El pacte Puigdemont-PSOE, en zona de risc: què el pot salvar?

La tramitació de la qüestió de confiança i la delegació de competències en immigració són claus per mantenir l'entesa, però la percepció més estesa entre els dirigents de Junts és que s'està arribant a un punt de no retorn amb Sánchez

Carles Puigdemont i Pedro Sánchez, principals dirigents de Junts i del PSOE.
Carles Puigdemont i Pedro Sánchez, principals dirigents de Junts i del PSOE. | Il·lustració: Aleix Pérez
14 de gener de 2025, 18:05
Actualitzat: 18:06h

Fa temps que els dirigents de Junts tenen posat un ull a Brussel·les -les reunions presencials amb Carles Puigdemont només poden celebrar-se allà- i l'altre a Madrid, on la formació disposa de més protagonisme a causa de l'aritmètica parlamentària que tenalla Pedro Sánchez. Són dues ciutats interconnectades, perquè part del futur del pacte negociat entre Puigdemont i el PSOE passa pel grau de compliment dels compromisos a la capital de l'Estat. Les relacions, coincideixen totes les veus consultades per Nació, indiquen que l'entesa ha entrat en zona de risc, perquè hi ha carpetes encallades i la confiança està corcada. Què la podria refer? Aquestes són les quatre carpetes claus.

Tramitar la qüestió de confiança

Jordi Turull, secretari general de Junts, ha estat diàfan: si no es tramita la qüestió de confiança en la mesa del Congrés planificada per aquest dijous, es prendran decisions que "no agradaran" el PSOE. Un trencament definitiu? No és tant això com la constatació que Junts farà el seu camí, sense facilitar la vida al govern espanyol, i sense atendre amb bona predisposició carpetes com la reducció de la jornada laboral que abandera Yolanda Díaz. Es podria optar per un camí del mig, és a dir, tramitar la qüestió de confiança i xutar la pilota endavant amb la data? És una possibilitat, però tot està en mans del PSOE i de Sumar. La percepció a Junts, a hores d'ara, és que hi ha números que no es tramiti.

Concretar la delegació en immigració

Fa setmanes que Junts i el PSOE estan encallats en qüestions molt concretes sobre la delegació de competències en immigració, venuda al principi com un "traspàs integral". Al nucli hi ha el debat sobre la "sobirania", que en essència vol dir que Junts aspira a poder "resoldre" carpetes concretes, com ara l'expedició dels números d'identitat estrangera (NIE) i els expedients d'expulsió, o bé el control de fronteres. No sempre s'han trobat la predisposició del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. Les opcions que hi hagi una entesa abans de la permanent de Junts d'aquest divendres són escasses. Amb la immigració encallada i la qüestió de confiança descartada, el pacte entraria en risc.

El català a Europa

Si hi ha un ministre que Junts -i en especial Puigdemont- és José Manuel Albares, titular d'Afers Estrangers i responsable de fer pedagogia de l'oficialitat del català a Europa. El que demana la formació independentista és que Sánchez s'hi impliqui personalment, tant com ho va fer per situar Teresa Ribera com a vicepresidenta de la Comissió Europea. De moment, el president espanyol ha indicat davant de la conferència d'ambaixadors que el català és una "prioritat" per al 2025. Junts considera que no s'ha fet prou, sobretot en la presidència europea d'Espanya. A banda, aquesta qüestió dificulta el "cobrar per avançat" que el partit intenta declinar aquesta legislatura per distanciar-se d'ERC.

Reunió Puigdemont-Sánchez

S'havia de produir fa uns mesos, però encara no ha arribat. Turull ha insistit que ha de ser una cita de treball, si cal sense fotografies, perquè a falta que els jutges apliquin la llei d'amnistia s'ha de desplegar una "amnistia política". La necessitat de Puigdemont de ser validat com a interlocutor directe per part del PSOE -en privat ja és així, perquè governa la comunicació amb els socialistes al costat del secretari general- explica, també, la voluntat de perseguir la trobada. I si hi ha trencament, què? Hi haurà suport de Junts a una moció de censura impulsada pel PP i Vox? Qualsevol equació que inclogui l'extrema dreta, sosté Turull, és una "broma macabra". Alberto Núñez Feijóo, per tant, haurà d'esperar.