Tots els oceans estan vinculats per corrents, enormes rius que circulen sota la superfície del mar i que connecten les aigües superficials i càlides dels tròpics, amb les aigües profundes i fredes de les regions polars. Aquesta cinta transportadora s’origina per la complexa interacció de factors com la temperatura, la salinitat, els vents, la gravetat i la rotació terrestre, que genera l’efecte Coriolis. Quan, a mesura que es desplacen cap al nord ajudades pels vents, les aigües càlides i superficials es refreden, es tornen més denses. Aleshores s’enfonsen i generen un corrent d'aigua profunda i freda que torna a viatjar cap al sud.
El sistema global de circulació oceànica juga un paper fonamental en la regulació del clima global, perquè ajuda a distribuir la calor entre els oceans; modera les temperatures a les regions costaneres, i també influeix en la distribució de nutrients. Afecta, doncs, els ecosistemes i la vida marins.
Els grans corrents generen fluxos i refluxos que provoquen corrents més petits. Entorn els pols, hi ha els corrents circumpolars. El corrent del Perú o de Humboldt, relacionat amb el fenomen d’El Niño, pot influir en el clima planetari. El de Benguela, afavoreix la pesca a l’Atlàntic meridional. I, en alguns trams, han rebut noms històrics.
El corrent del Golf, un corrent càlid, s’origina al golf de Mèxic, i arriba fins als 100 m de profunditat, on el sol no escalfa més: i és molt ràpid, viatja a una velocitat d’11,8 m/s. La seva amplada, de més de 1.000 km, li proporciona un cabal de 80 milions de m3/s: transporta una enorme quantitat d’energia. Al nord de Florida s’allunya de la costa oriental dels Estats Units i travessa l’oceà com a corrent de l'Atlàntic Nord.
El sistema global de circulació oceànica juga un paper fonamental en la regulació del clima global perquè ajuda a distribuir la calor entre els oceans
Una branca que s’esqueixa suavitza la temperatura d’Escandinàvia, Gran Bretanya i Irlanda entre 4 i 10 °C. Alhora, una altra branca segueix cap al nord cap el mar de Labrador i el mar d’Islàndia. Com a mesura que l'aigua es desplaça cap al nord es refreda i es torna més densa, s'enfonsa cap a les profunditats de l'oceà i retorna cap al sud. Finalment, es barreja i s'escalfa, i ascendeix en diverses regions del món, tancant el cicle complet de transport i barreja d'aigües superficials i profundes, en aquesta gran cinta transportadora oceànica que regula el clima terrestre.
El sistema de corrents de l’Atlàntic Nord, el d’aigües temperades més salines que banyen el nord d’Europa, i el flux atlàntic de retorn cap al sud d'aigua freda, salada i profunda -sistema que rep també aigües bolcades dels mars septentrionals i l'oceà Austral- rep l’acrònim d’AMOC: circulació meridional de reversió de l'Atlàntic. És el sistema oceànic més important de tot l’Atlàntic.
Ara bé, l'augment de temperatura de l'oceà i els grans fluxos d'aigua dolça que provenen de la fusió de les capes de gel àrtic afebleixen l'AMOC. Una de les darreres estimacions troba que, des de 1950, l’AMOC s’ha desaccelerat 0,46 Sverdrups per dècada. Per saber si és molt o poc, intentem fer una equivalència. Atès que 1 Sverdrup equival a 1.000.000 m³/s, el corrent del Golf deixa de moure 460.000 m³/s cada dècada. Si tenim en compte que el cabal de l’Amazones és aproximadament de 209.000 m³/s, la desacceleració per dècada de l’AMOC equival a 2,2 rius Amazones per dècada. Des del 1950, en 7 dècades i mitja, el corrent del Golf s’ha reduït un equivalent al de 16 Amazones i mig.
Els models climàtics prediuen que, durant el segle XXI, l'AMOC es debilitarà encara més, cosa que reduiria les temperatures mitjanes de l'aire a Europa occidental i acceleraria l'augment del nivell del mar a Amèrica del Nord. Tenint en compte que aquests punts s’associen a intercanvis intensos de calor, oxigen dissolt, carboni i altres nutrients, i són embornals de carboni, també es reduiria la producció primària a l'Atlàntic Nord. I, sobretot, si l'AMOC es debilités molt, podria provocar un col·lapse de la circulació difícilment reversible. És un dels considerats punts d'inflexió climàtica. Un dels punts enumerats en el 19è Informe de riscos globals del World Economic Forum, publicat el gener de 2024.
Si l'AMOC es debilités molt, podria provocar un col·lapse de la circulació difícilment reversible i esdevenir un punt d'inflexió climàtica
El col·lapse podria rebaixar sobtadament la temperatura a Europa, especialment al nord del continent, amb un descens de fins a 3 graus per dècada a Escandinàvia -l'actual escalfament és de 0,4 ºC-, també la reducció de pluja i neu així com l'increment de la freqüència d'esdeveniments meteorològics extrems. El vell continent seria més fred, sec i tempestuós. Tanmateix, cal tenir en compte que el refredament no seria global sinó que es compensaria amb un augment encara major de temperatura a l'hemisferi sud.
L'oceà Pacífic, per la seva banda, no desenvolupa una circulació profunda com l'AMOC, ja que les seves aigües superficials són menys salines que les de l'Atlàntic. El Pacífic rep grans quantitats de pluja fresca que dilueixen la salinitat de les seves aigües entre altres raons, perquè les grans serralades dels Andes i les Rocalloses impedeixen que la humitat evaporada vagi a l'Atlàntic, fet que accentua la diferència de salinitat. A l'Atlàntic Nord, en canvi, l'evaporació intensa i la formació de gel marí a l'Àrtic concentren la sal, fet que permet que l'aigua es faci més densa i s'enfonsi a grans profunditats, iniciant el procés de circulació termohalina cap al sud.
El col·lapse podria rebaixar sobtadament la temperatura a Europa, especialment al nord, que es compensaria amb un escalfament encara major a l'hemisferi sud
En el context d’emergència climàtica, la importància dels corrents oceànics adquireix una nova urgència. La capacitat d’emmagatzemar i transportar calor i CO2 els converteix en actors clau en el debat sobre l’escalfament global. Com alhora són vulnerables a aquests canvis, introdueixen preguntes crítiques sobre el futur del nostre clima i els ecosistemes que en depenen. L’octubre de 2024, 44 científics del clima van signar una carta oberta en què afirmaven que, segons estudis dels darrers anys, el risc de col·lapse de l'AMOC s'ha subestimat, i que es pot produir en les pròximes dècades, amb impactes devastadors especialment per als països nòrdics. Demanen garantir l'aplicació de l'Acord de París per evitar-ho. Els corrents oceànics són molt més que simples moviments d’aigua: són els fils conductors que teixeixen la trama de la vida al nostre planeta. La recerca i la preservació d’aquestes corrents no és només una qüestió científica, és una prioritat global per a la supervivència de moltes espècies, inclosa la nostra.