Romà Picanyol. Foto: Adrià Costa
Romà Picanyol és de Tona i té 38 anys. Les seves aficions són el pàdel, els videojcos i els escacs. Va estudiar filosofia, tot i que no va acabar la carrera. Llavors va fer un curs de tècnic de prevenció de riscs laborals i va entrar treballar al grup Baucells, on es va adonar que no era el que ell desitjava.
A partir d’aquest moment va començar a buscar alternatives a través d’Internet i va descobrir una persona que es guanyava la vida jugant al pòquer on-line. Li va interessar i el gener de 2010 va donar el gran pas: va deixar la feina que tenia en aquell moment, de responsable de comunicació a l’Ajuntament de Tona, i va decidir dedicar-se exclusivament al pòquer. Actualment és un dels tres jugadors professionals que hi ha a la comarca.
A partir d’aquest moment va començar a buscar alternatives a través d’Internet i va descobrir una persona que es guanyava la vida jugant al pòquer on-line. Li va interessar i el gener de 2010 va donar el gran pas: va deixar la feina que tenia en aquell moment, de responsable de comunicació a l’Ajuntament de Tona, i va decidir dedicar-se exclusivament al pòquer. Actualment és un dels tres jugadors professionals que hi ha a la comarca.
- Amb el pòquer comences a poc a poc i et vas embolicant. Em vaig adonar que em podia guanyar la vida i, a més, era una bona època per a mi, ja que era relativament jove. Tenia 32 o 33 anys i un dia em vaig dir: “O ho faig ara o no ho faré mai”. Però no va ser una decisió presa d’un dia per l’altre, estava preparat des de feia molt de temps.
- Se sorprèn i m'acostuma a demanar com funciona. Jo ho visc amb normalitat perquè vaig començar a poc a poc i la família sempre m’ha fet costat. A més, sempre he estat una persona molt prudent. Has de tenir seny per dedicar-t’hi.
- Quantes hores dedica al dia a jugar a pòquer?
- Una jornada normal és entre sis i vuit hores, depèn del dia. Dedico una part a estudiar estratègies òptimes per guanyar i una altra a jugar.
- I també estudien els rivals...
- El pòquer no és un joc d’atzar, si ho fos, no s’hi podria dedicar ningú. Si ets millor que les persones contra qui jugues, a la llarga guanyes, i aquesta és la premissa. Per això estudies els rivals i et formes. Tot va evolucionant. Igual que amb el futbol, no es juga igual ara que fa 10 anys.
- I en el seu joc, quin tant per cent hi ha de matemàtiques i quin d'improvisació?
- Un 95% són matemàtiques, amb fórmules molt bàsiques. En realitat sóc un desastre en matemàtiques [riu]. El que enganxa tant del pòquer és que en una partida tothom pot guanyar a tothom. A la llarga, però, el millor jugador aconsegueix la victòria.
- I també estudien els rivals...
- El pòquer no és un joc d’atzar, si ho fos, no s’hi podria dedicar ningú. Si ets millor que les persones contra qui jugues, a la llarga guanyes, i aquesta és la premissa. Per això estudies els rivals i et formes. Tot va evolucionant. Igual que amb el futbol, no es juga igual ara que fa 10 anys.
- I en el seu joc, quin tant per cent hi ha de matemàtiques i quin d'improvisació?
- Un 95% són matemàtiques, amb fórmules molt bàsiques. En realitat sóc un desastre en matemàtiques [riu]. El que enganxa tant del pòquer és que en una partida tothom pot guanyar a tothom. A la llarga, però, el millor jugador aconsegueix la victòria.
- En què es basa quan ha de decidir si fa una aposta o no?
- Et bases en el valor esperat més alt. És a dir, quant es pot guanyar o perdre en una situació si s’eliminen els efectes de l’atzar. El pòquer no deixa de ser un joc d’estratègia.
- Posi'ns un exemple, si us plau.
- En una mà, jo tinc dos asos i el meu rival té un set i un dos. Els asos guanyaran en un 85% dels cops i el set i el dos en un 15%. En el cas contrari, amb aquest 15% també tindria la llibertat d’apostar, però si continués així, acabaria perdent.
