El 25 d'abril del 1938, ara fa 75 anys, George Orwell publicava 'Homage to Catalonia' la seva crònica personal de les vivències a la Guerra Civil Espanyola al front d'Aragó i als carrers de Barcelona durant els fets de maig. Un llibre que, malgrat el títol, poca cosa diu sobre Catalunya i els catalans. De fet per Orwell, periodista i escriptor compromès amb la causa socialista que va arribar a Barcelona amb la intenció d'arribar a Madrid, Catalunya era poc més que el territori al voltant de Barcelona, amb la curiositat local que la gent parlava una llengua que no era espanyol -de fet el que ressalta és que rarament troba un nadiu amb coneixements de francès o anglès- i on tenien el vici poc higiènic de beure en porró.

El cas és que en arribar a Barcelona, un Orwell fascinat per la revolució aparca la seva intenció primera de desplaçar-se a Madrid per escriure-hi cròniques de guerra i opta per viure el conflicte en primera persona allistant-se a les milícies del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) partit comunista crític amb l'estalinisme i considerat trotskista. Amb les milícies d'aquest partit va traslladar-se a Siétamo (Osca) on va passar uns mesos entre trinxeres.

De tornada a Barcelona convalescent d'una ferida, Orwell participa activament en els Fets de Maig del 1937, l'enfrontament obert entre les milícies de la FAI i el POUM d'una banda i el PSUC i la Generalitat de l'altra. Passa els dies crucials penjat a l'observatori del Teatre Poliorama, a la Rambla, per tornar per uns dies al front. Un nou retorn a Barcelona el convenç que li cal travessar la frontera amb França per escapar de la purga contra el POUM.

Dura crítica a la Sagrada Família

'Homenatge a Catalunya' recull tots aquells fets, des del desembre del 1936 fins al juny del 1937, i apareix publicat menys d'un anys més tard, és a dir, l'abril del 38. Es tracta doncs d'un llibre escrit en calent, una crònica periodística sobre una guerra que encara duraria un any més i que prenia Catalunya, més que com una entitat diferenciada, com el simple paisatge en que es van desenvolupar part de les seves vivències -cal recordar que part del que relata passa a l'Aragó-. Circumstància a la que cal sumar una visió a voltes sorprenent sobre la mateixa ciutat de Barcelona, com l'opinió que li va provocar la seva visita a la Sagrada Família. Tot referint-se a aquell temple erròniament com “la catedral”, Orwell el troba “un dels edificis més lleigs del món” amb "quatre agulles emmerletades, exactament de les ampolles de vi del Rin" i lamenta que els anarquistes demostressin “molt mal gust en no enderrocar-la quan n'havien tingut l'oportunitat”.

Però tot plegat no treu validesa a una obra imprescindible per entendre com era la vida al front i a la rereguarda i com els interessos dels diferents partits que, sobre el paper, lluitaven tots alhora en defensa de la república i contra el feixisme, van fer que la guerra i les trinxeres es traslladessin al centre de Barcelona. Així mateix, de la persecució que van patir els membres del POUM, inclòs el seu líder, Andreu Nin, i del fet que de la nit al dia van passar a ser assenyalats com a agents franquistes i perseguits amb tota la maquinària del poder s'hi entreveuen els elements necessaris amb els que Orwell bastirà, pocs anys després les seves obres cabdals, 'La rebel·lió dels animals' i '1984'.