Aquest divendres arriba a la cartellera catalana Vientos de agosto (Ventos de agosto, 2014), l’obra que suposa el debut del jove director Gabriel Mascaro (Recife, Brasil, 1983), format com a documentalista i flamant guanyador del premi Especial del Jurat de la 72a Mostra de Venècia per Neon Bull. El periple comercial del film l’ha fet acumular crítiques entusiastes pels festivals on s’ha projectat, com el de Locarno –on es va estrenar i on va obtenir la Menció Especial–, el de Sant Sebastià o a L'Alternativa de Barcelona.

Vientos de agosto, la seva primera incursió a la ficció de Mascaro, aprofita el llenguatge documental per oferir una història elegant i pausada, amb l'acció situada en una petita població brasilera que es veu afectada, durant el mes d’agost, per marees altes i forts vents. El film es centra una parella de joves que treballa en el negoci de la plantació de cocos, mentre una successió de fets fan que els fonaments de la seva vida quedin qüesitonats de manera forçosa i inesperada.
 
Ella, la Shirley, ha deixat la ciutat per tenir cura de la seva àvia, passa el temps escoltant música rock, pren el sol banyada en Coca-Cola i dibuixa tatuatges. Ell, en Jeison, es dedica a la pesca subaquàtica quan té una estona lliure. Els dos busquen un encaix feliç, mentre arriba al poble un tècnic investigador de so que comença a gravar els embats del vent. La seva irrupció coincideix amb un descobriment sorprenent que condueix els dos joves a un viatge de superació, just quan descobreixen que la vida (i la mort) són tan fràgils com ells.
 
Un petit tall de vida que mostra una realitat extraordinària
 
En aquest escenari d’oposats, la pel·lícula exposa l’acció d’aquest tall de vida que, en el fons, amaga una veritat que els sobrepassa, amb elements invisibles que poden produir canvis en el retrat dels fets més anodins. De l’arribada del fotògraf que vol capturar els records (en una de les primers escenes), a la sensualitat de l’amor d’una parella efervescent que veu com la passió pot acabar-se. Del diàleg d’una àvia viscuda i sàvia, a les ganes d’aprofitar la joventut, sense ser conscients de les limitacions que es queden pel camí. Del xoc de sons, a l’avenç implacable de la marea. Del descobriment d’una mort fràgil, a la reparació de la memòria.
 
Amb aquest material, Mascaro construeix un film madur i sobri, on la pausa i la imatge sobrepassen el diàleg, i on veiem els efectes imprevisibles de la natura. El resultat és un debut intens i emocionant, sense perdre el pols d’una veritat que esdevé el motiu de la recerca, una bona ocasió per deixar-se seduir per l’elegància lírica que medita, amb franquesa, sobre els diversos episodis que construeixen el efectes del pas del temps.

[vimeo]137360209[/vimeo]