- Quantes partides simultànies pot arribar a jugar?- Entre 14 i 16. Tinc dues pantalles d’ordinador, però ho he arribat a fer amb una. Tinc un software que m’ajuda a poder jugar amb diverses finestres a la vegada. També tinc un programa que em diu si l’altre jugador és agressiu, passiu, si juga amb moltes o poques mans... No sé amb qui jugo però sé com juga.
- Quantes mans fa al dia?
- Depèn, aquest any no estic jugant gaire perquè m’he dedicat més a estudiar. Altres anys, durant el 2010 i 2011, jugava unes 8.000 mans diàries. Si jugues en moltes taules, se’n passa via. En sis hores ho tens fet. És estressant, però t’ha d’agradar.
- Els malpensats poden pensar que és fàcil perdre la xaveta.
- Per a mi es tracta d’un repte intel·lectual. Consisteix en intentar millorar, aprendre’n més... a diferència d’altres feines, si fas més hores i t’hi apliques més, guanyes més diners. Per a mi, el pòquer no és un joc, és una feina. Quan ja no sigui un repte, provaré alguna altra cosa. Si no m’agrada, ho deixo.
- Quants diners aposta a cada mà?
- Depèn, hi ha diferents nivells. Aquí a Espanya no hi ha gaire oferta, els límits són 100, 200 o 500 euros. Hi poden haver mans de 100 o de 400. Dit així espanta, però jo vaig començar apostant cèntims. És com un videojoc on vas saltant pantalles. Al principi, fa 10 anys, vaig ingressar 10 dòlars i, evidentment, els vaig perdre. Però llavors vaig anar estudiant, en vaig posar 30 i la quantitat va anar pujant.
- Quants diners guanya jugant al pòquer?
- Això no us ho diré pas.
- Doncs, quina és la jugada on ha guanyat més calers?
- No ho sé. Potser 500 euros, però aquesta dada és anecdòtica.
- I en la que n'ha perdut més?
- Doncs suposo que també 500.
- Com s’ho pren després d'una jugada on ha perdut tants diners?
- No és tant, en vas aprenent. Un dia guanyes molt, un altre no tant. En el pòquer ens basem en un terme que s'anomena "variança", que és la diferència entre el valor esperat i el valor real. És a dir, a vegades tu tens la millor carta i al teu rival li surt la jugada que potser només té un 5% de possibilitats. En poques mans, hi pot haver molta diferència entre el valor esperat i el real, però com més partides fas i jugant a favor de les probabilitats, les dues línies es van ajuntant.
- Vol continuar dedicant-se al pòquer?
- Sí, de moment sí. Ja no tinc la mateixa il·lusió que quan vaig començar, però suposo que aquesta sensació es dóna a totes les feines.
- Dieun les males llengües que vostè no és gaire bo jugant en una taula de pòquer real, no virtual.
- No[riu]... essencialment és el mateix. Canvien alguns elements, és clar, però els conceptes bàsics són els mateixos i són aplicables a tot arreu. Tampoc vol dir que no em “pelin”. Però com ja he dit, tot es basa en la variança. Si ara nosaltres juguem aquí una partida, podria guanyar qualsevol. Si juguem un mes seguit, no em guanyareu pas.
- No[riu]... essencialment és el mateix. Canvien alguns elements, és clar, però els conceptes bàsics són els mateixos i són aplicables a tot arreu. Tampoc vol dir que no em “pelin”. Però com ja he dit, tot es basa en la variança. Si ara nosaltres juguem aquí una partida, podria guanyar qualsevol. Si juguem un mes seguit, no em guanyareu pas.
- A les sales on vostè juga hi ha xats. Parla amb els altres jugadors?
- Els jugadors professionals no diem massa res. A vegades entre nosaltres, però no gaire. Tot i així, t’acabes coneixent en línia, per Skype o a través d’aquests mitjans.
- Els ingressos també li poden arribar per altres vies. Ha tingut gent jugant per vostè?
- No. El que hi ha en el pòquer són els sistemes d’afiliació. N’havia tingut, però fa molt temps. Consisteixen en bàners que, si la gent es dóna d’alta en una sala a través d’aquests anuncis, al propietari li donen una part de la comissió en agraïment per haver-los aconseguit un client.
