Jaume Fuster (1945-1998) va ser conegut com activista cultural, agitador de causes literàries, incansable traductor i afamat novel·lista de gènere. Ara bé, com acostuma a passar en les vocacions literàries, va començar escrivint poesia. "De seguida, però, va veure que el que connectava més amb la gent era la novel·la". Així ho explica Jordi Ferrando, editor de Meteora, l'editorial que acaba de publicar Poema dit de la redempció, una obra escrita el 1967 i ara recuperada.
 
"És un treball primerenc", explica Ferrando, content de la troballa, un original de 18 pàgines que va ser localitzat pel filòleg Àlex Martín Escribà. "Tot i que Fuster es dedica a la novel·la, tenia vocació de poeta". Per això, segons l'editor, "aquesta troballa té molt de valor, perquè no va publicar gaire cosa" en el terreny de la poesia. "I també fem justícia  a la seva vocació inicial. Fuster volia ser poeta, però la realitat del dia a dia va acabar imposant-se".
 
En aquest sentit, l'original és d'una vàlua que transcendeix el fet literari. "Va ser una alegria molt gran rebre el text", recorda Ferrando. Va ser gràcies a la feina de Martín Escribà, professor de la Universitat de Salamanca. "Ell és qui s'ha interessat més per tota la documentació que va llegar Jaume Fuster i que, un cop desaparegut, Maria-Antònia Oliver va cedir a la Biblioteca de Catalunya, l'any 2006. Remenant tots els papers, va trobar aquest poema, que començava, acabava i es podia considerar una obra sencera". Fuster tenia, només, 22 anys.
 
Un text que mostra el futur com a novel·lista
 
"És un poema de joventut que, d'alguna manera, començava a apuntar tot el que va sortir després a la seva obra com a novel·lista", subratlla Ferrando. "Hi apareixen tots els seus referents, la gent amb qui es fixava aleshores, escriptors, autors catalans i de fora". El text també explica el seu primer encontre amb la conscienciació política. "És una època on Fuster comença a conèixer la Barcelona dels barris, just a finals dels 60". Un mon associatiu i en plena ebullició que fa que prengui contacte amb el compromís social.
 
"En aquest poema, de manera molt humorística i irònica, ell va explicant tot això", rebla l'editor. "És molt interessant perquè mostra els primers sentiments que té com a escriptor i com a persona compromesa". A banda de passar el mirall per la realitat, Poema dit de la redempció també conté una sucosa crítica social a pseudointelectuals. "Al poema hi té posades tres falques, que estan dedicades als crítics literaris de l'època, a l'academicisme, a la gent molt defensora d'un català vinculat al noucentisme i allunyat de la realitat social dels 60".
 
Unes digressions estructurades en 830 versos i en tres textos (Pròleg per a puristes i crítics, Petita digressió pera puristes i crítics i Epíleg per a puristes i crítics), que van dedicats a tots aquests "personatges literaris de l'època". Des d'aquest punt de vista, el llibre també es fa imprescindible, " perquè demostra que ho vol canviar tot radicalment. Fuster va lluitar perquè la literatura catalana fos el més popular possible, amb l'objectiu de connectar amb el públic actual del moment". I aquest text ho explicita, fent la crítica als crítics i solidificant una manera d'escriure. "Un llibre que, des del punt de vista filològic i documental, té una importància cabdal".