La primavera que ve s'obrirà al públic, a la casa Garriga Nogués de Barcelona, el fons d'art de Tatxo Benet, que aplega peces que han estat víctimes de la censura en algun moment. S'hi podran veure obres de Viktor Klimt, Ai Weiwei, Pablo Picasso o Antoni Tàpies. És un projecte més d'aquest empresari que ha fet apostes ambicioses en el terreny del mecenatge.

Nascut a Lleida, de 65 anys, Benet va començar de periodista i corresponsal a ponent, abans de ser cap d'esports de TV3. Ara és copresident de Mediapro, la productora líder a Europa que presideix Jaume Roures. Hi conversem per parlar de la seva col·lecció d'art censurat, de com veu TV3 i del paper de les productores, i surt al pas a algunes crítiques que rep la seva companyia.   

- Ja ho té tot a punt perquè puguem veure la seva col·lecció d'art contemporani, a la casa Garriga Nogués?

- Sí, està previst poder-la veure a finals de primavera, potser a inicis de l'estiu. Les obres ja les tenim totes. L'espai també el tenim. Estem treballant en el projecte expositiu i veure de quina manera presentem les obres. 

- El conjunt d'obres censurades són unes 150?  

- Sí, però no estaran totes exposades. Crec que a la Garriga Nogués se'n podran veure unes quaranta. Amb el temps, poc a poc, anirem ensenyant-les totes. Són obres que han estat censurades, o que tenen una vinculació molt estreta amb el món de la censura. No cal que siguin peces escandaloses o políticament incorrectes. Moltes d'elles no ho són. El que cal és que siguin peces que han patit censura en algun moment. A vegades, la gent es confon i pensa que es tracta de peces escandaloses. Recordo aquella peça de Santiago Sierra del rei que després s'havia de cremar, que em van suggerir si m'interessava perquè era molt controvertida. Però a mi no m'interessen les peces pel simple fet de ser controvertides.    

- Té alguna peça preferida?

- N'hi ha moltes. N'hi ha de Tàpies, de Picasso, de Klimt. A mi m'agrada molt una que em va incitar a comprar i és la primera que vaig comprar fora d'aquí, Silence, d'una artista algeriana, Zoulikha Bouabdellah. La van censurar a França. És una instal·lació bastant gran, formada per catifes que solen utilitzar-se per a les oracions dels musulmans, amb sabates de dona de tacó alt. A banda de ser molt bonica, és una imatge molt colpidora sobre la dona en el món musulmà. Té molt d'impacte. 

[blockquote]"A la Garriga Nogués s'hi podran veure una quarantena d'obres; a mi m'agrada molt 'Silence', de Zoulikha Bouabdellah"[/blockquote]
- L'obra de Santiago Sierra Presos políticos en la España contemporánea va ser l'inici d'aquesta col·lecció. Es podrà veure a la Garriga Nogués?

- Aquesta hi pot estar perfectament perquè ha estat censurada. El que passa és que, en aquests moments, està al Museu de Lleida. Però la vaig comprar sense pensar en iniciar res. De fet, la vaig comprar abans que la censuressin. A vegades alguna premsa manipula molt les coses i s'atreveixen a posar-hi intencions. Algun mitjà va parlar de "la col·lecció d'art que vol fotre Espanya". Això em va molestar i va ser arran de tots els comentaris i reaccions que es van generar que em vaig decidir a reunir aquest fons, amb la idea de demostrar que de censura no només n'hi ha a Espanya o a Madrid. Vaig comprar una obra censurada del MACBA i dues fotografies sobre Barcelona que afectaven dos alcaldes diferents. Però per pur gust personal. Però vaig trobar la peça que deia, Silence, que em va agradar molt. Em va costar de comprar, però finalment ho vaig fer. I vaig comprovar que no hi havia cap arxiu o cap fons sobre la censura en el món de l'art. Una peça quan era censurada, un cop passada la notícia, normalment tornava al taller de l'autor i quedava com a maleïda. Vaig anar buscant i així es va anar formant el fons.       
 
