[tv3]http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4299170[/tv3]
¿Recorden el grup Jarcha i aquell tema, "Libertad sin ira", que es va convertir en una mena d'himne oficiós de la transició espanyola a finals dels setanta? Doncs una cosa semblant és el que podria passar amb "Som Catalunya", una cançó composta per Sergio Medialdea i interpretada conjuntament amb Pau Doz, Amanda Delfo i Natalia Morales, que comença a convertir-se en la banda sonora de la transició nacional catalana.
El tema, compost l'any 2006, canta les excel·lències de Catalunya a ritme de pop melòdic sense gaires més aspiracions que embolcallar una lletra autocontemplativa, que tant aviat podria servir per a la promoció turística del país com per representar Catalunya al Festival d'Eurovisió, en cas que les noves autoritats catalanes ho considerin imprescindible en tant que estructura d'Estat.
De tota manera, el que està passant és que la cançó comença a ser coneguda i fins i tot ha estat promocionada a 'Els matins' de TV3. Ignorem si aquesta composició tindrà algun paper destacat en l'autodeterminació de Catalunya, però ens quedem amb la idea que la independència és com la llibertat que cantava Jarcha: "Si no la hay, sin duda la habrà".
ARA A PORTADA
-
Quan els barons del PSOE veien bé la singularitat catalana: quin va ser el compromís de Granada? Bernat Surroca Albet
-
Gestió forestal per prevenir incendis i moderació davant la «radicalitat»: les claus d'Illa per al nou curs Sara Escalera
-
-
Junts denuncia que l’Ajuntament de Barcelona ha fet campanya contra els pisos turístics a Gràcia només en castellà Redacció
-
Publicat el 23 d’octubre de 2012 a les 14:57
Et pot interessar
-
Cultura De «Perdóname» a «Resistiré»: les cançons més mítiques del Dúo Dinámico
-
Cultura Mor Manuel de la Calva, cantant català i membre del Dúo Dinámico
-
Cultura Un cinema català rep un premi a millor sala d'Europa
-
Cultura «La literatura catalana s'ha evadit molt de la realitat»
-
Cultura Mor Enric Hernàez, cantautor, als 68 anys
-
Cultura La importància de conservar el patrimoni arquitectònic rural: el cas de les masies catalanes