Quan la consultora ambiental SM (Sistemas Medioambientales), amb més de 350 treballadors repartits en tres seus a Barcelona, Madrid i València i més centres a tot l'Estat, es presenta a un concurs públic per aconseguir un projecte, activa una eina d'intel·ligència artificial (IA) per seleccionar i presentar els empleats idonis per fer la feina. Demanen a l'eina, dissenyada expressament i entrenada dia rere dia, que seleccioni els perfils més adients en funció de les exigències a partir d'una base de dades automatitzada. Aleshores, també de forma automatitzada, una altra eina genera un currículum amb el disseny específic de l'empresa. Aquest és el que envien al client. De la mateixa manera, el procés pot servir per generar factures i permet agilitzar i millorar processos en àmbits diversos com els recursos humans i les finances. Tot plegat, en el cas de SM, supervisat i validat per un equip d'experts en cada àrea, que és qui pren la decisió final.

És un exemple paradigmàtic de la transformació en la manera de funcionar de les empreses a la que condueix aquesta tecnologia, que ha arribat per quedar-se i que portarà a una revolució fins a la indústria 5.0. Així ho afirma el filòsof de la computació i investigador de la UAB Jordi Vallverdú, que assegura que la IA permetrà "indiscutiblement" maximitzar els beneficis de les empreses i millorar les condicions dels treballadors si s'aplica per automatitzar tasques feixugues i perilloses, tot i que alerta que cal una regulació "real" per part de les institucions davant els canvis en les tasques i en el mercat laboral, amb la destrucció de feines i la creació de nous treballadors. Al seu torn, li coordinadori del projecte FINDHR per un ús responsable de la IA i professori del Departament d'Enginyeria de la UPF, Carlos Castillo, alerta que la intel·ligència artificial presenta biaixos i errors apresos dels humans i d'anys de polítiques laborals discriminatòries.

Sigui com sigui, el director de SM, Santiago Moliner, recorda que quan va crear l'empresa ara fa 30 anys, a l'oficina hi havia un únic ordinador i que havia de llegir cada matí el Diari Oficial de la Generalitat (DOCG) i el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) a la recerca dels nous concursos públics per presentar-s'hi. Després ho va externalitzar i ara és la IA la que analitza les novetats de manera automàtica. Va ser el fill, Jan Moliner qui, acabat de graduar en Administració d'Empreses, va detectar el potencial de la IA per agilitzar processos i millorar les prestacions i es va fer càrrec de la transformació de l'empresa. Ara fan un ús d'integral de la intel·ligència artificial i l'apliquen en diversos projectes. "Tots els treballadors l'han de fer servir -sobretot ChatGPT- i els formem perquè sigui així. També exigim un mínim coneixement als candidats a l'hora de contractar", explica el director. En aquest sentit, detecta que els empleats tenen tantes ganes com por i defensa que l'objectiu és que sigui una eina com ho van ser en el seu dia els motors de cerca com Google. "No substituirem llocs de treball per IA", assegura.

Sobre aquest darrer punt, Vallverdú, que també forma part de la comissió de l'Associació Espanyola de Robòtica i Automatització (AER), subratlla que la IA no és ni bona ni dolenta per si mateixa perquè és una eina sense intencionalitat en el disseny. Defensa que serà positiva o negativa per a les persones en funció de les intencions de les comunitats que l'emprin i ara mateix està en mans de les grans empreses, que "es mouen pels beneficis econòmics i sense regulacions reals". Sí que assevera que "afectarà tothom" i hi haurà tasques i fins i tot feines que desapareixeran. "Tothom pot esperar que la seva feina perilli en els pròxims 10 o 20 anys", avisa. 

L'exemple de la selecció i distribució del personal

SM es dedica a la prestació de serveis ambientals per a les diferents administracions de l'Estat a través de concursos públics i treballen, entre altres, per Ecoembes, per analitzar l'eficàcia en la separació de residus; i per l'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona en l'àmbit de les zones verdes. Per les seves característiques -amb més de 350 treballadors i uns 180 projectes disgregats-, tenien problemes a l'hora de seleccionar i repartir els recursos de manera eficient. "Moltes vegades, buscàvem talent fora quan ja el teníem en plantilla", expliquen. Per això, després de detectar la necessitat, van decidir crear un diagrama de flux -un seguit d'ordres que permeten arribar de l'objectiu al resultat final- per seleccionar amb IA els treballadors ideals per a cada projecte. Els empleats que fan les consultes no han de tenir coneixements tècnics sobre el procés, només comunicar-se amb un chatbot, un programa informàtic d'IA que simula la conversa humana, per obtenir els resultats esperats.