- Mediapro ha triomfat en els darrers Goya, amb El buen patrón. Imagino que s'ho esperaven.

- Sí, estem contents. Home, ens ho esperàvem... Tot indicava que podia ser així. Però els Goya són imprevisibles. Teníem moltes nominacions, però en la història dels Goya hi ha hagut moltes pel·lícules que arribaven amb moltes nominacions i després s'han quedat sense estatueta. Crec que els premis són merescuts i, en aquest sentit, sí que ens ho podíem esperar.  

- El discurs de Jaume Roures en la gala ha rebut força crítiques. Extreballadors del diari Público han recordat l'ERO que va patir el diari i que van acabar al FOGASA. En algun moment us sentiu enmig de contradiccions insalvables?

- Entenc perfectament que tothom té dret a queixar-se i dir la seva opinió per uns fets que van passar fa deu anys, però que no són exactament com s'expliquen. El camí d'una empresa és dinàmic, hi passen moltes coses. Es pot agafar un fet concret per desqualificar-ho tot. La nostra empresa és molt gran, fa gairebé trenta anys que funciona i crec que la nostra relació amb els treballadors, que són molts, quasi bé 8.000, és molt correcta.   

[blockquote]"La nostra idea era reobrir Ona al centre de Barcelona, fer una llibreria que fos un puntal, i ho hem aconseguit"[/blockquote]
- Està satisfet del projecte d'Ona?

- Bé, crec que la llibreria ha obert en un moment molt complicat. Vam obrir el maig del 2020, en plena pandèmia. A més, la nostra idea era obrir al centre, tornar Ona al centre de Barcelona i fer una llibreria que fos un puntal i que se'n parlés. Crec que ho hem aconseguit. Se'n parla. Tu ara em preguntes per la llibreria Ona, però fa tres anys no m'haguessis preguntat. Ara, és cert que en aquesta zona, que és molt d'oficines, encara hi ha de tornar molta vida. Però Ona s'ha convertit en un centre cultural on cada dia hi passen coses. S'hi fan presentacions, tallers, cursos...    

- Catalunya és un país de mecenatge? O dit d'una altra manera, tenim una burgesia que ha entès el paper de mecenatge? Històricament, hi havia hagut el Cambó de la Bernat Metge o els Carulla amb Òmnium. I ara? 

- El que sí que estic segur que hi ha és que hi ha molta gent que fa coses però prefereix no dir-ho. Jo mateix faig moltes coses que no dic. El projecte d'Ona l'he de publicitar, és clar, perquè seria ridícul fer una llibreria clandestina. Però ara mateix hi ha molta gent que se sent pressionada per les xarxes socials i els mitjans de comunicació i prefereix no dir-ho. Perquè si es fa una cosa malament, després t'ho aniran repetint. Si arrisques i no surt bé, et diran de tot. Aquí es tolera menys el fracàs. A una persona que ha tingut un entrebanc fa deu o quinze anys, li van recordant contínuament, el que és molt trist.
 
- Creu que hi ha una crisi de la cultura emprenedora?

- Jo no ho crec. Sí que penso que vivim un moment en què la gent ho barreja tot. Hi va haver una època en què la figura de l'empresari va estar mal vista. Diria que ara menys. Cada vegada hi ha més gent que intenta engegar projectes empresarials. Una empresa crea riquesa, genera llocs de treball, mou el món econòmic, ajuda que la gent no hagi de marxar. Però és el que deia abans, l'opinió pública, sigui publicada o no, tolera poc el fracàs.   

- Hi ha un debat obert entorn TV3. Què troba a faltar a la televisió catalana?

