Les comarques de Barcelona van tancar el 2024 amb un creixement marcat pel dinamisme i la resiliència del mercat laboral, en un context de reducció gradual dels tipus d’interès, però d’elevada incertesa a escala global. La població ocupada registrada se situa en un màxim històric de 2.596.000 persones a finals de l’any 2024. Paral·lelament, la demarcació ha retallat la xifra d’aturats en més de 6.000 persones a finals d’any. Són dades de l’Informe Econòmic Local de la Província de Barcelona 2025, elaborat per la Cambra de Comerç i la Diputació, que s’ha presentat aquest dimarts.
El PIB català ha augmentat el 3,6%, un punt més que l’any anterior, i és similar al registrat pel conjunt de l’estat (3,5%), quadruplicant la mitjana de la zona euro (0,9%). La robustesa del mercat laboral, el dinamisme del consum privat i la recuperació de la inversió en són els motius principals. Se superen així les xifres prèvies a la pandèmia (2.398.000 persones). Aquesta dada suposa un creixement interanual de l’1,9 %, tot i que s’ha moderat respecte als tres anys anteriors. El nombre de persones ocupades registra un augment a tots els grans grups d'edat, a excepció de la franja d’entre 30 i 44 anys, amb una lleugera disminució (−0,2%).
Creixen els afiliats de nacionalitat estrangera, que són el 17,1% del total, enfront de l’1,2% dels afiliats de nacionalitat espanyola. Per comarques, s’ha registrat un augment anual a totes les de la província, excepte al Lluçanès (-1,5 %). Els creixements relatius més destacats s’han observat al Garraf (2,3%), l’Alt Penedès (2,2%) i el Bages (2,1%). Les comarques que presenten un ritme de creixement més moderat en aquest darrer any han estat el Moianès (0,7%) i l’Anoia (1,4%).
Els sectors més dinàmics en afiliació han estat, un cop més, els serveis i la construcció. Per subsectors, destaca l’impuls de les activitats de tecnologies de la informació, que han generat prop de 5.000 nous llocs de treball en un any. Altres subsectors amb un comportament destacat han estat les activitats postals i de correus, el comerç a l'engròs, l’emmagatzematge i els serveis de menjar i begudes.
L’atur recula
El nombre de persones aturades a les comarques barcelonines disminueix un 2,4% (248.270 persones). La taxa d'atur registrat s'ha reduït en quatre dècimes fins a situar-se en el 8,7%. És un fet que es dona a totes les comarques el 2024, tret del Moianès i el Lluçanès. La taxa d’atur més elevada es torna a donar a l’Anoia (10,9 %), seguida del Bages (10,0 %) i el Garraf (9,9 %).
L’oferta turística ha crescut el 2024 respecte de l’any anterior, però és un creixement que no s’estén per tot el territori. En nombre d’establiments, l’increment més significatiu és al Moianès (17,5%), en contrast amb el Vallès Occidental, que en perd un 0,4%. Alhora, el Moianès també és la comarca que lidera el creixement en el nombre de places turístiques (7,2%).
Pel que fa a la demanda turística, es manté a l’alça, però amb diferències per territori. En nombre de viatgers, l’increment més important es registra al Baix Llobregat (11,2%), davant la davallada més important del Bages (-15,1%). Mentre que en nombre de pernoctacions, és l’Alt Penedès la que encapçala l’increment, i novament és el Bages el que experimenta la baixada més gran (-12,2%). El Barcelonès es manté com el gran pol d’atracció turística, i a tall d’exemple, la comarca recapta el 83,0% de l’Impost sobre les estades en establiments turístics.
Màxim històric de població: quasi 6 milions
Les comarques barcelonines apleguen 5,9 milions d’habitants, amb un augment de l’1,6% (93.563 persones més) respecte al 2023, segons dades del padró. El ritme de creixement del nombre d’habitants a Barcelona s’ha accelerat lleugerament respecte a l’any anterior i ha estat el mateix al registrat al conjunt de Catalunya, sent el 73,4% del conjunt català. Barcelona ha registrat un increment molt similar a Girona i Tarragona (1,5%) i lleugerament superior al de Lleida (1,0%).
