé sabia Hamlet, "the rest is silence". Això sí: que el Planeta segueixi girant, i que la il·lusió duri el que dura un sopar.

Les pantalles que mostren les votacions del jurat del Premi Planeta, en directe. Foto: Esteve Plantada.