- El primer seria més finançament. I després, des del meu punt de vista, una vegada disposés d'aquest finançament, jo faria una revisió important del seu funcionament. Per una televisió moderna, el més important són els continguts. És en els continguts en el que TV3 s'ha de gastar els diners. Em fa l'efecte que en aquests moments TV3, i no per culpa dels qui la dirigeixen, té una càrrega de despesa fixa tan gran, que ha anat acumulant al llarg d'aquests prop de quaranta anys, que la constreny per ficar-se on s'ha de ficar, que és en la creació de continguts.  

[blockquote]"Del total de la nostra facturació, TV3 representa el 0,5% i tenim molts clients més importants que TV3"[/blockquote]
- Des de l'Associació de Producció de Documentals s'ha criticat el suposat tracte de favor de TV3 a Mediapro.

- Del total de la nostra facturació, TV3 representa el 0,5%. És una dada exacta. Jo quan llegeixo els diaris sobre això, penso que la gent no en té ni idea del que és Mediapro ni del que fa. El que seria ridícul és que la productora més gran d'Espanya i d'Europa, que som nosaltres, no treballés amb la televisió de Catalunya. S'imagina que una empresa d'aquí, catalana, arrelada aquí, que treballa per tot el món, a l'Argentina, a Alemanya, a Bèlgica, per a totes les grans cadenes del món, per Disney, per Amazon, no fes res amb TV3? És lògic que siguem una de les empreses que factura a TV3. Però al final la facturació de TV3 a Mediapro li reporta el 0,5%. Tenim molts clients a tot el món als quals facturem més que TV3. En canvi, la imatge que s'ha creat és que Mediapro viu de TV3. Som una empresa que factura 1.200 milions l'any, que té 8.000 treballadors, que té més de cinquanta seus en una trentena de països. Pensar que una empresa com aquesta viu de TV3 és tenir la ment molt estreta. 

- Catalunya pot perdre el tren de l'audiovisual? 

- Catalunya té la sort de tenir gent amb molta creativitat, amb molta empenta. Algunes de les productores més importants d'Espanya són a Catalunya. Com sempre, Catalunya viu de la creativitat de la seva gent. El que passa és que la indústria audiovisual està regulada, i com en tota indústria regulada, en aquest cas pel govern de Madrid, les empreses que fan audiovisual volen instal·lar-se el més a prop possible del regulador. Això fa que Madrid sigui un pol d'atracció i nosaltres hem de lluitar amb les nostres armes, que són el talent, la creativitat, l'emprenedoria, en arriscar-se, en fer coses noves i ser més creatius que els altres. Que Catalunya tingui una empresa com Mediapro hauria de ser un orgull. En un sector en què hi ha tanta competitivitat, que una de les empreses més potents del sector audiovisual estigui a Barcelona és important. Això no ho ha aconseguit cap empresa de Madrid. N'hauríem d'estar orgullosos i, en canvi, encara hi ha algú que diu que vivim de TV3.    
 
- En aquest context, la llei de l'audiovisual és un altre entrebanc?

- Sí perquè l'Estat fa contínuament lleis que són recentralitzadores. És una dinàmica que porta des de fa més de vint anys. Hi va haver un període en què es van fer passes en favor de l'autonomia, però actualment ni això vol. Cada llei que fan és recentralitzadora. Suposo que si els partits catalans no han votat la reforma laboral és perquè, en el fons, també era recentralitzadora.   

- Li preocupa la situació judicial que afecta Triacom, una productora ara investigada pel 3% de CDC i en la fundació de la qual va participar Mediapro? 

- No. Mediapro no està investigada en això. Se'ns ha demanat informació sobre aquesta empresa, que ens contractava serveis a nosaltres. Els serveis es contractaven a preu de mercat i punt final. 

- Mediapro havia estat cofundadora de Triacom.

- Però això nosaltres ho havíem fet amb moltes empreses i ens quedàvem amb un percentatge petit per ajudar-los en el seu naixement. Però era un percentatge irrellevant i anecdòtic. Ens contractaven una feina, la fèiem com amb tantes altres empreses del món. A nosaltres, a l'Argentina ens contracta Disney per fer-los els canals. Si després Disney fa no sé què, nosaltres no en tenim ni idea.   

