Divendres passat es van complir cinc mesos exactes de la presa de possessió de Salvador Illa. En aquell dissabte d'agost calorós al Palau de la Generalitat -un dia per suar, no només pel neguit d'una jornada que tancava formalment el periple de les negociacions per a la investidura d'un nou president socialista-, Illa va fer servir dos verbs per definir com pretenia que fos el seu mandat: "unir" i "servir". Certament, la conformació del Govern que capitaneja va deixar enrere l'etapa del procés i en va encetar una altra encara de recorregut incert, perquè les grans apostes -nou finançament i millora dels serveis públics- encara no tenen concreció. Però Illa encara no aconseguit unir els interessos dels partits que li van permetre accedir a la presidència i, amb els pressupostos del 2025 trontollant, tindrà un marge escàs per servir com segurament desitjaria.
No tot és culpa d'Illa, que ja assumeix que, possiblement, no tindrà pressupostos. Del que passi en aquesta legislatura n'és el principal responsable per la institució que representa i els compromisos adquirits, però els seus socis també han de voler que passin coses. I el líder del PSC s'ha trobat la dificultat afegida d'haver d'esperar a la resolució del serial d'ERC -una guerra fratricida que ha acabat amb Oriol Junqueras altre cop al capdavant del partit- i, ara, haver de gestionar una direcció republicana necessitada de nova gesticulació. Junqueras no en té prou fent que el PSC i el PSOE compleixin el que van pactar per les investidures d'llla i Pedro Sánchez -enteses amb regust de legislatura-, també ha de fer evident que ven més car el seu suport, a Catalunya i a l'Estat. I és més fàcil fer pagar els plats trencats a la plaça Sant Jaume que a la Moncloa.
La negociació dels pressupostos de la Generalitat no progressa perquè les fitxes no estan alineades. ERC, que dissabte ja va fer una advertència als socialistes -més en forma d'invitació a complir acords que d'abolir qualsevol diàleg pels comptes-, té la segona part del congrés al març i és difícil imaginar que Junqueras hi voldrà aparèixer amb una encaixada de Sánchez, una altra amb Illa i tal vegada a Barcelona. Si queda marge per a un acord de pressupostos, no es produirà abans de la primavera. El Govern ha començat a fer gestos. L'inici del traspàs de l'R1, primer pas per desplegar el pacte de Rodalies, va començar a prendre cos ahir al consell executiu, però hi haurà d'haver més moviments. Falta que Sánchez concreti la condonació de la part promesa del deute del FLA i que el finançament progressi adequadament.
Amb moviments sòlids sobre la taula i no abans, Illa podrà assenyalar els socis i dir-los què estan disposats a fer, inclosos els comuns, amb l'habitatge com a prioritat. I al Govern hauran de decidir si es volen desgastar pels primers comptes o esperar a un nou exercici, i funcionar amb la pròrroga i modificacions de crèdit, que permet un marge d'actuació més limitat. "No abdicarem de governar", apuntava aquest dimarts la portaveu de l'executiu, Sílvia Paneque, per desdramatitzar la situació d'un altre president obligat a funcionar, de moment, sense nous comptes. Però Illa sap, com els seus consellers, que la "transformació" que va projectar en el discurs d'investidura al Parlament, i refermar en la presa de possessió a Palau de l'agost, és gairebé impossible de fer sense pressupostos.
- La salutació Junqueras-Rovira que va trencar el gel 183 dies després; per Bernat Surroca.
- El pacte Puigdemont-PSOE, en zona de risc: què el pot salvar?; per Oriol March.
- Comença el traspàs de l'R1: què passarà a partir d'ara amb la línia del Maresme?; per Bernat Surroca.
- Ciència en Societat: «Evitar el col·lapse de l'AMOC, una prioritat per a la supervivència»; per Cristina Junyent i Rodríguez.
- Laporta promet guerra als opositors: «S'han posat al costat de qui vol perjudicar el Barça»; per Lluís Girona.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.