És un dels escriptors més populars, singulars i excepcionals de la literatura catalana contemporània, reconegut enguany amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que arriba a la cinquantena edició en una situació excepcional. D'una banda, per haver reconegut Quim Monzó (Barcelona, 1952), autor d'una obra extensíssima que l'ha fet excel·lir com a contista, narrador, novel·lista, traductor, articulista o cronista. De l'altra, perquè l'entitat que el lliura, Òmnium Cultural, té el seu president, Jordi Cuixart, empresonat.
Aquest dilluns, malgrat la situació d'excepcionalitat, el premi serà lliurat en un acte solemne al Palau de la Música Catalana, a partir de les vuit del vespre, amb l'autor d'El perquè de tot plegat com a gran protagonista. Tot i que va començar la seva trajectòria professional com a dissenyador gràfic, Monzó ben aviat va començar a fer guions, de ràdio i de televisió. La voracitat escriptora ja no va tenir aturador. Bregat com a periodista de guerra i columnista, va signar reportatges sobre el Vietnam o Cambotja, amb la col·laboració d'Albert Abril, fins que va debutar literàriament amb la novel·la L'udol del griso al caire de les clavegueres, premi Prudenci Bertrana, i amb el recull de contes Self-Service, coescrit amb Biel Mesquida.
Aquest dilluns, malgrat la situació d'excepcionalitat, el premi serà lliurat en un acte solemne al Palau de la Música Catalana, a partir de les vuit del vespre, amb l'autor d'El perquè de tot plegat com a gran protagonista. Tot i que va començar la seva trajectòria professional com a dissenyador gràfic, Monzó ben aviat va començar a fer guions, de ràdio i de televisió. La voracitat escriptora ja no va tenir aturador. Bregat com a periodista de guerra i columnista, va signar reportatges sobre el Vietnam o Cambotja, amb la col·laboració d'Albert Abril, fins que va debutar literàriament amb la novel·la L'udol del griso al caire de les clavegueres, premi Prudenci Bertrana, i amb el recull de contes Self-Service, coescrit amb Biel Mesquida.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=7dzS7Wdm8ks[/youtube]
Contes, novel·les i Quaderns Crema
La posterior entrada al catàleg de Quaderns Crema ja és part de la història de la literatura catalana. Amb l'editorial de Jaume Vallcorba vindrien títols inesborrables –tant del cànon, com de l'imaginari popular–: Uf, va dir ell (1978), Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980), L'illa de Maians (1985), El perquè de tot plegat (1993) i Guadalajara (1996), aplegats –i convenientment revisats– a Vuitanta-sis contes (1999), Premi Lletra d'Or i Premi Nacional de Literatura Catalana. A banda dels contes, que encara segueix publicant, també és autor de les novel·les Benzina (1983) i La magnitud de la tragèdia (1989).
En l'àmbit periodístic, cal destacar la faceta de columnista –amb els corresponents llibres de recull d'articles publicats a diaris i periòdics com Diari de Barcelona, Avui, El Periódico, El País o La Vanguardia, on actualment escriu una columna diària– i de col·laborador en mitjans com Catalunya Ràdio, TV3 o RAC1, entre d'altres. Com a traductor, la seva tasca ha estat incessant: pel seu sedàs han passat Truman Capote, J.D. Salinger, Ray Bradbury, Thomas Hardy, Harvey Fierstein, Ernest Hemingway, Roald Dahl, Mary Shelley o Arthur Miller.
La situació "escandalosa" de la "injustícia" espanyola
En la roda de premsa on Òmnium va anunciar el nom de Monzó com a guanyador del premi, Marcel Mauri subratllava l'excepcionalitat i gravetat dels temps que viu la societat catalana, amb Jordi Cuixart, president de l'entitat empresonat a Soto del Real. En aquest sentit, afirmava que "no ens resignem a què la llengua catalana es mantingui en una situació resistencialista. Tenim una clara determinació de ser cultura oberta al món, inigualable en creativitat, esperit crític i determinació".
Al seu torn, Monzó es mostrava perplex per una situació que ha provocat que aquesta sigui "la primera vegada que el president d'Òmnium no truca al premiat per comunicar-li al premiat que ha estat premiat". I afegia que "és tan escandalós el que fa la injustícia espanyola amb la gent, i tan sorprenent l'absoluta complaença amb què mitjans suposadament crítics amb la situació haurien de respondre, que ja no hi ha gaire més coses a afegir".
"La llengua catalana està sota mínims", reblava Monzó, preguntat per l'estat actual del català que es parla i s'escriu. "En aquest procés independentista, la situació de la llengua ha quedat una mica arraconada. Anem cap a una irlandització del català". L'autor es mostrava també molt preocupat per la vivesa de la llengua, que definia com a catanyol: "Actualment, si no sabés castellà, molts textos escrits en català no els entendria. He de retraduir molts passatges mentalment per entendre el que em diuen".
"Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica"
Un dels capítols més brillants i comentats de tota la seva tasca en pro de la llengua i la literatura es va produir l'any 2007, quan va proclamar allò d'"una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica" davant de l'auditori present a l'acte inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt, on Catalunya era el país convidat. Ell va ser l'encarregat d'escriure i llegir el discurs inaugural. Va ser un moment de glòria, però també de confirmació d'un talent esclatant, únic, capaç de seduir tota mena de públics sense deixar de ser irreverent i exigent.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=K9dyN8ahqKU[/youtube]