- Ja veu com està el món independentista. Hem entrat ja en un context de postprocés?  

- Jo crec que això del procés és una marca que es va crear. Aquí del que es tracta és de democràcia. Aquí hi havia unes peticions molt clares per part de la ciutadania, uns vots molt clars al Parlament de Catalunya i en un referèndum, i una manca d'acceptació democràtica o de tolerància per part de l'Estat. Ara potser no trauríem dos milions de persones al carrer, que no ho sé si no els trauríem. Però crec que democràticament cadascú ha de votar el que consideri i que, democràticament, s'acceptin els resultats d'unes eleccions.

[blockquote]"Això del procés és una marca que es va crear; aquí del que es tracta és de democràcia, i si persistim guanyarem"[/blockquote]
- Quina reflexió li mereixen els debats o discussions dins del bloc sobiranista?

- A mi això no m'interessa. És política petita, molt petita. Els ciutadans ja decidirem i votarem el que considerem oportú.        
 
- En el seu compte de Twitter, hi té fixada una frase d'Amanda Gorman, una jove poeta nord-americana, extreta del seu poema La colina que hem escalat.

- Sí. És el poema que va llegir en la presa de possessió de Joe Biden. El que diu crec que ens representa molt a nosaltres. Diu que mentre la democràcia pot ser periòdicament ajornada, mai pot ser permanentment derrotada. És una frase molt important. Poden ajornar la voluntat democràtica lliurement expresada de tots els catalans, però no la poden derrotar. No ens fan cas, d'acord, però això no serà així per sempre. Amanda Gorman afegeix: "En aquesta fe, nosaltres confiem. Perquè mentre fixem els nostres ulls en el futur, la història fixa els seus ulls en nosaltres". Ho trobo una reflexió meravellosa. Ens diu que hem fet unes reivindicacions democràtiques que no han estat ateses, però si persistim, acabarem guanyant. Reflecteix perfectament el que els catalans haurien de fer i sentir. Tenir fe en la democràcia, no tant en un procés o en si hem fet unes manifestacions, o com són els nostres líders.

- Va superar la Covid i va explicar la seva experiència, que va ser molt dura, en un llibre. Em va cridar l'atenció que explicava que en cap moment va tenir por a la mort ni va recuperar la fe.

- No la podia recuperar, perquè mai l'he tingut. Des que vaig tenir ús de raó, vaig pensar que això de la religió era una bestiesa, sense cap mena de base científica. He tingut moltes discussions en això. Vaig anar a un col·legi de l'Opus Dei. Tinc amics que ho són i, al final, si s'és una persona intel·ligent, et diuen que hi ha una cosa que és la fe. Però és clar, amb fe jo puc creure que aquell armari que hi ha allí és una pilota de bàsquet. Jo ho sento molt, però crec molt en el coneixement tècnic i en la ciència, en el progrés humà, i no m'ha calgut mai tenir un déu. De petit anava a missa, i tant, però perquè m'hi feien anar. 

- Ni va tenir por a la mort.

- El desconèixer quin és el nostre destí després de la mort és el que ha creat la necessitat d'una fe religiosa. La gent utilitza la religió per explicar-se què passa després de la mort. Però ningú no la utilitza per explicar-se què hi ha abans de néixer. Perquè si hi ha alguna cosa sobrenatural després de morir, necessàriament hi ha d'haver alguna cosa sobfrenatural abans de néixer. Però això no sembla preocupar-li ni a la gent ni al fet religiós en general.   No té cap mena de sentit. Jo considero que viurem el temps que ens toqui viure i quan morim, s'haurà acabat. Res més. Haurem acabat el nostre pas per aquesta vida, que ho és un tot que comença i acaba.