El banquer i economista Josep Vilarasau ha mort als 95 anys, tal com ho ha avançat La Vanguardia aquest dimarts. L'empresari, conegut per haver propiciat la transformació de La Caixa en un gegant financer, va ser un dels homes més influents de l'economia catalana i espanyola de la segona meitat del segle XX.
No només ha estat un dels executius més reconeguts de La Caixa, ara convertida en CaixaBank, sinó que també se'l coneix per iniciar la compra de participacions significatives en grans empreses com Telefónica, Gas Natural, Repsol o Aigües de Barcelona, així com per la implicació en el Ministeri d'Hisenda com a director general del Tresor l'any 1969, en el tardofranquisme.
Malgrat ser doctor en Enginyeria Industrial, Vilarasau va dedicar-se a les finances des de ben jove. Al 1961, amb 30 anys, va treballar per primera vegada en el món de l'economia com a director dels serveis tècnics de l'Institut de Crèdit Oficial. El 1966 va fitxar per Telefònica, on va ser finalment director general adjunt. El 1969, va tornar a Hisenda per ocupar el càrrec de director general del Tresor i, després de la dimissió de Mariano Rubio, va accedir a la direcció general de Política Financera.
El 1973 col·laborà amb el seu cosí Carlos Ferrer Salat per crear el Banc d'Europa i entrà en el Consell d'Administració d'aquesta entitat. Un any després, el president de CAMPSA, Federico Silva Muñoz, el va nomenar director general de la petroliera estatal.
La Caixa, el seu gran èxit professional
L'any 1976 va ser clau en la seva trajectòria professional. Vilarasau es va convertir en el director general de la Caixa de Pensions de Barcelona (Caixa de Pensions), entitat que capitanejaria durant 27 anys (1976-2003), 23 com a director general i quatre com a president. Després de la fusió de la Caixa de Pensions i la Caixa de Barcelona, el novembre del 1989, Vilarasau va dirigir la nova entitat, i el gener del 1999, una vegada jubilat Joan Antoni Samaranch, passa a ocupar-ne la presidència.
Vilarasau va liderar la gran expansió de l'entitat. A mitjans dels anys setanta, La Caixa només era líder del sector a Catalunya, i durant el seu mandat va convertir-se en un dels bancs més importants d'Espanya. L'entitat va passar de les 320 oficines i 3.000 empleats el 1976, a les 4.000 oficines i 17.500 empleats quan Vilarasau va deixar el càrrec de director general, de manera forçada arran de la llei de CiU que limitava a 20 anys la permanència dels alts càrrecs al capdavant dels bancs.
