Xavier Vinader (1947-2015) és un referent clau del periodisme d'investigació català. Al llarg de la seva llarga trajectòria professional, Vinader va demostrar, entre molts altres casos, la connexió entre les forces policials i els anomenats eufemísticament "incontrolats" d'extrema dreta, en especial al convuls País Basc dels primers anys de la transició. Però els seus reportatges, publicats en mitjans com Interviú, per comptes de fer-lo mereixedor de reconeixement públic el van convertir en el primer exiliat de la transició i el primer periodista de la democràcia espanyola empresonat per motius polítics.

Vinader va denunciar l'embrió del que va acabar sent el GAL i per això va ser víctima d'una guerra bruta teledirigida des dels poders fàctics. Lluny d'arronsar-se, però, el periodista va continuar treballant, sempre amb l'objectiu d'aclarir els punts més foscos de les trames del poder, a l'estat espanyol i arreu del món. I ho va fer fins pràcticament el 9 d'abril d'aquest mateix any, quan va morir a causa d'una pneumònia. Unes setmanes abans, entrevistat per NacióDigital Vinader alertava de la guerra dels serveis secrets espanyols contra el procés sobiranista.

Per retre homenatge a la seva figura i a més per explicar "quin tipus de periodisme s'ha deixat de fer", el també periodista Xavier Montanyà, coautor amb amb Àngel Leiro del documental Xavier Vinader, periodista. Contra la guerra bruta, estrenat el passat mes de febrer a Televisió de Catalunya, presenta ara El cas Vinader. El periodisme contra la guerra bruta (Pòrtic, 2015), un treball que va més enllà del reportatge televisiu per aprofundir en la trajectòria professional però també vital de Vinader.

Reivindicació d'Interviú

L'autor del llibre ha volgut reflectir com "al marge de les edulcorades versions d'una modèlica transició", hi havia i encara hi ha una necessitat d'explicar "com funcionava la judicatura i el poder, que continuava sent franquista", i alhora també explicar "quin tipus de periodisme hi havia en aquell moment". És per això que l'autor recorda que Vinader publicava a Interviú, "una revista amb dones despullades, però també amb reportatges d'investigació".

El llibre va començar a prendre forma just després de l'emissió del documental, i el mateix Vinader es va mostrar "il·lusionat" de participar-hi perquè hi va veure la possibilitat d'explicar encara més coses de les que ja havia explicat als seus reportatges. La mort li ho va impedir, però. En tot cas, Montanyà ha pogut relatar amb tot detall l'anomenat Cas Vinader, el procés pel qual es vinculen els reportatges que demostraven la relació entre policia i extrema dreta amb diversos atemptats. "Una judicatura totalment franquista –assenyala Montanyà- per comptes d'investigar a partir del que Vinader deia als reportatges prefereix processar el periodista per col·laboració amb banda armada i inducció a l'assassinat".

A més, Montanyà aprofita per reflexionar sobre la necessitat de recuperar aquell tipus de periodisme, avui poc habitual al seu parer per una "manca de recursos", ja que "dedicar un equip a treballar durant quatre mesos costa diners", però assenyalant també que la qüestió dels calés no és excusa "quan els mitjans se'ls gasten en col·laboradors de luxe o estrelles". "Hi ha una certa mediocritat en les altres esferes dels grans mitjans per no involucrar-se en coses que els puguin portar problemes", conclou.