La Sidecar Factory Club de Barcelona acull aquest divendres, 20 de maig, el concert de presentació d'El detonant, el segon disc de Trast. Després dels més de setanta concerts de la gira #DiarideMatinada i #1001nits, el grup del Baix Llobregat mostra deu cançons que plasmen què són ara mateix, amb més energia i contundència. "El disc és una evolució natural, no és cap canvi –afirmen–, reflecteix aquests dos anys de carretera i d'anar amunt i avall", de fer moltes nits plegats. "El primer disc va arribar sense massa pretensions, però al segon hem treballat més el que estàvem fent i on volíem arribar".
 
De manera ben gràfica, El detonant és això, el fet de prémer el botó, d'accionar el mecanisme que tot ho posa en funcionament. "És fer que la cosa exploti i veure on ens porta", reforçant la voluntat de de dir la seva i "de cridar", tot fugint d'altres històries. "No ens preocupem de voler agradar a tothom o de voler ser políticament correctes", l'esperit és escriure cançons que parlin del vincle comú que ens cohesiona a tots. "Per això hem reforçat tant el 'crit', una constant al disc que era com una mena de leitmotiv".
 
Un crit que agrada els Trast "perquè surt de dins per anar enfora". Les lletres reforcen aquesta idea de concepte unitari que busca un objectiu. "Parlem d'amor, de política, de superar obstacles, de fer camí. En el fons, hem volgut parlar de petites revolucions personals". Fugir del tot per centrar-se en l'emoció directa, "en part, sí: per exemple, no parlem exactament del país, però sí que creiem en aquestes petites reivindicacions personals, sense caure en la pretensió de donar consells o lliçons morals", reblen.
 
Rock i guitarres per tastar altres estils

El recorregut des de Diari de Matinada (2014), on mostraven un so festiu a mig camí del mestissatge i el pop-rock, els ha portat a partir del rock i de les guitarres per tastar altres estils, també presents: l’ska, el reggae, el pop o el latin. "De la mateixa manera que el missatge s'enduria, vam veure que l'embolcall –la música– també ho feia. L'hem vestit més guitarrer, amb més veus, amb més sintetitzadors". Una manera de vestir les cançons, sense perdre el so festiu. "Ens venia més de gust que la cosa sonés més contundent, amb uns patrons de bateria i amb una guitarra rock de tota la vida".
 
Ideat durant l'extensa gira que els ha portat arreu del país, el procés de gestació del disc ha estat molt intens, tal com confessen. "Vam començar el juny a fer les cançons i no va ser fins aquest desembre que vam entrar a gravar". Les cançons van passar per la màxima depuració possible. "El resultat ho mostra, perquè és un CD curt, de només deu cançons, però hi són totes les que creiem que han de ser-hi". La primera cançó del disc, Per viure, vincula l'àlbum al Diari de matinada. "Serveix per tancar una etapa i començar-ne una altra, amb tot el que hem après".
 
Al seu torn, acaben el disc amb Quan em falla la veu, "una cançó que ens permet dubtar i afrontar el dubte amb esperança", malgrat la situació complexa de la música en viu a Catalunya. La primera parada per degustar Trast serà aquest divendres, amb #EsclataElDetonant a la sala Sidecar. "Tenim algunes dates tancades i esperem rodar el disc per diversos llocs", confien, amb il·lusió i amb tota la calma possible. "No entenem la promoció com un èxit immediat, un 'anar a matar', sinó com un procés que volem fer plegats amb la gent". Una comunió a foc lent que els permeti cridar amb el seu públic, sense por de res.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=IAv2AQuCNyo[/youtube]