Una de les conseqüències del canvi climàtic és la fusió accelerada de les glaceres de Groenlàndia i de l'Àrtic. Que el pol es quedi sense gel ja no és una possibilitat remota. De fet, un estudi publicat aquest dimarts demostra que es podria produir abans del 2030, malgrat admetre que és una probabilitat encara baixa.

Què vol dir un dia sense gel a l'Àrtic?

Fins ara, les simulacions sobre l'Àrtic estudiaven bàsicament quan es produiria el primer mes sense gel -se situava entorn del 2050-. L'estudi publicat per dues investigadores de les universitats de Göteborg i Colorado a la revista Nature Communications se centra, en canvi, en el primer dia sense cobertura glacial.

Ara bé, com es determina el primer dia sense gel? Es refereix que la cobertura sigui menor a 1 milió de metres quadrats. Per comparar-ho: la cobertura mitjana entre el 1979 i el 1992 era de 6,85 milions i el 2023, quan va arribar a valors mínims, no va passar de 3,39 milions.

No es descarta en 3-6 anys

L'estudi analitza totes les possibilitats. Tant els provocats per les variabilitats climàtiques i meteorològiques naturals com els diversos escenaris d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. En aquest sentit, el primer dia sense gel es podria produir abans del final d'aquesta dècada, però també a finals de segle.

En les condicions més extremes -i, per tant, menys probables- l'estudi demostra que el primer dia sense gel podria ser una realitat d'aquí a 3-6 anys. Evidentment, serien necessaris una tardor, un hivern i una primavera inusualment càlids a la regió per tal que s'acabés produint. Una altra incertesa és la durada del fenomen: si es produís aquesta mateixa dècada s'allargaria entre 11 i 52 dies.

Ara bé, hi ha un element que cal tenir en compte sobre el comportament del sistema gel. “Cada vegada que es redueix la superfície, es reflecteix menys radiació solar cap a l'espai, la superfície del mar lliure s'escalfa més, aquesta calor es manté més al llarg de l'hivern i el següent estiu hi ha menys superfície reflectora”, explica Antonio Ruiz de Elvira Serra, catedràtic de Física Aplicada en declaracions recollides per Science Media Centre.

En definitiva, un procés que s'accelera i que pot fer realitat a curt termini un temor de la comunitat científica: el pas de l'Àrtic blanc a l'Àrtic blau.