La vaixella verda indestructible que estava a les cases de tots els avis i àvies del país des de la dècada dels 50 se seguirà fabricant encara uns anys més. Farts dels canvis de propietari i dels problemes econòmics de la companyia, els treballadors han unit les seves forces per transformar l'empresa en una cooperativa. 

Va ser a finals de juliol, concretament el dia 26, quan els operaris de la fàbrica francesa de Chapelle-Saint-Mesmin, on es produeixen els plats i gots de Duralex, van aconseguir el control de la companyia: ja no són assalariats, ara són accionistes.

Va ser el 2021 quan l'encariment de l'energia va obligar la marca a aturar l'única planta de producció en funcionament. "En aquest moment, el 46% de la nostra facturació va destinat a cobrir els costos energètics quan, en condicions normals, podrien representar entre un 5% i un 7%", va explicar el seu president, José Luís Llacuna, a Catalunya Ràdio. Mentre la fàbrica tenia la persiana abaixada, els seus 250 treballadors van anar a l'atur cobrant el 95% del sou.

El 2023 tampoc va ser un bon any per a l'empresa. Les dificultats al sector de la cristalleria francesa, on les vendes van disminuir un 19%, van provocar que Duralex fos intervinguda per l'estat. L'executiu francès li va injectar una ajuda de 15 milions d'euros que no va ser suficient per afrontar els 12 milions de pèrdues que van arribar després. 

Duralex és una marca icònica de França, considerada per molts, patrimoni nacional. I, com moltes altres empreses del teixit industrial europeu, podria haver desaparegut. Però ara, els canvis en l'administració de la companyia auguren un futur més esperançador a la vaixella indestructible.