El Banc Central Europeu (BCE) ha tornat a apujar el tipus d'interès bàsic uns altres 0,25 punts, fins al 4%, situant-lo d'aquesta manera en el nivell més alt des del juny de 2007. Malgrat que es tracta del vuitè increment de tipus consecutius des de l'esclat de la guerra d'Ucraïna, la pujada dona continuïtat a l'estratègia adoptada pel BCE el maig passat, quan va optar per suavitzar l'estratègia i deixar enrere els augments de 0,5 i 0,75 punts.
En el comunicat publicat aquest dijous, el consell de govern defensa la pujada per intentar contenir la inflació, que malgrat allunyar-se del màxim històric registrat el passat octubre (10,6%), es mantindrà en nivells "massa elevats durant massa temps". La decisió no ha donat lloc a la sorpresa, ja que diversos dels seus màxims dirigents havien deixat caure al llarg de les últimes setmanes que els tipus es continuarien incrementant. Ara, els canvis es faran efectius a partir del 21 de juny.
A banda de l'increment del tipus bàsic, la resta de tipus que controla el BCE també han augmentat un quart de punt. En el cas del tipus per als préstecs immediats, aquest s'eleva fins al 4,25%, mentre que el tipus que s'aplica a les entitats per dipositar diners al banc central puja fins al 3,5%.
Revisió a l'alça de la inflació subjacent
En el comunicat publicat aquest dijous, l'organisme monetari també ha inclòs una revisió de les previsions de creixement econòmic i de la inflació, lleugerament diferents de les publicades anteriorment. D'acord amb les projeccions macroeconòmiques de juny, els experts de l'entitat esperen que els preus s'incrementin un 5,4% de mitjana l'any 2023, mentre que pel 2024 i el 2025 les projeccions apunten a encariments del 3% i el 2,2%, respectivament.
El canvi més significatiu, però, es troba en la inflació subjacent, on el BCE dibuixa un escenari més pessimista respecte a l'anterior. Ara, els experts apunten que la taxa se situï en el 5,1% el 2023, molt a prop del rècord històric del 5,7% registrat el març passat. De cara al 2024, però, confien que passi al 3%, i pel 2025 al 2,2%.
En paral·lel, l'entitat presidida per Christine Lagarde ha rebaixat lleugerament les projeccions de creixement econòmic de l'eurozona per aquest exercici i el següent. Segons les estimacions, el PIB s'incrementarà un 0,9% aquest 2023 i un 1,5% el 2024, mentre que pel 2025 s'espera una millora de l'1,6%.
En aquest escenari, el BCE apunta que les anteriors pujades de tipus "ja s'estan traslladant a les condicions de finançament" i estan tenint "efectes graduals" a tota l'economia. "Els costos de finançament han augmentat de forma acusada i el creixement dels préstecs s'està alentint; precisament l'enduriment de les condicions de finançament és un dels principals motius que fan preveure una disminució de la inflació cap a l'objectiu del 2%, ja que s'espera que es freni cada cop més la demanda", indica.
Amb la mirada posada als Estats Units
La decisió del Banc Central Europeu arriba l'endemà que la Reserva Federal dels Estats Units (FED) anunciés la primera frenada de tipus, després de quinze mesos consecutius a l'alça. Si bé la FED no va descartar futures pujades en l'anunci d'ahir, va argumentar que volia donar cert marge per avaluar l'evolució dels preus en un context de política monetària restrictiva, marcat també per una taxa d'ocupació "robusta" i un atur "baix". A diferència del BCE, però, els tipus d'interès als Estats Units se situen en una forquilla d'entre el 5% i el 5,25%, molt per sobre el 4% de l'eurozona.
