De la sintonia es va passar al refredament. Després del refredament van arribar les suspicàcies. Les suspicàcies van generar esquerdes, i a partir d'aquí van aflorar les desconfiances. I, d'aquestes desconfiances, en van sorgir les discrepàncies. Encara eren soterrades quan Marta Rovirava posar els peus a Catalunya el 12 de juliol de l'any passat, després de sis anys a l'exili suís, i Oriol Junqueras la va anar a rebre a Cantallops, tot i que després no va assistir a la recepció a la seu del partit. Ella encara era la secretària general d'ERC. Ell feia un mes que havia deixat la presidència del partit, però ja es preparava per tornar al càrrec. Rovira ja tenia clar que el tàndem s'havia acabat.
Aquella abraçada a Cantallops, àmpliament fotografiada, no va tenir continuïtat en els dies posteriors. No hi va haver contacte directe entre dos dirigents que, al llarg de 13 anys, van treballar estretament -i malgrat les circumstàncies àrdues, marcades per la presó i l'exili- al capdavant de les sigles republicanes. Qualsevol novetat en les negociacions que Rovira comandava amb el PSC per la investidura de Salvador Illa eren transmeses a Junqueras a través d'intermediaris, com relaten fonts coneixedores dels contactes. No ha estat fins aquest dissabte, primer consell nacional, que Rovira i el president dels republicans -reelegit a mitjans de desembre en segona volta- han tornat a coincidir.
Així ho relaten diverses fonts presencials consultades per Nació. L'exsecretària general d'ERC és membre nata del consell nacional, i per això es va desplaçar des de Suïssa fins a Barcelona per assistir-hi. En un moment en què s'havia format una cua per anar a votar a l'urna del màxim òrgan entre congressos es va produir la salutació, que no es va allargar. En la intervenció en obert, Junqueras va avisar el PSC que, sense complir amb els acords previs, ni tan sols es podien negociar els pressupostos. En privat, sostenen fonts coneixedores del discurs, va ser més contundent. Rovira també va intervenir al consell nacional: era la primera vegada que ho feia des que ja no és la número dos.
Un cop fora de la secretaria general, la discreció pública ha estat la seva tònica general. En una entrevista al programa Els Matins de TV3 a principis de setembre, encara en el càrrec -el va ostentar fins a mitjans de desembre, quan va ser rellevada per Elisenda Alamany-, va indicar que fins i tot havia "tirat la tovallola" per refer la unitat independentista. En clau interna, el procés congressual dels republicans va ser d'alt voltatge: els retrets entre sectors van ser continus, i Rovira va optar per una compareixença pública el 14 d'octubre en la qual va ser especialment contundent contra Junqueras. L'exsecretària general era partidària de Nova Esquerra Nacional, que va perdre contra Junqueras en segona volta.
La salutació d'aquest dissabte, en el marc d'un consell nacional especialment concorregut -s'hi van acostar 180 persones i s'hi van aprovar qüestions rellevants com l'anomenada comissió de la veritat, que investigarà l'estructura B del partit-, suposa una nova fita en la relació entre el president i la seva anterior secretària general. Junqueras té ara el repte de recosir les sigles, i Rovira no té intenció de desentendre's de les grans línies mestres estratègiques, especialment ara que està en marxa la segona fase del congrés. L'exdirigent republicana és una de les arquitectes del diàleg amb el PSOE per resoldre el conflicte, i segur que aquest concepte sobrevola amb força el debat de les ponències.