Sant Jordi era un cavaller que va salvar una donzella del drac, que se l'havia de menjar. La història és popular arreu de Catalunya, però poca cosa es coneix més del personatge. De fet, de la vida del sant se'n coneixen poques dades històriques, de manera que, parlar d'aquest sant, és fer-ho en base a llegendes o rondalles que han anat pervivint en el temps fins als nostres dies i que han acabat per perfilar la imatge d'un heroi a cavall capaç d'enfrontar-se i de derrotar qualsevol enemic.
Militar romà d'origen grec educat en el cristianisme, les referències del seu naixement es situen entre els anys 275 i el 280 dC a Capadòcia (Turquia). Va fer carrera com a militar i va arribar a formar part de la guàrdia personal de l'emperador Dioclesià, l'home que el va fer decapitar perquè el soldat Jordi es va mantenir fidel al culte cristià quan el governant havia imposat la devoció al déu Apol·lo. La desobediència el va portar a la mort, segons els escrits, el 23 d'abril de l'any 303.
Sant Jordi no va matar el drac
Les poques dades biogràfiques del soldat Jordi contrasten amb les incontables llegendes del que és el protagonista i de la qual en destaca una. Sant Jordi va fer la gran gesta que algunes històries situen a la seva població natal però que la tradició catalana la ubica a Montblanc, el poble assolat per un drac ferotge que sembrava el terror per on passava i a qui se li proporcionava una persona al dia per sadollar la seva gana. Un dia, la filla del rei va ser l'escollida com a menú del monstre, que va rebre els envits d'un cavaller que es va presentar per sorpresa i va malferir d'una llançada el drac quan anava a devorar la vianda del dia.
Segons el Costumari Català de Joan Amades, Sant Jordi no va ser, però, el botxí del drac, sinó que van ser els ciutadans de Montblanc els que van passar la bèstia pel ganivet després que el genet s'encarregués de lligar-lo per coll i donar-li la brida a la noia, que va portar el drac fins a centre de Montblanc. El refranyer popular i la iconografia, no obstant, li han donat a Sant Jordi el mèrit de ser el valerós matador.
Les rondalles i llegendes el van convertir en un mite militar
La figura de Sant Jordi va ser molt venerada durant l'Edat Mitjana. El fet de ser representant com un cavaller li donava ascendència entre la gent d'armes, que el va prendre com un referent a qui invocar quan s'havia d'anar a les batalles, sovint de caire religiós. En aquest context, el cristianisme es va fer seu el personatge, ideal per presentar-lo com l'heroi que feia més fàcil el procés d'evangelització en un moment d'expansió de la religió a l'Imperi Romà, mentre que els musulmans el tenien també com un referent que apareixia en nombrosos contes i fins i tot a l'Alcorà, referenciat com "el cavaller verd".
En base a aquesta apropiació, les històries sobre el cavaller es van estendre de manera que a finals de l'Edat Mitjana el personatge de Sant Jordi s'havia convertit en un autèntic mite per les ordes militars d'Europa, que creien en les presumptes aparicions que feia el sant durant les conteses bèl·liques. Aquestes llegendes també van arribar a Catalunya, on va ser invocat per comtes com Borrell II, Jaume I o Pere I d'Aragó, que, segons Amades, explicava que va guanyar la batalla d'Alcoraç contra els sarraïns quan va requerir l'ajuda "divina" de Sant Jordi. Els relats li van donar al cavaller una fama que va desembocar en atorgaments de patronatges.
El 1456 va ser declarat patró de Catalunya i tres anys més tard, les Corts Catalanes reunides a Barcelona van decretar festa el dia 23 d'abril "i van manar que tal diada ningú no es dediqués a cap feina servil ni bastarda", segons s'escriu al Costumari Català. D'altres països com Anglaterra, Portugal i Djibouti també el tenen com a patró.
L'origen de la festa de la rosa i del llibre
El vincle entre la rosa i el llibre arriba per dues vies diferents. Per saber l'origen de la tradició de la flor cal remuntar-se al segle XV a la ciutat de Barcelona, on es feia una fira de la rosa al Palau de la Generalitat. La festivitat primaveral s'omplia de nuvis i matrimonis joves que es compraven les roses que s'oferien a les parades. Els enamorats es feien aquest regal.
Menys història té la qüestió del llibre. A finals dels anys 20 del segle passat, l'escriptor Vicent Clavel va proposar al Gremi d'Editors la celebració d'una festa per promoure la lectura. La primera Diada del Llibre es va fer el 7 d'octubre del 1927, però dos anys més tard, els llibreters van decidir parar al carrer aprofitant el vent de cua de l'Exposició Internacional de Barcelona. La iniciativa va tenir tan èxit que es va decidir un canvi de data. El dia escollit va ser el 23 d'abril, dia de la mort de Miguel de Cervantes, William Shakespeare, Josep Pla i... Sant Jordi.