- Sí, a Espanya la llei va entrar en vigor l’any 2012, suposo que perquè les sales de pòquer operaven aquí i no deixaven diners, i amb la crisi van decidir fiscalitzar les sales creant el domini “.es” en comptes de “.com”. A Espanya, per exemple, només es pot jugar contra jugadors espanyols.
- I es paguen els impostos corresponents...
- Es tributa a la renda general. El problema és que està regulat com un joc d’atzar, com si els diners et toquessin a la loteria.
- I quin tant per cent dels beneficis es paga?
- Com en tota activitat econòmica, depèn del que guanyes, entre un 25% i un 48%. És una mala passada perquè jo no tinc seguretat social.
- O sigui que, vostè, des d’un punt de vista laboral, està aturat?
- Sí, no em puc fer autònom. A Anglaterra i a altres països existeix la figura del jugador professional, però a Espanya no. És un greuge comparatiu perquè no estic cotitzant ni per a la jubilació ni per a l'atur. Ja hi comptes, és clar, els diners que ingresses ja saps que són bruts.
- Ara només juga amb persones de l'Estat espanyol?
- A Espanya només es pot jugar amb gent espanyola. També és veritat que feta la llei feta la trampa, però jo no m’ho salto. Tinc molt amics que han emigrat cap a Anglaterra per jugar, o també cap a Portugal perquè està més a prop. D’aquesta manera pots jugar sota el domini ".com", contra jugadors de tot el món, i no pagues els impostos aquí. A Anglaterra, per exemple, no es paguen impostos.
- No li vénen ganes de marxar?
- M’ho havia plantejat, però amb el nen petit és complicat. Si la regulació m’hagués enxampat amb 20 anys, sense estar casat i amb nens, hauria marxat.
- Ha dit que saben sempre la qualitat del jugador que tenen al davant. Ens han explicat que quan en troben algun de novell, l'arrissen sense miraments.
- Aquest tipus de jugadors els coneixem, es veu de seguida gràcies al software que tenim. Si tots fóssim molt bons, no ens hi podríem dedicar, per això necessitem jugadors ocasionals. En els nivells bàsics hi ha molts jugadors ocasionals perquè és molt barat, fins i tot es pot jugar de manera gratuïta. A mesura que puges de nivell, cada cop hi ha menys aficionats.
- Aquest tipus de jugadors els coneixem, es veu de seguida gràcies al software que tenim. Si tots fóssim molt bons, no ens hi podríem dedicar, per això necessitem jugadors ocasionals. En els nivells bàsics hi ha molts jugadors ocasionals perquè és molt barat, fins i tot es pot jugar de manera gratuïta. A mesura que puges de nivell, cada cop hi ha menys aficionats.
- A Osona, quanta gent es guanya la vida amb el pòquer en línia?
- De professionals som jo i dues persones més. A Catalunya n’hi ha força, una vintena segur, tot i que no sé si estan vivint aquí o han marxat.
- Si algú es volgués dedicar a jugar al pòquer com vostè, què li recomanaria?
- Jo començaria amb una escola en línia, que ofereix vídeos i altres materials. A Espanya n’hi ha dues, EducaPoker i PokerStrategy, i també n’hi ha altres de parla anglesa. Són les més conegudes i les més de fiar. Quan jo vaig començar quasi tot era llegir llibres.
- Alguns consells per aquests jugadors ocasionals que tan aprecien?
- Que juguin poques mans, que juguin les bones i que tirin les dolentes. Per aquí es comença.
- I pocs diners!
- Depèn de com t’ho plantegis. Si vols anar al casino o només a passar l’estona, el millor és jugar a tornejos en línia, on pagues una inscripció, et donen fitxes i l’únic que pots perdre és el preu de la inscripció. Amb un euro, per exemple, pots arribar a jugar un torneig d’aquests. També hi ha tornejos gratuïts amb premis en metàl·lic, tot i que no són molts diners.
Romà Picanyol, al despatx des d'on treballa al seu domicili. Foto: Adrià Costa
