Tres petites joies «oblidades» del 2016 que val la pena veure

"Fleabag", "The Young Pope" i "Quarry" són algunes de les (molt) bones sèries ignorades als recents Globus d'Or

Publicat el 29 de gener de 2017 a les 17:45
Actualitzat el 30 de gener de 2017 a les 18:13
Fa gairebé dues setmanes coneixíem les sèries premiades als Globus d'Or. Finalment, i després de setmanes d'especulacions, The People vs. OJ Simpson, The Night Manager, Atlanta i The Crown es van acabar convertint en les triomfadores de la nit i posant-se la corona de "millors" produccions del 2016. Moltes, i molt bones, ni tan sols van aconseguir arribar a la gala. A continuació tres sèries "oblidades" de l'any passat que, si encara no ho heu fet, val la pena veure aquest 2017.

Fleabag, una dramedia amb humor britànic
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=hYmENGPlNMk[/youtube]

Després de l'èxit aconseguit amb l'obra de teatre de títol homònim, l'actriu Phoebe Waller-Bridge va adaptar el monòleg que ella mateixa havia escrit a la petita pantalla. Un monòleg convertit en sis capítols de gairebé trenta minuts que naveguen entre la comèdia i el drama. Fleabag (Waller-Bridge), la jove en què se centra la sèrie, és qui condueix el timó i transporta l'espectador del somriure a la tristesa. Aquests girs -de vegades inesperats- enmig del trajecte són una de les característiques distintives d'aquesta producció de la BBC3 i un reflex de les inseguretats i la desorientació de la seva protagonista.

I és que Fleabag narra la història d'una britànica de 30 anys que està travessant una mala època de la qual no sap - o no es planteja- com sortir. La cafeteria que té a Londres no funciona, la relació amb el seu pare i la seva intransigent germana és complicada, no troba una parella amb qui se senti a gust i fa poc que ha perdut la seva millor amiga. Descrit d'aquesta manera sembla difícil que la sèrie pugui ser còmica, però en molts moments ho és, especialment al principi.

Waller-Bridge aconsegueix fer riure l'espectador interpel·lant-lo directament mentre mira a càmera, mostrant sense complexos el sexe insatisfactori i ensenyant els petits estratagemes que de vegades fem servir per aconseguir allò que volem sense esforç. Irreverent i sarcàstica, Fleabag acaba hipnotitzant. Es pot veure a Amazon.

The Young Pope, el Vaticà vist per Sorrentino
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=TAoQhlF-6Yw[/youtube]

The Young Pope explica els inicis de Lenny Belardo, Pio XIII, com a Papa. Un pontífex que tot i ser un dels més joves de la història, no entra al Vaticà amb el desig d'aportar noves idees, sinó més aviat d'imposar les seves. Jude Law és l'encarregat d'encarnar un Papa ambiciós, ple de contradiccions i amb peculiars manies que no està disposat a canviar - com una Coca Cola Cherry de bon matí-.

En els seus primers passos com a Pio XIII, Belardo escull la monja que li va fer de mare quan es va quedar orfe perquè sigui la seva mà dreta: Sor Mary, interpretada per una magnífica Diane Keaton. A més d'aquest tàndem, també cal destacar el pes del Cardenal Voiello (Silvio Orlando), un home sense massa escrúpols i amant de les maquinacions, i el del Cardenal Gutiérrez (Javier Cámara), l'afable mestre de cerimònies que a poc a poc aconsegueix apropar-se al pontífex.

Tots ells despleguen escenes impregnades de doble moral i on no hi falten les travetes internes. Ara bé, The Young Pope no és un House of Cards dins el Vaticà, sinó que més enllà de l'ànsia del poder, reflexiona sobre la fe i sobre Déu i ho fa amb el peculiar estil de Paolo Sorrentino. Altra vegada, l'oscaritzat director italià (La grande bellezza) demostra que és un mestre de la narració fent servir cada imatge per transmetre una intencionalitat precisa. A més, Luca Bigazzi, director de fotografia amb qui Sorrentino ja havia treballat, converteix la sèrie en un producte visualment impecable. Com sol ser habitual en les obres del cineasta italià, l'onírica també és present a la producció, així com una banda sonora plena d'èxits - des d'All Along The Watchtower the Jimi Hendrix fins al conegut I'm Sexy and I Know It-. Es pot veure a l'HBO.

Quarry, el càstig de sobreviure
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=loJxKTCkoTY[/youtube]

Quarry és una sèrie ambientada als anys 70 en la que els dos soldats nord-americans Mac (Logan Marshall-Green) i Arthur (Jamie Hector - l'inconfusible Marlo de The Wire-) tornen a casa després d'haver participat a la guerra del Vietnam. En arribar a l'aeroport, una protesta per la matança de Quan Thang els fa adonar de la realitat que els espera: el rebuig social. Les constants males cares i les dificultats per trobar feina fan que Mac, el protagonista de la trama, es vegi involucrat en una misteriosa oferta de feina que li acabarà sortint cara, un deute de 30.000 dòlars a una organització criminal.

A partir d'aquesta premissa els creadors de la sèrie, Michael D. Fuller i Graham Gordy, construeixen un relat sòlid en què els conflictes morals i les "habilitats especials" del protagonista no deixen indiferents el públic. De fet, cal esmentar que aquesta ficció prové dels llibres Quarry series de Max Allan Collins, un dels millors escriptors de novel·la negra.

La producció, de 8 episodis, agradarà els que se sentin atrets per Breaking Bad i True Detective per l'atmosfera de misteri tensat que sap crear. I és que, malgrat que Quarry no assoleixi la qualitat de les dues sèries esmentades, entreté i no decau. Es pot veure a l'HBO.