Xavi Noriguis: «Ningú parla de Heidegger, la nostra comunicació és molt més banal»

La majoria de converses que tenim son converses d’ascensor. Tirem de tòpics i obvietats perquè no sabem què dir. I per alguna estranya raó, tots acabem dient el mateix. El Xavi Bach, conegut a les xarxes com Xavi Noriguis, recopila tots aquests clixés al seu compte d’Instagram i els ha batejat amb el terme nacionalcunyadisme. Funciona com un refrenyer del segle XXI però amb la peculiaritat que les frases les sentencia en Morgan Freeman.

El Xavi s’ha convertit en un personatge d’Internet. Ens va fer riure a Twitter durant molt anys, però un dia li van tancar el compte per insultar a un usuari racista i va decidir no tornar-hi mai més. Ara el trobem a Instagram, un lloc, diu, molt més amable. A més del seu compte de mèms, també té un pòdcast de futbol amb uns amics,el Fourteen, des d’on canalitza la seva exorbitada afició pel Barça.

Per Internet també fa anys que corre l’anècdota de quan va ser apuntat per dos franctiradors d’èlit a la clausura de les olimpiades del 92. L’ha explicat un milió de vegades, sempre amb les mateixes paraules. Però és que la repetició és part de l’encant del seu sentit de l’humor.

Per què ens fa tanta gràcia descontextualitzar els nostres costumismes?
Jo no m’he inventat res, les frases cunyades ja es deien a Twitter de manera irònica fa molts anys. Però és veritat que el Morgan Freeman dona com una autoritat. És com si tingués raó. Hi ha coses que no fan gràcia, però per la repetició acaben fent gràcia per saturació. Potser això del Morgan Freeman és el mateix. Però tu para’t a pensar en el que parles amb la gent de la feina. Evidentment no parles de Heidegger. És a dir, és una comunicació molt banal, generalment. Tampoc dic que sigui dolent, eh?

Hi ha situacions més propenses que altres per deixar anar frases cunyades?
Sí, diria que on més se'n diuen és a funerals i tanatoris. Són situacions molt complicades en les que has de vigilar molt el que dius i, per tant, necessites portar una plantilla de frases tipus: “em sap molt greu”, “sembla que rigui” o “a veure si ens veiem en altres circumstàncies”. Però és perquè no saps què dir. Llavors, dius una frase feta.

Tot va començar a Twitter.
El Twitter del 2012 era una cosa molt divertida. No soc molt fan de la nostàlgia ni de dir que abans tot era molt millor, però el Twitter de fa anys era molt divertit. A mi em passa una cosa, que jo no sé insultar. Soc com aquells devanters que no saben fer faltes. Quan un devanter fa una falta sempre li ensenyen targeta perquè no hi està acostumat. I a mi em va passar una mica això, que un dia vaig insultar a un paio que tenia molts seguidors. Li vaig dir que es morís perquè va fer un comentari molt racista, molt desagradable, i em va sortir així.

I te’l van tancar.
Sí, llavors vaig aprofitar i ja no me'l vaig tornar a obrir més perquè em robava molt temps. No perquè fes un contingut molt elaborat, però sí que és una xarxa que enganxa molt. A més, Twitter Catalunya a partir del 2014-2017 va agafar la deriva de parlar continuament de política, i va perdre una mica l’espontaneïtat. Es va convertir en un pamflet. Des de llavors, per mi ha perdut una mica l'interès. Jo crec que pots dir el que vulguis encara, però abans era una mica més lliure, més espontani. Era molt divertit, i ara tinc la sensació que no és tan divertit.

Instagram és més divertit?
No, Instagram el que és, és més amable. És com si t'haguessis près una pastilla d’MDMA. Que no me l'he près mai, però m'ho han explicat i m'ho puc imaginar. I llavors a Instagram m’ho passo bé amb el Morgan Freeman, però també se m’està fent una mica llarg.

Abans canviaves més, no?
Sí, hi ha una foto molt xula que és en Hitler i en Goebbels parlant amb molta complicitat. I en Hitler, suposo que perquè l'altre li ha explicat alguna cosa que li ha fet molta gràcia, s'està descollonant. Llavors posava aquesta foto amb dues caixetes de text i amb frases. Bastant semblant al que faig ara però hi havia una conversa i potser era una mica més ric, entre cometes.

Amb la gràcia de qui està pronunciant aquestes paraules.
Sí, és catalanitzar Hitler i Goebbels amb frases cunyades catalanes. Tenia la seva gràcia. Però me'l van tancar també. Un dia em va arribar un mail dient que estava fent apologia de l’autoritarisme, de les ideologies xenòfobes i autoritàries. L'algoritme no va entendre que era una broma. 

Els vas contestar?
Sí, els vaig dir: perdoni això que faig és humor, estic fent paròdia amb aquests dos personatges. Però me'l van tancar i me’n vaig obrir un altre, que tampoc passa res.

El teu compte de mèms podria ser el refrenyer del segle XXI.
Sí, però tot i que pugui semblar un contasentit, no m’agrada que em facin entrevistes perquè tampoc he fet res. Vull dir que no m’he inventat res. Jo tinc la meva feina i això de les xarxes és un divertiment pur i dur. Però la gent em fa cas i a tothom li agrada que li facin cas.

Segueix la sèrie sencera de Fata Morgana al compte de youtube de Nació.