Després de la manifestació massiva a Barcelona per protestar contra el preu dels lloguers s'han publicat dues enquestes de llarg abast des d'institucions públiques. Primer va ser el baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), amb dades prèvies a la mobilització, que ja enfocava l'habitatge com el principal problema per als catalans. El baròmetre de Barcelona, fet públic aquest dilluns, ha confirmat la tendència: la crisi habitacional registra un creixement de 12 punts entre les preocupacions per als habitants de la capital, només superada -per unes quantes dècimes- per la inseguretat. L'habitatge ja és la principal carpeta en mans de les administracions a les portes de les negociacions pressupostàries.
El preu mitjà del lloguer a Catalunya ja supera els 845 euros, i a Barcelona fa temps que s'ha instal·lat en xifres superiors als 1.100 euros mensuals. El debat sobre la limitació i sobre l'aplicació de règims sancionadors -el president Salvador Illa va anunciar en l'última sessió de control de l'any que la Generalitat seria la primera institució autonòmica encarregada de multar qui se salti els topalls- és al centre de les cambres parlamentàries, i també ha agafat dimensió estatal: el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), en un estudi publicat just abans de Nadal, determinava que la preocupació per l'habitatge ja era el principal problema per a la ciutadania. Un 24% el citava entre els tres més destacats.
Amb resultats diferents en funció dels electorats, tal com va detallar Nació. En els partits d'esquerres, com ERC o Sumar, l'habitatge és un problema greu per a gairebé la meitat de les persones que hi simpatitzen. Entre els votants socialistes, ho veuen així una de cada tres persones i entre els de Junts, una de cada quatre, una mica per sobre de la mitjana. I, curiosament, preocupa més als votants del PNB que als d'EH Bildu, tots dos propers a Pedro Sánchez i que tenen diferències ideològiques evidents sobre la qüestió. En canvi, per a la dreta i extrema dreta espanyolista, la crisi de l'habitatge gairebé no és un problema: només el 15% dels votants del PP i l'11% dels de Vox el reconeixen com a tal.
El context fa que qui hagi d'entomar el repte des del poder sigui el PSC, en el cas de la Generalitat i de Barcelona -l'alcalde Jaume Collboni torna a suspendre en aquest baròmetre, com ja va passar fa uns mesos-, i del PSOE, en el cas de la Moncloa. I l'habitatge forma part de totes les equacions per tenir garantida l'estabilitat. Després de conèixer-se les dades de l'enquesta municipal, els comuns -així ho expressava Janet Sanz- demanaven disposar de 18.000 pisos per garantir la reserva del 30% d'habitatge públic, reclamava que no es "cronifiqui" el problema de l'habitatge, en paraules d'Elisenda Alamany. Els comuns, al Parlament, perfilen una entesa pressupostària amb el PSC que va per aquí.
L'anunci d'Illa sobre el règim sancionador ja té a veure amb aquesta qüestió, que el president considera nuclear: en el debat de política general va aprofitar per anunciar la construcció de 50.000 habitatges públics en els propers sis anys a través de la mobilització de 4.400 milions d'euros. Fins i tot Junts, que té la clau a Madrid però no al Parlament ni a l'Ajuntament de Barcelona, s'ha submergit en la crisi habitacional amb propostes pròpies. Davant la desconfiança que els genera la creació de les zones tensionades, plantegen que es pugui revisar el criteri cada any. També s'encarreguen de voler revisar el concepte de gran tenidor, i d'alçar la veu contra les ocupacions irregulars de propietats.
Les dades del baròmetre barceloní, en tot cas, indiquen fins a quin punt han quallat la regulació del preu del lloguer, la promoció de l'habitatge públic o la limitació de l'arrendamnet de temporada, que torna a estar en tràmit al Congrés tot i els dubtes de Junts. En el primer cas, el suport és del 7,4 per part dels enquestats. En el segon, la xifra arriba fins al 8. I, en l'últim, la visió positiva es queda en un 7,6. El baròmetre també mostra una dada rellevant de cara al futur: la ciutadania suspèn les polítiques d'habitatge de totes les institucions. Tant a Catalunya com a l'Estat, aquestes institucions estan en mans socialistes. L'habitatge, en els propers mesos, tindrà la clau de tots els pressupostos.