El grup de música urbana en català The Tyets, format per Xavier Coca, conegut com a "Jotes", i Oriol de Ramon, anomenat "Derra", és la sensació del moment amb l'estrena del nou àlbum Èpic Solete. Un disc que fa olor d'estiu, ple d'històries i de referències, com ja ens tenen habituats la parella de Mataró. Amb el premi Enderrock a Millor cançó 2022 per De l'1 al què sota el braç, el grup prepara la pròxima gira amb les entrades pel concert del Cruïlla Primavera a la Sala Apolo exhaurides.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=uBMdp0cjosA[/youtube]
- La cançó Èpic Solete dona nom al nou àlbum o és al revés?

- Oriol de Ramon (O.R.): Era una cançó que havia d’anar fora. Va sortir quan ja acabàvem l’àlbum, molava la melodia i el punt de reggaeton. Ara, trobàvem alguna cosa que no ens feia el pes, però amb la incorporació dels Figa Flawas vam decidir que s'havia de quedar. El nom de l'àlbum no ve de la cançó, sinó al revés. És una expressió que surt del videoclip De l'1 al què, en un pantà el dia 30 de gener amb un fred de l'hòstia, quan tots estàvem estirats en unes hamaques i va aparèixer el sol. Va ser com un: Oh! Èpic solete!

- Coti x Coti està al top de la llista de cançons més virals a Spotify. Us esperàveu tan bona rebuda?

- Xavier Coca (X.C.): No, nosaltres pensàvem que era una frikada. Pensàvem que la resposta de la gent seria un "molt bé, molt divertit", però no va ser així. Moltíssima gent s’ho ha pres de manera personal i sentimentalment. Ha tingut un boom que no havia obtingut cap altra cançó abans. 

- O.R.: Creiem que ha arribat a molts públics diferents. Tant als avis, com als pares, com als tiets o com als fills, els encanta. Ha estat una manera d’arribar a tots els públics.

- X.C.: Combina d’alguna manera amb la millor part dels dos mons.

- O.R.: Sí, com Hannah Montana!

- Per què vau decidir col·laborar amb artistes emergents al disc?

- X.C.: Perquè, més enllà de connectar amb aquests artistes en amistat i musicalment, era una declaració d’intencions d’aquesta nova fornada que s’està establint dins de la indústria. Al cap i a la fi, era una manera d’emmarcar-ho i deixar clar qui són els nostres amics del pati, i òbviament falten persones que també formen part d’aquest grup d’amics.

- O.R.: Són grups amb qui havíem de col·laborar tant sí com no, i vam decidir agrupar-los tots a l’àlbum. L’entrada de Figa Flawas va lligar-ho tot.

- Veieu el disc com una forma de reivindicar el nou auge de la música catalana?

- X.C.: No sé si com una reivindicació, però sí un auge que ja forma part de la música en català i no com un formarà part. L’àlbum és més una afirmació per a tots aquests artistes amb què compartim una música similar, valguin les discrepàncies.

[noticiadiari]2/253997[/noticiadiari]

- Us han rebutjat alguna col·laboració? 

- X.C.: Sí, però perquè cadascú té els seus timings. És un "no ha pogut ser, però ja serà". 

- O.R.: Creiem que no han estat rebutjades, sinó "ja ho farem". Per exemple, amb Ginestà havíem estat treballant, però estem esperant treure el temazo. Una cançó amb la qual tots estiguem contents i creiem que encara ha d’arribar. 

[blockquote]Hi ha molt d’estigma al reggaeton i creiem que és un ritme amb el qual es poden fer cançons alegres[/blockquote]
- X.C.: Un tema amb Ginestà ha de ser un pepino i no estàvem 100% segurs de què allò ho fos. Per això, vam preferir deixar-ho estar i no tornar-ho a fer fins a estar plenament convençuts. 

- Teniu al cap alguna col·laboració futura? Potser amb Pau Vallvé?

- O.R.: Seria molt guai... De fet, teníem una cançó a l’àlbum al principi de tot i, al cap de dos dies, Pau Vallvé va treure el tema Això ja està i va ser com hòstia!, ens ha llegit la ment, diguem de fer la col·laboració. Però finalment, vam decidir no posar-la al disc. 

- X.C.: Tenim una llista d’artistes amb qui ens agradaria col·laborar, el top 1 és Juan Magan.

- O.R.: Sí, tot i que encara no hem tingut temps de posar-nos a l’estudi, serà amb el primer amb el qual ens posem, segur. 

- L’amor expressat en les seves diverses formes pren força en el disc. Quina part de veritat o experiències personals amaguen aquestes històries?

- X.C.: Desembre i Olívia són completament verídiques i n’hi ha d’altres que tenen part de ficció i n’hi ha d’altres que són 100% inventades.

- O.R.: Sí que és veritat que tracta l’amor des de diversos punts: el de parella, el familiar, trobar a faltar o el dia a dia amb la parella establert a Let Me Alive.

