Després de formar part de diversos projectes musicals, entre els quals Net Flanders i la Màquina, Carles Serras va trobar que havia arribat el moment de debutar amb un disc en solitari de cançó més personal i assossegada. Immers en un pop introspectiu i amb el nom artístic de Sr. Mit -en homenatge a la seva gata-, el primer disc d'aquest nou cantautor pop és 'Juny, juliol i agost' (Autoeditat, 2012), un treball d'aquells que cal assaborir vàries vegades per acabar-lo de copsar en total plenitud.

-Perquè aquest disc en solitari?

-Per que fa anys que toco la guitarra en altres grups més rockers però sempre he tingut aquesta vena pop, per això ara he volgut agafar una acústica i d'aquí ha sortit Sr. Mit. Volia deixar de tenir la responsabilitat de tocar la guitarra en un grup i fer una cosa més meva, explicar les meves històries i no preocupar-me tant dels solos.

-Vaja, et treus la responsabilitat de tocar la guitarra per responsabilitzar-te de tot un disc, composició, veu, instruments...

-Sí, en certa manera sí, però m'agrada molt, tenia molta necessitat de fer un projecte més propi i personal i escriure'l i tocar-ho gairebé tot jo.

-I aquest nom de Sr. Mit?

-No em convencia el meu nom per anar en solitari i en vaig buscar un de més global, penso que si mai formo una banda puc mantenir el nom. I em vaig inspirar en la meva gata, que de fet es deia Brigitte, perquè me'l va donar una dona francesa, però a mi m'agradava dir-li Mit, i d'aquí va sortir el senyor Mit.

-Com és que el disc es titula 'Juny, juliol i agost'?

-És el nom d'una de les cançons, de fet la més fresca i 'happy' del disc. Tota la resta té un aire més nostàlgic. Era una cançó que m'agradava molt i al final em va agradar per titular el disc, perquè el vaig enregistrar al febrer, març i abril, en un període també de tres mesos.

-Perquè el disc té aquest aire nostàlgic que esmentes?

-No ho se, no ho penso, surt el que surt. Quan et poses a escriure em costa decidir el que faré, és la manera com surten les cançons. Sí, té un aire nostàlgic, però no se ben bé perquè.

-T'encarregues de gairebé tota la composició.

-Sí. Normalment composo sol amb guitarra acústica i a partir d'una sèrie d'acords començo a inventar-me melodies amb la veu i les lletres. sovint se m'acuden frases pel carrer i me les apunto en una llibreta, i quan tinc quatre acords miro si em surt una història a partir d'aquella frase, gravo veu i guitarra i després miro que més necessita.

-Hi haurà més discos de Sr. Mit?

-No hi penso gaire. Ara tinc al cap aquest disc perquè n'estic molt content, però segueixo composant  i fent noves cançons. Si es pot fer un segon, doncs suposo que el faré. Això és el que havia volgut fer sempre i sempre havia quedat aparcat i ara era el moment, però no necessàriament és una cosa puntual.