Militar romà d'origen grec educat en el cristianisme, les referències del seu naixement es situen entre els anys 275 i el 280 dC a Capadòcia (Turquia). Va fer carrera com a militar i va arribar a formar part de la guàrdia personal de l'emperador Dioclesià, l'home que el va fer decapitar perquè el soldat Jordi es va mantenir fidel al culte cristià quan el governant havia imposat la devoció al déu Apol·lo. La desobediència el va portar a la mort, segons els escrits, el 23 d'abril de l'any 303.
Sant Jordi no va matar el drac
Les poques dades biogràfiques del soldat Jordi contrasten amb les incontables llegendes del que és el protagonista i de la qual en destaca una. Sant Jordi va fer la gran gesta que algunes històries situen a la seva població natal però que la tradició catalana la ubica a Montblanc, el poble assolat per un drac ferotge que sembrava el terror per on passava i a qui se li proporcionava una persona al dia per sadollar la seva gana. Un dia, la filla del rei va ser l'escollida com a menú del monstre, que va rebre els envits d'un cavaller que es va presentar per sorpresa i va malferir d'una llançada el drac quan anava a devorar la vianda del dia.
Segons el Costumari Català de Joan Amades, Sant Jordi no va ser, però, el botxí del drac, sinó que van ser els ciutadans de Montblanc els que van passar la bèstia pel ganivet després que el genet s'encarregués de lligar-lo per coll i donar-li la brida a la noia, que va portar el drac fins a centre de Montblanc. El refranyer popular i la iconografia, no obstant, li han donat a Sant Jordi el mèrit de ser el valerós matador.
El drac de Sant Jordi Foto: Adrià Costa
Les rondalles i llegendes el van convertir en un mite militar
La figura de Sant Jordi va ser molt venerada durant l'Edat Mitjana. El fet de ser representant com un cavaller li donava ascendència entre la gent d'armes, que el va prendre com un referent a qui invocar quan s'havia d'anar a les batalles, sovint de caire religiós. En aquest context, el cristianisme es va fer seu el personatge, ideal per presentar-lo com l'heroi que feia més fàcil el procés d'evangelització en un moment d'expansió de la religió a l'Imperi Romà, mentre que els musulmans el tenien també com un referent que apareixia en nombrosos contes i fins i tot a l'Alcorà, referenciat com "el cavaller verd".
En base a aquesta apropiació, les històries sobre el cavaller es van estendre de manera que a finals de l'Edat Mitjana el personatge de Sant Jordi s'havia convertit en un autèntic mite per les ordes militars d'Europa, que creien en les presumptes aparicions que feia el sant durant les conteses bèl·liques. Aquestes llegendes també van arribar a Catalunya, on va ser invocat per comtes com Borrell II, Jaume I o Pere I d'Aragó, que, segons Amades, explicava que va guanyar la batalla d'Alcoraç contra els sarraïns quan va requerir l'ajuda "divina" de Sant Jordi. Els relats li van donar al cavaller una fama que va desembocar en atorgaments de patronatges.
El 1456 va ser declarat patró de Catalunya i tres anys més tard, les Corts Catalanes reunides a Barcelona van decretar festa el dia 23 d'abril "i van manar que tal diada ningú no es dediqués a cap feina servil ni bastarda", segons s'escriu al Costumari Català. D'altres països com Anglaterra, Portugal i Djibouti també el tenen com a patró.
L'origen de la festa de la rosa i del llibre
El vincle entre la rosa i el llibre arriba per dues vies diferents. Per saber l'origen de la tradició de la flor cal remuntar-se al segle XV a la ciutat de Barcelona, on es feia una fira de la rosa al Palau de la Generalitat. La festivitat primaveral s'omplia de nuvis i matrimonis joves que es compraven les roses que s'oferien a les parades. Els enamorats es feien aquest regal.
Menys història té la qüestió del llibre. A finals dels anys 20 del segle passat, l'escriptor Vicent Clavel va proposar al Gremi d'Editors la celebració d'una festa per promoure la lectura. La primera Diada del Llibre es va fer el 7 d'octubre del 1927, però dos anys més tard, els llibreters van decidir parar al carrer aprofitant el vent de cua de l'Exposició Internacional de Barcelona. La iniciativa va tenir tan èxit que es va decidir un canvi de data. El dia escollit va ser el 23 d'abril, dia de la mort de Miguel de Cervantes, William Shakespeare, Josep Pla i... Sant Jordi.
Un llibre de Sant Jordi Foto: Adrià Costa