- X.C.: La cançó Bomba de fum representa la relació amor-odi amb els amics. De fet, aquest tema va dirigit a un col·lega nostre que ens estimem molt, però que és el típic que a les quatre de la matinada de festa se’n va. I vam decidir fer un tema sobre això, perquè és un clàssic.
 
- Seguint amb Coti x Coti, també hi ha una referència a un dels millors cantants de música trap, Bad Bunny, habitual en les vostres cançons. Heu fet d’aquest recurs el vostre símbol?

- O.R.: Sí, encara que abans ho fèiem bastant més. Aquesta vegada vam acabar l’àlbum i ens vam adonar que quasi no n’hi havia. Aquest cop vam intentar no autocensurar-nos gaire i deixar-nos portar. Sovint estem creant una cançó i ens ve una cançó amb els mateixos acords. Llavors diem: per escriure una altra cosa random, deixem això i ho traduïm al català. D’aquesta manera, fem l’ullet. 

- És una manera de posar a prova el vostre públic?

- O.R.: Creiem que està guai posar easter eggs, cosetes amagades. Perquè així puguis parar, analitzar i extreure. De fet, vam amagar Èpic solete als singles, perquè així un cop sortís l’àlbum sonés familiar. 

- X.C.: Exacte. També pengem altres que la penya no les agafa... just abans de la referència a Bad Bunny a Coti x Coti, hi ha una de KHEA i la seva cançó Ayer Me Llamó Mi Ex.

[blockquote]"Bad Bunny és al Déu a qui resem"[/blockquote]
- Us distingiu per ser els creadors del trapeton, tot i que ara us heu "popititzat", segons vosaltres mateixos. Us agradaria enfocar-vos a altres gèneres?

- X.C.: Crec que toquem molts gèneres, encara que generalment representem el pop i el reggeaton. Però també hem tocat rumba, dance hall, latin o el reagge en Let Me Alive.

- O.R.: Per cada cançó de cada estil, prenem nota de referents. Per exemple, la cançó La dels Manolo vam escoltar molt de Manolo i Peret. A mesura que escoltes l'estil, vas copiant els trucs.

- X.C.: Evidentment, Bad Bunny és al Déu a qui resem. 

- Què n’opineu de l’onada de pares anti-reggeaton?

- O.R.: Hi ha molt d’estigma al reggaeton i creiem que és un ritme amb el qual es poden fer cançons alegres.
 
- X.C.: És un: Ok, bommer!

- Què els diríeu a aquells que afirmen que The Tyets degrada la llengua catalana per fer ús de castellanismes en les lletres de les seves cançons?

- O.R.: Qui no té feina, el gat pentina. És una mica el que volem dir. 

- Quin és el vostre procés per compondre una cançó?

- X.C.: No hi ha un procés que sempre segueixi uns patrons, però tot parteix d’una idea amb quatre acords. A partir d’aquí, intentem estructurar-ho i, el que ens porta la inversió més gran de temps, produir-ho. 
 
- O.R.: A vegades tens una base i a partir d’aquí trobes una melodia o tens un concepte i has de trobar la lletra. Hi ha grups que tenen un procés molt marcat, nosaltres funcionem diferent. Això sí, tenim rols: de la producció m’encarrego jo, mentre el Xavi és més arreglista amb el piano o el que sigui. 

- De l'1 al què ha guanyat el premi Enderrock a Millor cançó 2022. És realment la cançó que més connecta amb el públic als concerts? 

- X.C.: En aquesta última gira sí que és la que més ha connectat, però ara...

- O.R.: Coti x Coti sonarà fort! 

- X.C.: O Bailoteo! Hi ha diversos temes que estan destinats a destronar De l'1 al què.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=_8W9mV-WXes[/youtube]
- Quines són les claus d’aquest èxit?

- X.C.: Un treball constant i de picar pedra. No hi ha res millor que un bolo que et faci d’aparador, a cada concert hi ha persones que et descobreixen.

- O.R.: També donar voltes a les coses, és a dir, trobar cosetes perquè la gent flipi. Com a la carrera em deien: "think outside the box", pensa més enllà del normatiu i creu més en el teu instint. 

[blockquote]"Èpic Solete és una declaració d'intencions de la nova fornada de música en català"[/blockquote]
- En quin moment vau dir: "ara sí, som part de l’escena musical catalana"?

- X.C.: Sempre hem estat de l’escena musical catalana, l'únic que al principi jugàvem a Segona B i ara ja estem a Primera Divisió. 

- O.R.: Home clar, vam començar a la lliga escolar! De fet, fins fa res, encara dèiem que no estàvem a Primera Divisió.

- X.C.: A veure, a primera hi ha molts equips i crec que nosaltres hi som. El que no saps és si estàs lluitant per no descendir o per la UEFA o la Champions. Típic Leicester que es va colant! 

- Per acabar, un grup de música català que admireu.

- X.C.: Oques Grasses són uns grans referents.