El missatge que han verbalitzat en públic i en privat els dirigents de Junts sobre la delegació -en un inici es tractava d'un traspàs- de competències en immigració es basava en què s'havia de resoldre abans que acabés l'any 2024. El cert, en tot cas, és que el 2025 acaba d'arrencar i encara queden qüestions rellevants per resoldre, perquè la formació de Carles Puigdemont no es conforma amb ser una "finestreta" de l'Estat a l'hora de gestionar una carpeta especialment sensible. Si a principis de desembre era el PSOE qui donava per fet l'acord en el curt termini, les últimes setmanes de l'any -tot i la reunió amb els mediadors internacionals a Suïssa- no han servit per rubricar l'entesa definitiva.
Per què encara no ha estat possible? Junts, quan aborda la delegació de competències en immigració, fa servir sovint la paraula "sobirania". A partir d'aquest concepte se'n declinen d'altres de concrets que van des de la capacitat de control de les fronteres, l'expedició de permisos de treball i del número d'identitat estranger (NIE), o bé que el català sigui un requisit a l'hora de gestionar l'entrada de nouvinguts. I, a banda, el partit que comanda Puigdemont -que té el repte demogràfic entre cella i cella des del setembre del 2023, quan va posar les condicions per pactar la investidura de Pedro Sánchez en una conferència a Brussel·les- també aspira a què la Generalitat pugui resoldre expedients d'expulsió.
La negociació ha passat per diverses fases. La delegació de competències -en aquell moment anunciada com a "traspàs integral"- es va pactar a canvi que Junts validés els primers decrets de la legislatura, just a principis de l'any passat. Van ser els mediadors internacionals els encarregats de posar sobre la taula aquesta qüestió. L'avançament electoral a Catalunya va fer que les converses quedessin aturades, per bé que Junts, ja a la primavera, tenia redactada una proposta de llei orgànica per tal de preparar el traspàs. No han faltat episodis conflictius, com ara quan el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va avisar que cap tipus de delegació podria tenir un component "integral".
Consideracions d'aquest tipus no han agradat a Puigdemont, que té una visió molt crítica amb el compliment de l'acord d'investidura per part de Sánchez. La carpeta de la immigració és fonamental de cara a la negociació dels pressupostos generals de l'Estat, que ara per ara no es poden ni abordar -en paraules del líder a l'exili- perquè no existeix confiança suficient en el compliment dels acords. El president de Junts, en una intervenció davant del consell nacional, va indicar que calia que el partit estigués "preparat" per assumir les conseqüències d'un trencament amb el PSOE. I, en una entrevista a 3Cat abans de Nadal, va assenyalar que no era descartable un escenari electoral a Espanya.
Bona part del rumb de la legislatura està en joc el dimarts 7 de gener, que és quan la mesa del Congrés dels Diputats té previst resoldre l'admissió a tràmit de la proposició no de llei de Junts per tal que es debati sobre la qüestió de confiança de Sánchez. En un primer moment, l'òrgan rector de la cambra era partidari de vetar-la sense que es tractés a l'hemicicle. Just abans de Nadal, es va deixar en stand by. Puigdemont va avisar que, si es tombava la proposta, hi haurà conseqüències "irreversibles". De moment, qualsevol gran negociació a Madrid continua pendent del clima entre les dues formacions, que arrenquen l'any amb una de les carpetes més rellevants -la immigració- encara sense resoldre.