Antonio Garamendi, president de la CEOE, ha estat reelegit al capdavant de l'organització patronal espanyola. De 643 votants, Garamendi ha obtingut 534 vots (83%) enfront els 87 (13,5%) de la seva rival, Virgínia Guinda. Hi ha hagut 14 vots en blanc i 8 nuls. D'una manera clara, com es preveia, l'actual dirigent ha estat revalidat per quatre anys més enfront la candidatura de l'empresària catalana, que tenia el suport de Foment del Treball. Fins aquí, tot previsible. Però l'imprevist s'ha produït en el procés previ a la votació de l'assemblea d'aquest dijous. L'estil del nucli dur de Garamendi, considerat "prepotent i autoritari" per sectors empresarials, ha obert una ferida que no serà fàcil de recosir.

L'assemblea d'avui ha vingut precedida per un clima de tensió. Malgrat els intents de la candidatura de Guinda per consensuar un mecanisme de gestió del procés electoral, ha estat impossible. La CEOE ha votat avui sense un reglament electoral. Un fet inusual i que és de difícil explicació, ja que la CEOE va viure unes eleccions disputades els anys 2010 i 2014, quan Joan Rosell va arribar a la presidència.

[noticia]242413[/noticia]
Tot indica que l'entorn de Garamendi estava tan convençut que no hi hauria competició que no es va preocupar per regular un procés electoral. Sigui pel que sigui, no s'ha constituït un comitè electoral fins al moment mateix d'inici de la sessió, celebrada en una sala de l'Auditori Nacional de Madrid amb una cabuda inferior a l'aforament potencial de més de 800 membres del plenari.

Ara s'obren un seguit d'interrogants. El primer és veure com es canalitzaran les relacions entre CEOE i Foment del Treball en el futur immediat, després d'una topada que ha posat a prova un vincle que ve de lluny, de quan la patronal catalana va ser un element clau en la fundació de la CEOE, erigida sobre les runes del sindicalisme vertical franquista.