Viatge a l'Àfrica prohibida

Marc Serena s'endinsa en el món de la diversitat sexual africana al llibre 'Això no és africà!'

Publicat el 29 de març de 2013 a les 20:00
El possible primer petó entre homes documentat, a l'antic Egipte

La humanitat va aparèixer a l'Àfrica i, molt probablement, la diversitat sexual també. El fet però és que al continent negre els drets dels col·lectius de gais, lesbianes, bisexuals, trans i intersexuals són, en el millor dels casos, ignorats totalment, però molt sovint són perseguits tant pels governs com per les pròpies col·lectivitats de les que formen part, arribant a casos en que se'ls tracta com persones posseïdes pel diable o se'ls acusa d'estar "pervertits per Occident". De fet, l’homosexualitat està castigada amb pena de mort a set països del món i en setanta-vuit és il·legal i bona part d'aquestes lleis repressores es troben a l'Àfrica. 

Per fer una mica de llum a tot aquest món ocultat, el periodista Marc Serena (Manresa, 1983) va viatjar durant set mesos entre els anys 2011 i 2012 per retratar la vida diària d'aquests col·lectius. Un ampli reportatge que ara pren forma de llibre amb 'Això no és africà! Del Caire a Ciutat del Cap a través dels amors prohibits' (La Magrana, 2013)' i que s'endinsa en diferents col·lectius a partir de quinze personatges com un bloger gai egipci, una activista lesbiana amàziga, el primer transexual operat de Zàmbia, un travesti de Cap Verd i l'advocada camerunesa Alice Nkom, amenaçada de mort per defensar els drets dels homosexuals, entre d'altres.

L'autor, que detalla que el llibre va començar a prendre forma “arran d'una visita a la seu d'Amnistia Internacional al Marroc”, una oficina de Rabat on l'encarregat li va deixar clar que “aquests temes no es toquen”, relata al llarg del llibre les diverses circumstàncies dels col·lectius i els diferents tractes que reben segons els països destacant “el respecte de les transsexuals a Cap Verd” i “l'ambient de música rai de caire gai d'Algèria”.

A més, Serena investiga en la contradicció que suposa per a alguns països considerar que els comportaments no heterosexuals són “perversions occidentals” quan al mateix temps es mantenen tradicions antiquíssimes com la dels kuria a Tanzània, “on els dones es poden casar i cuidar les seves criatures sense homes pel mig”. El viatge de 'això no és africà!' conclou a la República Sud-africana, el cinquè país al món i l'únic en aquest continent que ha legalitzat els matrimonis entre persones del mateix sexe. Un viatge on la persecució i la prohibició en són els protagonistes principals.