El president de la Fundació La Caixa, Isidre Fainé, ha volgut retre homenatge al seu company de professió i amic, Josep Vilarasau, que va morir dimarts als 95 anys. Ho ha fet a un article a La Vanguardia en el qual ha deixat palès l'estima per Vilarasau, a qui considera un líder que "sempre volia superar els límits". Fainé va conèixer Vilarasau fa 40 anys i el 1981 va començar a treballar amb ell a La Caixa.
Segons Fainé, Josep Vilarasau "va establir les bases per a convertir la Caixa en un gegant financer". L'empresari ha volgut destacar la importància del president honorífic de La Caixa i explica que es tracta d'un dels banquers més importants del segle passat. Sota el mandat de Vilarasau, La Caixa va impulsar les beques d'excel·lència, gràcies a les quals més de 6.700 estudiants i investigadors han tingut l'oportunitat de formar-se en les millors universitats del món. També va participar en la creació de IrsiCaixa a l'hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Avui, aquest centre és una referència internacional.
Fainé ha mostrat l'admiració que sent pel seu difunt amic i diu que el recordarà i el reivindicarà amb el respecte i estima que li té des de fa més de quatre dècades. A més, ha expressat el seu condol a la família i ha assegurat que el seu llegat és "únic i irrepetible".
Josep Vilarasau, un referent en el món de les finances
Vilarasau va dedicar-se a les finances des de ben jove. Al 1961, amb 30 anys, va treballar per primera vegada en el món de l'economia com a director dels serveis tècnics de l'Institut de Crèdit Oficial. El 1966 va fitxar per Telefònica, on va ser finalment director general adjunt. El 1969, va tornar a Hisenda per ocupar el càrrec de director general del Tresor i, després de la dimissió de Mariano Rubio, va accedir a la direcció general de Política Financera.
El 1973 col·laborà amb el seu cosí Carlos Ferrer Salat per crear el Banc d'Europa i entrà en el Consell d'Administració d'aquesta entitat. Un any després, el president de CAMPSA, Federico Silva Muñoz, el va nomenar director general de la petroliera estatal.
La Caixa, un triomf sense pal·liatius
L'any 1976 va ser clau en la seva trajectòria professional. Vilarasau es va convertir en el director general de la Caixa de Pensions de Barcelona (Caixa de Pensions), entitat que capitanejaria durant 27 anys (1976-2003), 23 com a director general i quatre com a president. Després de la fusió de la Caixa de Pensions i la Caixa de Barcelona, el novembre del 1989, Vilarasau va dirigir la nova entitat, i el gener del 1999, una vegada jubilat Joan Antoni Samaranch, passa a ocupar-ne la presidència.
Vilarasau va liderar la gran expansió de l'entitat. A mitjans dels anys setanta, La Caixa només era líder del sector a Catalunya, i durant el seu mandat va convertir-se en un dels bancs més importants d'Espanya. L'entitat va passar de les 320 oficines i 3.000 empleats el 1976, a les 4.000 oficines i 17.500 empleats quan Vilarasau va deixar el càrrec de director general, de manera forçada arran de la llei de CiU que limitava a 20 anys la permanència dels alts càrrecs al capdavant dels bancs.
