El Govern de Salvador Illa ha arrossegat els peus amb el pla pilot de la renda bàsica universal. Va exhibir una distància notable amb el projecte quan era la primera força a l'oposició i el va assumir a contracor quan va rubricar el pacte amb ERC per a la investidura del líder socialista. I les decisions que ha pres la nova cúpula del Departament de Drets Socials i Inclusió en els primers mesos del mandat així ho evidencien.
A finals de setembre, va cessar el cap de l'oficina, Sergi Raventós -tal com va avançar Nació-, substituït per Guillem Vidal, un anunci difós immediatament després que aquest diari en publiqués la destitució. I, dos mesos després d'aquella mesura, la conselleria ha decidit no renovar el contracte de tots els treballadors de l'oficina, que expirava dissabte. A finals de la setmana passada, els quatre empleats implicats en el pla pilot van deixar d'exercir les seves funcions, tal com han confirmat diverses fonts governamentals. Ara, la conselleria assegura que ha iniciat el procés per validar un nou programa temporal -que té una durada de tres anys- per fer contractacions. El pas s'hauria de plasmar en un acord de govern, que podria materialitzar-se en les pròximes setmanes, segons ha apuntat l'actual cap de l'oficina.
En el projecte de la renda bàsica universal hi treballaven fins aquest novembre tres tècnics -un responsable de gestió econòmica, una sociòloga i un professional de la comunicació- i una figura administrativa. Amb Raventós com a cap -primer- i Vidal -després-, eren els encarregats de desenvolupar una prova pilot que, amb el canvi al Govern, ja va quedar congelada per la via dels fets. Ho va certificar la mateixa consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, en la primera compareixença al Parlament, quan va expressar que tenia "dubtes" sobre la dimensió de l'assaig per desplegar una ajuda de caràcter universal. Des del cessament de Raventós, els quatre treballadors del pla pilot no havien tingut cap contacte ni amb la consellera ni amb el secretari general del departament, Raül Moreno. El contracte ha expirat sense que es produís cap reunió dels empleats amb la cúpula política de la conselleria.
"Tindrem els mateixos recursos"
Consultat per Nació aquest mateix dilluns, el cap de l'oficina des de finals de setembre recalca que el venciment del programa temporal aquest novembre era una situació prevista i que el departament pretén fer noves contractacions quan el procediment es completi al consell executiu. No aporta, però, una data concreta per a l'acord de govern. "Estem pendents d'aquesta aprovació. Tindrem els mateixos recursos que quan es va iniciar la prova pilot", sosté Vidal en conversa telefònica amb Nació. Això implicaria fins a sis tècnics, dos més dels que treballaven darrerament ara a l'oficina. El director del pla pilot es reserva el dret de triar nous perfils professionals. "Encara estem estudiant-ho", afegeix també sobre el redisseny de la prestació.
Existia la possibilitat que el contracte temporal que comprenia l'equip tècnic de la conselleria es renovés abans que es consumissin els terminis. Aquesta hauria estat la prioritat d'ERC, que en l'acord d'investidura d'Illa va voler conservar un paquet de polítiques públiques iniciades amb el Govern de Pere Aragonès, entre les quals el pla pilot de la renda bàsica. De fet, fonts republicanes amb presència a l'executiu l'anterior legislatura recorden que, en el període que van estar en funcions, van evitar deixar lligat un nou contracte temporal -que assegurava la continuïtat del personal de l'oficina- perquè la decisió pertocava al PSC per terminis. "Ens esgrimeixen arguments burocràtics, però el que ha passat no era el compromís que teníem. Estan deixant morir el pla pilot", afegeixen fonts que havien estat implicades al Govern en la gestació del projecte de la prestació.
L'acord subscrit entre ERC i el PSC a l'estiu establia, amb relació a la renda bàsica universal, que l'oficina que pilotava l'assaig continuaria "la seva tasca de difusió" i que el Govern es comprometia a "actualitzar" la iniciativa desplegada en l'anterior mandat. Un redactat que permetia una lectura àmplia del pacte, en el qual també s'expressava la idea d'"adaptar" l'ajuda "al context social, econòmic i jurídic del moment" en què s'implementi.
ERC hi veu "bel·ligerància" amb el pla pilot
Com ha interpretat l'executiu d'Illa els termes de l'entesa amb els republicans? Primer, en el decret d'estructura del Govern, que reparteix les àrees, va traslladar l'oficina del pla pilot de Presidència a Drets Socials. I, en segon terme, la consellera Martínez Bravo ha optat per obrir un període de reflexió per repensar l'ajuda universal. La revisió ha implicat el relleu del cap de l'oficina i l'extinció del contracte de tot el personal que hi treballava. Decisions polítiques que no han agradat a les files republicanes, especialment entre els que van implicar-se en negociacions amb el PSC.
Per il·lustrar els dubtes socialistes a desplegar la renda bàsica universal, veus de l'anterior Govern recorden que el gener de 2023, quan Illa negociava amb Aragonès els pressupostos de la Generalitat, el líder socialista ja va demanar que la iniciativa quedés al marge dels comptes. "Sempre han estat molt bel·ligerants amb la prova pilot", afirmen fonts coneixedores dels contactes amb el PSC, que també tenen presents les manifestacions que havia fet sobre la prova pilot al Parlament Raül Moreno, ara número dos de la conselleria de Drets Socials. Els republicans, que ja han traslladat la seva preocupació per les decisions preses en reunions de la comissió de seguiment del pacte d'investidura, pretenen fer un marcatge parlamentari al Govern sobre el cas de la renda bàsica universal.