El Govern s'aboca a un primer any de legislatura sense pressupostos. Així es desprèn del "no" d'ERC a negociar amb Salvador Illa, amb l'argument que no obriran noves converses fins que no s'hagin complert els pactes previs. Els republicans, sota la presidència d'Oriol Junqueras, volen marcar perfil i "fer-se respectar" després de diversos acords amb els socialistes amb resultats no sempre prou tangibles. No es pot desvincular la posició del fet que encara no s'ha acabat el congrés dels republicans, que ha de decidir l'estratègia política. Per la seva banda, el PSC es resisteix a renunciar a tenir els comptes per al 2025 i garanteix que els acords s'estan complint i es compliran.
El pla del Govern és arribar al 45% dels acords d'investidura en l'àmbit normatiu durant el primer any, i assolir més del 70% el segon any. Sense pressupostos -si no varien les posicions inicials-, les prioritats podrien variar perquè hi haurà iniciatives que no podran tirar endavant, o no de manera completa. La idea d'Illa és avançar amb els socis d'investidura -ERC i comuns-, però l'executiu socialista mai no ha tancat la porta a ampliar aquests acords cap a Junts o, en algunes qüestions, el PP. Ara com ara, les posicions entre republicans i socialistes estan allunyades els comptes trontollen. Qui té raó? Està justificat el bloqueig d'ERC? Què s'ha complert i què no, dels acords amb el PSC?
Finançament: bones paraules però pocs fets
La pedra angular de la legislatura és el finançament singular i fins ara hi ha hagut bones paraules però pocs fets. El Govern subscriu de dalt a baix l'acord i insisteix que es complirà el que diu. S'ha situat la prioritat d'enfortir la Hisenda catalana, com diu el pacte, per poder assumir la recaptació de l'IRPF l'any 2026. Sánchez i Illa van pactar a finals d'any reactivar les comissions bilaterals, i d'aquí n'han de sortir acords també relacionats amb el finançament, perquè deixi de ser un acord entre partits i passi a ser un acord entre governs abans d'anar al Congrés. Alhora, el Govern ha activat un grup de treball que ha de concretar l'acord en punts com ara el percentatge de recursos que es queda l'Estat pels serveis que presta a Catalunya o la manera de definir la quota de solidaritat. Els terminis que fixa l'acord, però, encara no s'han assolit, per tant, els socialistes encara tenen marge.
FLA: pendent de les comissions bilaterals
Vinculat amb el finançament, però no pas amb l'acord d'investidura, hi ha la condonació del 20% del deute autonòmic del FLA. Això ho va pactar ERC amb el PSOE per a la tria de Sánchez a finals del 2023, però encara no s'ha complert. De nou, està a l'espera que es reuneixi la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals i el Consell de Política Fiscal i Financera. La trobada de presidents autonòmics de Santander va servir a Sánchez per anunciar una reunió d'aquest ens multilateral per acordar aquesta condonació, que ha de permetre a Catalunya, però també a la resta de territoris que ho demanin, disposar de més recursos. Aquest punt dels acords, doncs, no s'ha complert, però s'hi està treballant i s'hauria de concretar en les pròximes setmanes o mesos.
Rodalies: un gener decisiu
ERC té un interès especial en el traspàs de Rodalies. Pactat per a la investidura de Sánchez, el Govern d'Illa l'ha assumit íntegrament i vol complir també amb el calendari previst. En aquest àmbit, l'executiu va tard, perquè l'acord d'investidura estableix que abans de 2024 s'ha d'haver presentat l'esborrany dels estatuts de la nova empresa operadora, i això encara no s'ha fet, almenys públicament. De tota manera, el Govern ha garantit que el gener serà important i que hi haurà avenços, tant pel que fa a aquesta empresa mixta com a l'inici del traspàs de l'R1, la primera que ha de quedar sota control de la Generalitat i que, com ha avançat El Periódico, s'activarà aquest dimarts. Alhora, Territori sí que ha complert amb el "pla de xoc" de millora dels serveis, per reforçar la seguretat i la informació als usuaris, tal com estableix l'acord.
