Governar. Amb pressupostos o sense, però governar. Aquesta és la conjura de Salvador Illa i el seu Govern després del "no" d'ERC, que denuncia un incompliment dels acords mentre intenta marcar perfil en la nova etapa d'Oriol Junqueras a la presidència del partit. Illa, que ha aterrat a Palau amb l'objectiu de prioritzar la "gestió", topa així amb el primer obstacle important de la legislatura, i no podrà fer tot el que té previst. Ara bé, hi hagi o no pressupost, el Govern "no abdicarà de governar" i mantindrà el rumb amb dues prioritats: complir els acords d'investidura -ja s'està fent, insisteixen a Palau- i generar estabilitat i certeses als ciutadans.
És el que l'executiu ha intentat fer des que Illa va arribar a la presidència a l'agost. En aquests cinc mesos, s'ha imposat la "normalitat" a la Generalitat i la prioritat són les qüestions més sectorials. Ja no es parla de referèndums o acords de claredat, sinó del traspàs de Rodalies, polítiques d'habitatge, competències dels Mossos o el nou model de finançament. A Palau això ja es veu com un èxit en si mateix. El missatge des del primer dia és que es compliran els pactes d'investidura. Aquest mateix dimarts, s'ha donat el tret de sortida al traspàs de l'R1 i s'ha acordat la continuïtat, amb algunes modificacions, del pla pilot de la renda bàsica universal. ERC ja ha dit que no n'hi ha prou.
"S'ha d'anar molt més enllà", ha dit Junqueras en una entrevista a RTVE. L'inici del traspàs de l'R1, que s'acabarà concretant al febrer quan es reuneixi la comissió bilateral d'infraestructures i s'aprovi al consell de ministres, és, segons el líder republicà, "una mesura que forma part de la solució, però només és una part". Les posicions continuen allunyades i no hi ha previst obrir cap negociació fins que es compleixin els acords pendents. Un d'aquests, per exemple, és la condonació del 20% del fons de liquiditat autonòmica (FLA) pactat en el marc de la investidura de Sánchez -novembre del 2023- i que s'ha de concretar també en les pròximes setmanes, quan es reuneixi el Consell de Política Fiscal i Financera.
Tot plegat fa que la situació per al Govern no convidi a l'optimisme. Després d'un procés congressual convuls, en què les relacions amb els socialistes han estat al centre del debat, els republicans prefereixen enfortir-se internament i reforçar el lideratge de Junqueras abans d'abordar noves negociacions. Esperen escenificar així un canvi respecte dels darrers anys de pactes, augmentar l'exigència i "fer-se respectar". El congrés no es resoldrà del tot fins al març, quan la militància ha de votar la ponència política que definirà la línia estratègia del partit. Difícilment hi haurà moviments abans, per molt que el Govern s'esforci per fer anuncis que avancen en el compliment dels acords.
El d'investidura, després de cinc mesos, presenta un balanç desigual. Hi ha hagut avenços en algunes carpetes, però no s'han complert els terminis en altres com el Pacte Nacional per la Llengua o la Convenció Nacional per a la resolució del conflicte polític. En el finançament, s'han fet algunes passes previstes -el grup de treball ja està actiu, s'ha prioritzat el reforç de la Hisenda catalana i hi ha contactes amb el Ministeri d'Hisenda- i aquest dimecres el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, fixaran la data de la comissió bilateral per solemnitzar l'acord pel nou model.
Sense pressupostos, però, el camí del Govern es complica. "La necessitat de pressupostos és evident per fer polítiques i desenvolupar els acords d'investidura", admetia aquest dimarts la consellera de Territori i portaveu, Sílvia Paneque. Una prioritat com la llei de barris, per exemple, no podrà tirar endavant sense nous comptes, perquè no se li podrà donar una partida nova en una pròrroga. Només es podria fer a través d'una modificació pressupostària, i implicaria treure diners d'alguna altra carpeta. D'altres àmbits també prioritaris, com ara l'habitatge, es poden resoldre més fàcilment perquè bona part dels recursos provenen de línies de crèdit de l'Institut Català de Finances. "Amb pressupostos o sense, el Govern ha de fer la seva feina", ha afirmat Paneque.
Per ara, el to cap a ERC és de "respecte" per les decisions de la direcció i mentre es calmen les aigües al carrer Calàbria, tot i que a Palau també es veu amb certa sorpresa que després de signar uns acords d'investidura es deixi el Govern sense la principal eina per tirar-los endavant. En tot cas, l'executiu pretén continuar complint els acords "fins on es pugui amb les eines i les condicions de cada moment". La consellera d'Economia, Alícia Romero, ha obert una ronda de contactes amb agents econòmics i socials. Mentre el Govern opta per la prudència, no es pot descartar que amb el pas de les setmanes altres actors de la societat civil augmentin la pressió cap als republicans per fer-los reconsiderar el "no" als primers pressupostos d'Illa.