Castillo fa referència al concepte de "fatiga del reclutament" que exposa Hike Schellmann al llibre L'algoritme, en què explica com l'IA decideix qui contractar, qui monitorar, qui ascendir i qui acomiadar. La "fatiga de reclutament" consisteix en el fet que els departaments de recursos humans reben cada vegada més currículums per cada oferta de treball i no poden escollir de manera eficient, pel qual necessiten automatitzar processos. Si bé, explica que la predicció individual del rendiment no es pot fer de manera fiable, ni amb humans ni amb IA, per la manca d'informació perfecta i la incertesa inherent a l'actuació humana futura. "La millor IA podria imitar un bon equip humà, com a molt", diu. Per això, defensa que els processos de selecció i distribució de personal els han de fer els professionals amb l'ajuda de la IA, en el que es coneix com a tecnologia col·laborativa. A més, l'asimetria en la cerca de feina -hi ha sectors de la societat que busquen més feina que altres- fa que hi hagi grups de persones més vulnerables davant els biaixos i les discriminacions de la IA. "Aquí és on la regulació és vital", rebla. 

Què canviarà (i què no) en la vida dels treballadors?

Santiago Moliner subratlla que, tot i que estan convençuts que l'avenç de la IA en el futur és "imparable", cal anar "a poc a poc". Per això, de moment van "amb peus de plom" i només la fan servir per a processos interns, més enllà d'alguns projectes concrets per a clients. I és que no tenen la seguretat que la IA no posi en risc els acords de confidencialitat o els pugui fer incomplir l'Esquema Nacional de Seguretat (ENS), que estableix la política de seguretat de la informació quan es treballa amb l'Administració, entre altres. "Encara no ens atrevim a sortir fora", diu, alhora que confessa que tot i que treballen amb un sistema intern per protegir-se, ni tan sols així s'han atrevit a introduir-hi el balanç de l'empresa. Això mateix passa amb la resta, i és que, segons els experts consultats per Nació, la creativitat i la privacitat són les dues grans limitacions de la IA.

Castillo explica que la intel·ligència artificial és aplicable als processos mecànics i on el factor humà és menys rellevant. Així, seguint amb l'exemple de la selecció de personal, una IA pot concertar les entrevistes amb els candidats de manera eficaç, però no dur-la a terme i analitzar les seves respostes. Una altra limitació de la intel·ligència artificial són les tasques complexes, que involucren percepcions subjectives i que no es poden avaluar de manera immediata, com passa amb la contractació d'un treballador, que no es pot saber si és exitosa fins passat un temps. A més, Vallverdú assenyala que la IA ajuda a millorar l'eficiència humana, però encara no la capacitat d'innovació. "Els humans som millors en l'àmbit creatiu", explica. També apunta que "ens agrada que ens atenguin altres humans": "Tenim televisors i sistemes d'àudio d'última generació i continuem pagant entrades molt cares per veure un concert en directe", posa com a exemple.

D'altra banda, pel que fa a la privacitat, la IA funciona amb la informació que té disponible i aprèn cada dia a partir de les noves dades que obté dels usuaris. Tot i que les versions de pagament garanteixen que la informació que se li proporcioni a l'eina no serà emprada i es protegirà, Vallverdú rebla que "s'ha de ser ruc per creure-s'ho". Per això, les grans empreses com SM treballen amb sistemes interns i desenvolupen les seves pròpies IA. En aquest sentit, la legislació europea contempla nou aplicacions de risc, com la biometria o el reclutament de treballadors, amb mecanismes de control i supervisió que tenen costos associats per a les empreses.

Amb tot, el missatge de Vallverdú per als qui no tinguin contacte amb la intel·ligència artificial és: "No t'espantis, però comença-t'ho a mirar". Analitza que no és una amenaça, sinó una eina amb un gran potencial transformador i que obligarà tothom a adaptar-se. Fins ara, les revolucions tecnològiques sempre han comportat canvis socials, però això no implica que el món com el coneixem s'acabi. "Després de desenes de segles, continuem tenint pescadors", dibuixa, tot i que reflexiona que en un món cada vegada més eficient, ningú pot continuar funcionant amb les eines del passat.