Habitatge: anuncis ambiciosos a l'espera del règim sancionador
El Govern ha situat com a prioritat l'habitatge, i ha fet anuncis ambiciosos recollits a l'acord d'investidura. Illa ha anunciat la construcció de 50.000 pisos entre 2024 i 2030 (això apareix a l'acord) i una partida de 1.100 milions d'euros anuals durant quatre anys destinats a pal·liar l'emergència habitacional. Això necessitaria pressupostos per poder-se assolir completament. En les pròximes setmanes, però, el Govern ha de fer un pas més i aprovar el règim sancionador contra aquells propietaris que se saltin la llei d'habitatge i busquin escletxes per especular. Aquesta és una exigència dels comuns que l'executiu s'ha compromès a complir perquè Catalunya sigui el primer territori a sancionar qui especuli amb els pisos.
Hard Rock: sense beneficis fiscals, però sense tancar-hi la porta
El Hard Rock, carpeta que va fer saltar pels aires la legislatura passada, també té protagonisme en aquesta nova etapa. El Govern, en aquest punt, ha complert: s'ha impulsat la fi dels beneficis fiscals al joc, tal com estableix el pacte d'investidura amb ERC i amb els comuns. La modificació legal l'ha de tramitar i aprovar el Parlament i el retard s'explica per les traves de Junts, que va enviar la proposta al Consell de Garanties Estatutàries, que l'ha avalada per unanimitat. Ara bé, mentre l'executiu reverteix les reduccions impositives, no deixa de tramitar el pla director que ha de facilitar el Hard Rock. L'argument és el mateix que feia servir ERC: no hi ha alternativa, perquè no tramitar aquest pla pot ser un delicte de prevaricació. El macroprojecte només morirà del tot si els inversors, que mantenen el silenci, desisteixen amb el canvi de context impositiu.
Aeroport: activada la comissió tècnica i risc de tensions
El Govern ha complert en donar continuïtat a la tasca de la comissió tècnica que ha de definir una proposta per a l'Aeroport del Prat. En les setmanes vinents s'haurien de conèixer les conclusions d'una carpeta que genera tensions entre els socis d'investidura. Els comuns s'oposen a l'ampliació i ERC és partidària de modernitzar la infraestructura, però respectant el medi ambient i els espais protegits de l'entorn. El PSC també subscriu aquest punt, però no amaga que vol ampliar l'aeroport. Un cop siguin públics els treballs de la comissió tècnica, el Govern vol començar a moure's i prendre decisions, cosa que pot provocar una crisi entre els tres partits que donen suport a Illa. Pel que fa al model de governança del Prat, important per als republicans, no hi ha hagut avenços rellevants.
Moviments amb algunes lleis
En l'àmbit legislatiu, el Govern sí que ha impulsat projectes de llei en la línia dels acords amb ERC, com ara l'Estatut dels Municipis Rurals, la llei de memòria democràtica o la continuïtat amb la llei de barris. L'executiu també ha estat taxatiu i s'oposa a abaixar impostos com el de successions o patrimoni, o deflactar l'IRPF, com fixa el pacte amb els republicans. També ha donat continuïtat als departaments d'Unió Europea i Acció Exterior, el d'Igualtat i Feminisme o ha creat el de Política Lingüística, i ha impulsat un Pacte Nacional de la Salut Mental. En canvi, no té pressa amb el pla pilot de la Renda Bàsica Universal, i més enllà de triar un nou director, també ha evitat renovar el contracte dels tècnics que hi treballaven i vol redissenyar el projecte.
El conflicte polític i pacte per la llengua, aturats
On no hi ha avenços és en la resolució del conflicte polític. L'acord diu que s'haurà d'impulsar una Convenció Nacional per la resolució del conflicte polític en el primer ple del Parlament després de la constitució del nou Govern, i això s'ha incomplert. L'argument oficial és que es vol intentar que tingui el màxim consens entre els grups, però el fet és que encara no hi ha convenció nacional. Alhora, el pacte amb ERC també posava com a obligació aprovar el Pacte Nacional per la Llengua en els 100 primers dies de Govern, però això tampoc ha passat.